L’Auxy Ordóñez (Tegucigalpa, 1986) és una persona amb les idees clares. No volia renunciar ni als menjars dolços, ni a la salut. “En el moment en què t’adones que has de canviar, ja estàs fent un pas important. Canviar d’hàbits no és fàcil, en un primer moment”. Aquesta hondurenya de 28 anys ja en fa 4 que viu a Barcelona i fa un any va crear el blog ‘Postres saludables’. “Quan vius lluny de la família, de vegades menges per omplir buits. Hi va haver un dia que vaig decidir posar-me a investigar com podia millorar la meva alimentació, perquè no em trobava a gust amb el meu cos”. Va ser després de veure una foto seva a la platja. “Com que no em volia posar a dieta, perquè ja ho havia fet en el passat i no m’havia funcionat, vaig decidir canviar d’estil de vida. I el meu repte, a més, eren els dolços. Com aprendre a cuinar postres, fetes a casa, sense tants greixos ni sucres?”. L’Auxy té un canal de Youtube on penja les seves videoreceptes i un compte a Instagram on deixa constància de les postres que va preparant. Organitza showcookings a Badalona, Barcelona i Alacant. Ens rep a Badalona, a casa seva, lloc des d’on prepara les seves creacions culinàries.
Què cuinarem avui?
Brownies de coco amb espurnes de cacau i estèvia.
Sona molt bé! Quins ingredients necessitarem?
En lloc de farina de blat farem servir farina de civada, que té més fibra i menys gluten, a més de ser un aliment antiinflamatori. I en lloc de sucre blanc, barrejarem tres fonts de dolç diferent, una mica més sanes i que serviran per no fer pujar tant l’índex glucèmic de la persona que consumeixi el dolç i també per restar calories a les postres.
Som-hi!
Necessitarem mel, en primer lloc. La mel té un 40 % menys de calories que el sucre blanc i, a més, regula el funcionament intestinal, és antianèmica, antisèptica i ens ajuda a absorbir millor el triptòfan −el precursor de la serotonina−, cosa que ens proporcionarà una sensació sedant.
A més conté aminoàcids essencials i minerals com ferro, fòsfor, magnesi, calci o potassi, també vitamines del grup B i , a més, àcids orgànics. Què més hi posarem?
Panela! És un tipus de sucre que no està refinat i té més fibra, a més de conservar els nutrients minerals i vitamines de la planta. Val a dir que aquests endolcidors sense refinar si es prenen amb mesura no provoquen aquests alts i baixos energètics ni desmineralitzen, perquè no roben nutrients i minerals de les reserves metabòliques per poder ser digerits.
Finalment, l'estèvia! En pols o líquida?
En aquest cas farem servir l’estèvia en pols procedent de les fulles de la planta seques. Ara bé, també podem utilitzar l’estèvia líquida o bé −si no tenim la planta a casa− l’Stèvia rebaudiana en pols que podem trobar en alguns herbolaris o establiments especialitzats. Cal que estiguem atents als ingredients que porta l’estèvia que es comercialitza, ja que alguns supermercats venen productes etiquetats com a estèvia però si mires l’etiqueta el percentatge d’estèvia és molt baix, del tipus 0,004 %. Hi haurien de constar, com a màxim, només 2 ingredients, i l’estèvia hauria de ser l’element predominant.
Quina quantitat hi posarem?
Amb 2 grams ja en tindrem prou perquè l’estèvia endolceix moltíssim!
I en comptes de mantega, què farem servir?
Oli de coco, en aquest cas −altres vegades utilitzarem alvocat o oli d’oliva. Li donarà un toc molt interessant que, a més, complementarem després amb el coco ratllat per aconseguir un gust més intens i més textura. Hi posarem també ous, xocolata amb el 70 % de cacau, bicarbonat de sodi o llevat i, finalment, cacau ecològic en pols.
“Em vaig proposar fer la versió saludable de les meves postres preferides”
M'imagino que amb l'estèvia l'aprenentatge per assaig i error és important per trobar el punt just de dolçor sense que embafi ni li falti el toc de gràcia al plat.
Cert! Com que l’estèvia és 5 vegades més dolça que el sucre, cal vigilar molt. Quan faig una recepta nova, tinc a mà diferents ingredients per fer combinacions i provar textures i sabors. M’agrada barrejar elements diferents, com ara peces de fruita amb una mica de mel! Les proporcions d’estèvia les solc assajar molt fins a trobar la mesura més bona. Pensa que les receptes es basen en algunes postres de tota la vida, però són creacions independents i personals. M’agrada incorporar textures noves, buscar nous sabors, sempre cercant l’objectiu final: que les postres siguin un aliment nutricionalment complet, tan saludables com sigui possible, sense abusar de sucres ni greixos.
Mentre posem els brownies al forn, explica'm com vas començar en tot aquest món de les postres saludables…
Va ser fa un parell d’anys. M’adonava que necessitava fer un canvi en la manera com m’alimentava. Però no volia un canvi radical, sinó més aviat un canvi progressiu que m’ajudés a incorporar aliments més sans i a desterrar els que em perjudicaven. El punt d’inflexió va ser una escapada primaveral a Palamós. Quan vaig tornar a casa i em vaig posar a mirar les fotos que havíem fet a la platja vaig adonar-me que l’estil de vida poc curós que portava m’havia passat factura. A partir d’aquell moment em vaig dir que havia de fer alguns canvis tant en l’enfocament de la meva l’alimentació com en l’exercici físic que havia de reintroduir a la vida diària. Volia aprimar-me, però sense fer dietes estranyes.
I en lloc de posar les postres a la llista negra, vas decidir fer una altra cosa.
Vaig decidir fer esport de manera constant, desterrar l’alcohol −que són calories buides amb zero nutrients− i introduir una manera de cuinar amb més vegetals i menys proteïna animal.
Les postres no les volies deixar...
Sempre he sentit una debilitat especial pels menjars dolços. I tot i que he après a valorar la quantitat de cada menjar dolç −aquí sí que importen molt les proporcions i les mesures!− no m’imaginava una vida sense dolços. Pensa que jo havia fet dietes de tota mena i cap em funcionava, fins que vaig entendre que no es tracta de deixar de menjar sinó de menjar d’una manera diferent. Si incorpores l’exercici físic al teu dia a dia i comences a interessar-te per la nutrició que, al cap i a la fi, és la teva medicina diària, et pots permetre petites quantitats de menjars dolços al dia: per exemple, durant un àpat important com ara l’esmorzar. És important dir que, en el meu cas, menjo aquestes postres en àpats com l’esmorzar o el berenar, després d’haver fet esport i amb mesura.
Necessitaves, a més, reinventar la manera de cuinar els menjars dolços.
Sí, tenia molt clar que havia d’abandonar les farines i els sucres refinats, els greixos animals i valorar altres maneres d’aconseguir el plaer que ens aporta un dolç. Em vaig proposar fer la versió saludable de les meves postres preferides. Vaig començar a recopilar tot de llibres i articles especialitzats de nutricionistes i xefs que tenien com a objectiu la cuina saludable. Trobava alguns llibres i webs sobre alimentació saludable que es basaven en restriccions molt concretes (destinades a celíacs o a vegans), així que vaig enfrontar-me sola al repte de crear receptes amb ingredients tan sans com fos possible en el camp de les postres, d’una manera no tan restrictiva. Les xarxes socials, especialment de persones anglosaxones, en plataformes com Instagram o Pinterest han estat una font d’inspiració i coneixement d’altres maneres de cuinar postres amb una aportació nutricional alta (sense sucres refinats, ni farina blanca, ni tampoc greixos animals).
Quins canvis vas notar?
Va canviar des del meu estat anímic −més optimista i menys ansiós− fins a l’energia física per bellugar-me i fer coses. Vaig aprimar-me 12 quilos de manera progressiva i gràcies a la rutina saludable no he hagut de deixar les postres de banda. Els canvis en l’alimentació han fet que el meu sistema immunitari fos més fort i emmalaltís menys que altres anys; es pot dir que no m’he posat malalta des de llavors. Òbviament dir adéu als plats precuinats que abans menjava, al menjar escombraries i a tots els dolços industrials que ens venen als supermercats ha estat una de les millors decisions de la meva vida. I no ha estat difícil fer creu i ratlla, perquè un cop has reeducat el paladar als sabors dolços que aporta la natura pots percebre millor la gamma de sabors dels ingredients frescos. D’altra banda, trobo pesats i poc estimulants els productes amb massa mantega, olis o dolços ensucrats amb excés.
Quins són els ingredients indispensables per cuinar les teves postres saludables?
És important substituir les farines refinades per farines integrals, descartar el sucre i utilitzar estèvia, dàtils o mel. Tenir a mà alvocats o fruita seca, que seran els greixos vegetals que utilitzarem amb moderació per cuinar. També −ocasionalment− l’oli d’oliva i l’oli de coco. I ens pot anar molt bé tenir a la cuina flocs de civada, algunes llets vegetals −que utilitzarem amb mesura− i cacau ecològic. Per descomptat, també, ens valdrem d’un bon assortiment de fruita fresca que servirà per donar un toc fantàstic a les nostres postres.
“Havia d’abandonar les farines i el sucres refinats, els greixos animals i valorar altres maneres d’aconseguir el plaer que ens aporta un dolç”
En el teu receptari hi ha algunes postres amb ingredients antiinflamatoris?
I tant! Entre els aliments antiinflamatoris hi ha les maduixes, els gerds o el gingebre! També les nous o l’alvocat! M’encanta fer postres amb tots aquests ingredients!
Has pensat en algunes postres per a persones amb intolerància al gluten o persones diabètiques?
M’ho estic plantejant. Encara que no elaboro postres expressament per a persones amb aquestes condicions, però no puc deixar de banda el fet que molts dels meus seguidors arriben a la meva pàgina web buscant opcions saludables que s’adaptin a les seves característiques.
Les intoleràncies alimentàries són cada vegada més comunes, cosa que fa que vulgui seguir ampliant cada vegada més les opcions per oferir alternatives per a tothom. I encara que molts de nosaltres puguem menjar de tot, penso que és molt positiu innovar i fer postres lliures de gluten, sucre, ous i lactis.
Quin llibre sobre alimentació saludable ens recomanes?
Recomano molt els llibres de Douglas Graham, que ens acosta receptes crudiveganes esplèndides, o La cocina de la salud (Ed. Planeta) de Ferran Adrià, Valentí Fuster i Josep Corbella.
