Notícies

Inici / Notícies 3 d'abril 2017 per Gina Estapé

Nova piràmide sense canvis

Onze anys després, el missatge dietètic general segueix sent el clàssic de sempre.

A mitjan 2015, la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) va publicar una actualització de la piràmide alimentària, una guia per a la població espanyola que pretén transmetre quins grups d’aliments cal consumir diàriament i en quines quantitats per tal de seguir una dieta sana.

A final del 2016 i a principi d’enguany, la SENC ha publicat l’informe tecnicocientífic i es proposa difondre’l per afavorir i suggerir l’adopció d’aquest patró alimentari. Per això, aquests últims dies se n’ha fet tanta difusió. Malauradament però, a part del nou look i alguna petita modificació, el missatge dietètic general segueix sent el de sempre. Per als que esperàvem un canvi significatiu, ha estat una decepció rotunda.

 Quins canvis incorpora la “nova” piràmide?

A l’esquerra, la piràmide alimentària del 2004. A la dreta, l’actualització del 2015.

Si comparem la piràmide nova amb l’anterior, el canvi més significatiu que trobem és la incorporació d’hàbits de vida saludable, que fa al·lusió a la importància de mantenir un bon equilibri emocional i d’aplicar tècniques culinàries saludables. També es dóna importància a la sostenibilitat i proximitat dels productes. Podríem dir que això és el més positiu que conté la piràmide.

A part, en aquest primer esglaó d’hàbits saludables, també s’ha incorporat una icona que fa referència al manteniment del balanç energètic, l’equilibri entre les calories consumides i les gastades. Un concepte erroni i absurd que tant han propiciat empreses del sector de la indústria alimentària i que només denota els conflictes d’interès que hi ha al darrere.

Una altra modificació és el canvi de posició del vi i la cervesa dins la piràmide. Abans els trobàvem dins les recomanacions diàries, i l’ideal hauria estat que haguessin desaparegut del mapa, però els tornem a trobar dins la franja de consum ocasional.

Finalment, s’han agrupat tots els aliments proteics en un sol esglaó i es fa al·lusió al consum de complements nutricionals com a opció individualitzada.

 El mateix de sempre

Tot i aquests canvis poc significatius, el missatge dietètic final és el mateix que s’ha estat donant durant els darrers anys. Res ha canviat.

Els principals canvis esperats són que les verdures i hortalisses formessin part del primer esglaó de la piràmide, que els productes processats i llaminadures haguessin desaparegut i que s’haguessin desaconsellat les begudes alcohòliques; canvis que ja mostren algunes piràmides alimentàries d’altres països com, per exemple, Austràlia. Malauradament, no ha estat així.

La nova piràmide alimentària espanyola segueix recomanant un consum d’hidrats de carboni com a base de l’alimentació, i apareixen altre cop dibuixos de pa de motlle, pasta o farines. Això sí, s’han dignat a escriure la paraula “integral”.
És cert que aquest esglaó inclou el missatge “segons el grau d’activitat física”, però la gent de carrer sap quina quantitat d’hidrats de carboni ha de consumir en funció de l’activitat que fa?

El segon esglaó inclou les verdures, fruites i l’oli d’oliva verge extra; i el tercer està ocupat pels aliments proteics (carn, peix, ous, llegums i fruits secs) i lactis baixos en greix (semidesnatats). Sembla que seguim transmetent certa por als greixos. A més, se segueix fent pressió i fomentant el consum de 2-3 racions de lactis al dia, que no són aliments necessaris per a una alimentació saludable i, de fet, ja hi ha institucions que conviden a limitar-ne el consum. Més conflictes d’interès?

Dins la franja de consum moderat, el quart esglaó l’ocupen els embotits i carns processades. Una franja que pot confondre força, sobretot perquè no és el mateix un pernil ibèric de gla que un frankfurt o salsitxa processada, i sembla que la piràmide indica que tenen el mateix valor. Res més lluny de la realitat. La qualitat i procedència d’aquests aliments és crucial perquè siguin saludables i, justament, les carns processades i embotits que podem trobar a la majoria d’establiments no ho són, ja que van plens de midons, fècules, sucres, additius i molta sal. Aquests no són aliments sans i haurien de ser fora de la piràmide.

Finalment, al vèrtex, trobem l’antítesi d’una alimentació saludable: snacks processats, brioixeria, caramels i llaminadures, sucre i altres productes processats. Què hi fa, doncs, dins aquesta representació? Cada vegada hi ha més evidència que aquests productes poden ser un factor important en l’aparició de malalties metabòliques, i tot i així la SENC els segueix incloent dins una alimentació saludable com a aliments de consum ocasional.

Un altre fet que denota un gran conflicte d’interès amagat, ja que el missatge de la moderació no deixa de ser un engany perquè consumim aquests aliments superflus: Hi ha aliments que no hauríem de consumir, ni amb moderació.

És trist que després d’onze anys de la piràmide anterior, segueixin presentant els mateixos missatges clàssics i poc actualitzats.

És necessària una piràmide?

Aquesta és una reflexió que cada vegada més professionals de la nutrició i la dietètica ens plantegem.

La piràmide és un model que pretén jerarquitzar els grups d’aliments; això té limitacions i pot provocar força confusions a l’hora de ser interpretada per la població. Cal tenir en compte que dins un mateix grup hi poden haver aliments molt diferents i no té sentit recomanar-los de la mateixa manera. Per exemple, les patates i la pasta es troben dins el mateix grup d’aliments –els hidrats de carboni–, però la qualitat nutricional de les unes i l’altra no té res a veure. Caldria, doncs, fer més èmfasi en la qualitat dels aliments i no tant en el tipus d’aliment en si.

A més, la piràmide fa referència únicament a un model d’alimentació com a saludable, però la realitat és que n’hi pot haver més d’un, i no per a tothom serà vàlid el mateix. La piràmide actual denota poca individualització i poca adaptació als costums i disponibilitat dels aliments locals.

Caldria valorar la possibilitat de transmetre una alimentació saludable de forma totalment diferent com, per exemple, el famós Healthy Eating Plate de Harvard, que mostra què haurien d’incloure els plats principals per ser saludables, o d’alguna altra manera sense haver de fer al·lusió als diferents grups alimentaris, sinó, senzillament, als aliments reals.

Spanish Healthy Eating Plate

Gina Estapé

Gina Estapé
Dietista, creadora del blog myhealthybitesblog.com i graduada en Publicitat i relacions públiques
gestape@etselquemenges.cat

PUBLICITAT

amunt