Inaugurem una secció nova dedicada al tractament i prevenció del càncer amb articles mensuals que serviran per aclarir dubtes sobre la malaltia i parlar -també- de pràctiques i bons hàbits que ajuden a prevenir-la. Aquesta setmana parlem sobre les emocions amb dos metges especialistes en càncer, el cirurgià i oncòleg Joan Vidal-Jové i l’oncòloga mèdica Natàlia Eres, socis fundadors de l’Institut Khuab –dedicat a la promoció de la salut, la prevenció i el tractament del càncer i altres malalties complexes.
Una bona gestió de les emocions serà clau per enfrontar-nos al càncer
L’impacte que produeix la notícia de saber que es té càncer fa que s’hagi d’abordar el tractament des d’òptiques diverses. “A més d’aplicar tractament al cos físic del pacient cal tenir en compte la ment i les emocions, i –també– l’ens essencial o anímic del pacient: la personalitat de cada pacient i la manera com vol afrontar la cura de la malaltia”, explica Natàlia Eres, oncòloga i directora mèdica de l’Institut Khuab. El model ecosistèmic és un model orgànic: “L’organisme funciona de manera molt similar a qualsevol altre ecosistema del planeta; un sistema viu i organitzat de manera complexa, obert a l’exterior, des d’on rep i retorna inputs que no ens deixen indiferents. Som sistemes de processament d’informació i mantenim un intercanvi amb l’exterior a través del que mengem, respirem, sentim, pensem o fem. Passa el mateix dins del nostre cos: funcionem com una societat, ja que el cos s’expressa mantenint relacions dinàmiques i jerarquitzades entre els diferents teixits, òrgans i sistemes. El cos és com una nina russa dins d’una altra: amb diferents nivells relacionats i inclusius. Per tant, quan emmalaltim, cal tenir en compte la globalitat de la situació i actuar sobre les diferents àrees i nivells de relació”, afegeix Eres.
“Quan a algú li diagnostiquen un càncer, el terrabastall emocional del pacient –i del seu sistema humà més proper: la família i els amics– és molt gran”, remarca Joan Vidal-Jové. “Cal treballar, doncs, molt més que la part mèdica la part emocional i aprofundir des d’una visió holística en la persona, a més del problema (i oportunitat) que suposa l’emmalaltiment”, insisteix Vidal-Jové.
“Enfrontar-se a emocions i traspassar el seu miratge, domesticar-les i metabolitzar-les tant si les codifiquem com a negatives o positives serà un pas necessari per gestionar la malaltia. Viure el procés amb la màxima flexibilitat possible i el mínim estrès ens permetrà disposar de més energia per lluitar contra el càncer. La por, l’angoixa, el neguit o la tristesa són ben habituals i sovint bloquegen les persones si s’oculten, o bé, si es sobredimensionen. Per això és important treballar amb els pacients per transmetre’ls que no estan sols, i a la vegada mostrar-los que són amos de la seva vida”, diu Eres.
Gestió de les emocions i tractament integratiu
“És important acceptar la dualitat de la situació: el patiment i la incertesa que provoquen els canvis que cal acceptar, i l’amor i estima que es rep de molta gent de l’entorn”, apunta Vidal-Jové. “De fet, quan ens trobem davant d’una malaltia greu com el càncer, podem, fins i tot, aprofitar-nos d’aquesta bipolaritat: ens és necessària una part petita de negativitat o agressió –ja sigui cirurgia, quimioteràpia, tractament farmacològic o radioteràpia– per frenar el creixement d’un tumor, però també necessitarem una gran dosi de positivitat i sentit comú: necessitarem millorar la immunitat, el sistema neurovegetatiu, les mucoses, la comunicació de la xarxa connectiva i, molt important, el teixit social: envoltar-nos de gent que ens animi, que ens faci riure, que no ens amagui les coses, però que tampoc les enfosqueixi; gent amb autenticitat i fortalesa, que ens faci sentir que som molts més que un de sol davant la circumstància. Caldrà, per tant, millorar la gestió que fem dels impactes que hem rebut. Finalment necessitarem mostrar-nos coherents amb la nostra part essencial o anímica: comprendre i ser fidels a l’essència pròpia i actuar-hi d’acord; i aquí sí que estem sols amb nosaltres mateixos: cadascú ha de mostrar la seva coherència, que passa per preguntar-se ‘qui sóc i què vull’” resumeix Vidal-Jové.
“Quan ets davant d’una malaltia d’una certa contundència no tens opció: has de decidir què vols, perquè això té un impacte amb les decisions de tractament. Hi ha tractaments que comporten un risc o una toxicitat que –de vegades– algú no està disposat a assumir. Hi ha gent que prefereix que l’agressió sigui menor, encara que no tingui tan segur que el tumor desaparegui”, subratlla Vidal-Jové.
“Cal veure com es gestiona tot aquest estrès emocional, com això et suma o et resta energies”, apunta Eres. “Hi ha gent que et diu: ‘A mi treballar em desvitalitza molt però no vull agafar la baixa’; o bé ‘No m’agrada gens la meva feina i això em deixa sense força, però no estic en condicions de deixar-la o de fer canvis; o fins i tot, ‘Els meus fills em desgasten molt, però he d’estar a l’alçada’”.
Vidal-Jové remarca que “la capacitat de saber prioritzar és molt important” i recorda als pacients que, “quan tens la malaltia, tu ets el més important”. Qui anteposa els interessos dels altres abans que els seus, ha de canviar el xip i “trobar temps per a ell mateix i per als tractaments de guariment. És un egoisme ben entès, un egoisme funcional, decisiu quan es tracta de filar tan prim en la vida d’una persona”.
Quina relació hi ha entre el càncer i la psiconeuroimmunologia?
La psiconeuroimmunologia estudia “els impactes biològics d’origen emocional íntim i intens que, a través de les instruccions del sistema neurovegetatiu, provoquen una resposta immediata en el sistema immunitari”. Això afecta la salut, perquè “aquests impactes poden codificar mecanismes erronis que permeten la formació de tumors; o bé, perquè esgoten la seva capacitat defensiva i autoreguladora d’aparició de malalties neurodegeneratives”, explica Vidal-Jové, que remarca que “el pacient no és una entitat dividida, sinó una suma de relacions entre òrgans, teixits i sistemes”.
