Càncer

Inici / Càncer 17 de març 2015 per Laura Basagaña

Quin vincle hi ha entre els tòxics ambientals i el càncer?

Plom, arsènic, mercuri, DDT, glifosat, hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH), formaldehid, benzè, butadiè, parabens, silicones, nitrosamines, dioxines, pesticides, metalls pesants, contaminació electromagnètica… Aquests són només alguns dels tòxics ambientals amb els quals estem en contacte habitualment.

“Els contaminants en els organismes vius actuen com a disruptors, és a dir, interfereixen en el funcionament correcte de la química corporal. Alguns es poden acumular tant de temps que poden passar de generació en generació”, explica l’oncòloga Natàlia Eres. “No només els agents químics poden tenir efectes adversos a l’hora de potenciar el càncer. També la radiació que s’aplica a alguns aliments per esterilitzar-los i alguns camps electromagnètics, com els derivats de la telefonia mòbil, poden ser perillosos”, afegeix el doctor Joan Vidal-Jové.

De quina forma podem minimitzar el contacte amb els agents tòxics?

De quina forma podem minimitzar el contacte amb els agents tòxics?

Quins elements tòxics trobem en la indústria alimentària i cosmètica?

  • Compostos N-nitrosos (nitrats, nitrits, nitrosamides, nitrosamines): els trobem en fertilitzants que contaminen la terra i les aigües subterrànies (aigua potable, fruita i vegetals, especialment espinacs); també en aliments adobats, fumats, curats, embotits, llet i formatges, cervesa negra, whisky i algunes infusions d’herbes. La indústria alimentària els etiqueta amb la  nomenclatura E-249, E-250, E-251, E-252. L’antídot que ajuda a contrarestar aquests tòxics és la vitamina C.
  • Amines aromàtiques (en carns i peixos a la brasa o aliments cuinats a temperatures altes).
  • Benzopirè i PAH (en aliments cuinats a temperatures altes, cafè torrefacte, bacó fumat, oli de gira-sol o oliva escalfat a foc fort; presents en cultius vegetals propers a autopistes).
  • Dioxines (en el greix de carns i peixos, o en la part greixosa de formatges, llet i ous; també en el plàstic film. Procedeixen de la contaminació dels rius o dels pinsos utilitzats per alimentar bestiar).
  • Bisfenol A (BFA): additiu present en plàstics, llaunes de conserva, vernissos, tints i paper reciclat. Alerta si escalfeu biberons amb bisfenol A, perquè el tòxic s’impregna encara més en l’aliment.
  • Ftalats: dissolvents i suavitzants presents en esmalt d’ungles i cremes cosmètiques, perfums i desodorants. Els més tòxics són DEHP, DBP, BBP, DINP, DIDP, DNOP. Eviteu fer servir colònia cada dia i deixeu aquest hàbit només per a ocasions especials.
  • Pesticides: DDT, HCB, endosulfan, aldrin, dieldrina, lindan, endrina, mirex, pentaclorofenol, entre d’altres. S’acumulen a la terra i en el greix d’animals i humans. L’antídot per eliminar els tòxics que hàgim pogut ingerir en el passat és fer una dieta rica en plantes crucíferes sense pesticides, cúrcuma i productes fermentats, que ens poden ajudar a excretar-los.
  • Parabens (conservants alimentaris i cosmètics): E-214, E-215, E-216, E-217, E-218 i E-219.
  • Plàstics (contenen bisfenol A, estirè i clorur de polivinil). L’antídot: eviteu comprar menjar envasat.
  • Metalls pesants: plom, arsènic, mercuri i cadmi (presents en cosmètics i pesticides). Es relacionen amb l’aparició de càncer de còlon, pulmó, pell, bufeta.

Consells útils: Compreu aliments frescos sense envasar; eviteu els protectors solars amb absorbents de radiació ultraviolada i, en lloc d’això, feu servir cremes solars amb pantalla mineral; eviteu escalfar aliments en recipients de plàstic; no feu servir perfums ni fragàncies artificials; reduïu les llaunes de conserves i refrescos (poden contenir bisfenol A); opteu per cosmètica sense parabens i amb certificació ecològica, i eviteu productes de neteja que continguin alquifelons.

Font: Alimentación y vida anticáncer, Odile Fernández Martínez (Ed. Urano, 2013).

Els agents tòxics no només són substàncies químiques fabricades per l’home. N’hi ha que procedeixen de la natura, com ara el plom, l’arsènic, el mercuri, entre d’altres. “El cos acumula aquests tòxics si té poc poder desintoxicador o si hi ha una sobrecàrrega en l’ambient on viu”, explica Vidal-Jové. “Des de la Revolució Industrial cada cop estem exposats a més tòxics i contaminants sintètics, provinents dels derivats del petroli. Parlem dels policarburs, com el tefló –utilitzat per fer utensilis de cuina– o els conservants en cremes i sabons, o en plàstics que serveixen per envasar aliments o begudes”, indica Eres.

“També a l’aire hi ha hidrocarburs aromàtics policíclics (policycle aromatic hidrocarbure, PAH), que són partícules procedents del carbó derivades d’alguns processos industrials. A les cases i en espais tancats on es fuma l’ambient conté benzè, formaldehid i 1-3 butadiè. Respirar tots aquests PAH s’ha relacionat amb l’aparició de càncer de pulmó, si hi estem exposats de manera prolongada”, escriu la doctora Odile Fernández Martínez al seu llibre Alimentación y vida anticáncer. Mis recetas anticáncer (Ed. Urano, 2013), que afegeix que “la contaminació per PAH d’una ciutat a una altra és molt diferent; per cada 1% d’augment de la contaminació, el càncer de pulmó augmenta en una proporció del 14%. El fum que surt dels tubs d’escapament de cotxes i motos s’ha relacionat amb la leucèmia infantil, ja que els nadons que passegen en cotxet van a la mateixa alçada”.

L’impacte dels agents tòxics en els més petits

Soledad Román, directora de la Fundació Roger Torné –que treballa per a la protecció de la salut dels infants- recorda que “els contaminants formen part de la nostra vida. Des que naixem hi estem en contacte, i en el cas dels nens l’impacte és més gran perquè són més vulnerables que els adults, ja que tenen tots els sistemes en ple desenvolupament”. Aquesta fundació mediambiental va editar la guia per a pares i mares Salud Infantil y Medio Ambiente: una relación de por vida. “La guia tracta diferents situacions d’exposició ambiental i mostra, per exemple, que la contaminació atmosfèrica no afecta igual els nens que els adults, i que l’edat també hi influeix. No és el mateix l’exposició a la contaminació atmosfèrica o del fum del tabac en un nadó de tres mesos que en un nen de vuit anys, per exemple; o la contaminació per mercuri en el cas de les embarassades. De manera que el que la investigació epidemiològica ha posat de manifest és que la contaminació ambiental afecta el desenvolupament neuroconductual, immunitari i sexual dels nens, però no hi ha una única causa atribuïble”, exposa Román.

L’Organització Mundial de la Salut reconeix que, malgrat que l’origen del càncer infantil encara és desconegut en gran mesura, els factors ambientals com la radiació, el tabaquisme passiu, les aflatoxines, la llum ultraviolada A i B, la contaminació atmosfèrica i alguns plaguicides hi estan involucrats.

“Tot això posa de manifest fins a quin punt les conductes de l’entorn familiar i social del nen són decisives pel que fa al càncer –i també altres malalties–, i no només per garantir la salut actual, sinó també per a la futura”, remarca Román.

“En població infantil, alguns estudis basats en el grau d’exposició a contaminants atmosfèrics procedents de carreteres d’alta densitat de trànsit i benzineres ubicades a prop del lloc de residència suggereixen un increment del risc de leucèmies, limfoma de Hodgkin i altres tumors, però hi ha un grau important d’incertesa. Se sospita, fins i tot, que la informació disponible actualment es publica esbiaixada”, adverteix la directora de la fundació. “Pel que fa al tabaquisme, que és font d’exposició ambiental d’interior, alguns estudis relacionen que els pares fumin amb més risc leucèmies agudes infantils, mentre que altres estudis assenyalen que no hi ha resultats concloents, segurament per les susceptibilitats genètiques. El principi de precaució mai hauria de faltar per tal de no exposar els nens al tabaquisme passiu”.

Com eliminem els tòxics?

El fetge i els ronyons són els òrgans que hem de protegir més, si volem eliminar bé els tòxics. “Cal saber que hi ha organismes més eficients que d’altres a l’hora d’eliminar tòxics ambientals. Això té relació sobretot amb la capacitat del fetge per neutralitzar-los. Gràcies a la sulfatació i la glucuronidació, el fetge pot expulsar aquests tòxics”, avança Vidal-Jové. Però no a tots ens funcionen de la mateixa manera ni al mateix ritme. “Hi ha qui elimina més lentament”, indica Eres.

Per cada 1% d’augment de la contaminació de partícules PAH suspeses en l’aire en una ciutat, el càncer de pulmó augmenta en una proporció del 14%

“La salut del budell pot ajudar el fetge en aquestes funcions excretores i, també, el fet de tenir un cos sa amb un bon equilibri corporal múscul-greix. Si una persona tendeix a l’obesitat i acumula massa teixit adipós, tindrà més números per acumular tòxics, perquè s’emmagatzemen a la part greixosa del cos”, diu Vidal-Jové. Seria clau conscienciar-nos de les fonts de tòxics i minimitzar-les activament (canviant hàbits de vida i intentant fer una vida més sana) i també reduir l’excés de greix.

També és important cuidar la microbiota intestinal. “Desgraciadament, l’esterilització massiva i el tractament antibiòtic que rep el que mengem i nosaltres mateixos (abús de tractaments antibiòtics, ús de sabons i cosmètica industrial) ha fet minvar la càrrega probiòtica promotora de salut que hi ha de manera natural en els aliments i en el cos. Alguns bacteris –com els del budell– tenen un paper essencial a l’hora de neutralitzar els tòxics”, afegeix l’oncòloga Eres. “Un estudi científic publicat fa poc a la revista científica Oncotarget ha demostrat que hi ha bacteris a tot el cos que neutralitzen la producció de tumors, i que, si els matem amb antibiòtics, ens fem més vulnerables al càncer”, remarca.

“Els estàndards de política ambiental en alguns casos es resisteixen assumir el perill que suposen alguns tòxics pel que fa al càncer i no en regulen l’exposició. Això passa amb el mercuri, per exemple, que trobem en les amalgames dentals i en peixos blaus grossos de mars contaminats. Al llarg del temps –com va demostrar un estudi fet en miners, promocionat curiosament pel Ministeri de Sanitat i Consum espanyol– l’exposició al mercuri augmenta el risc de diversos tipus de càncers”, apunta Vidal-Jové.

Smog from forest fires on the road

Quins tipus de tumors s’associen amb els tòxics ambientals?

“Els més comuns serien el tumor cerebral, el càncer de mama, el de bufeta i pulmó”, diu Eres. “Actualment ja se sap que l’ús abusiu i, sobretot, l’acumulació d’hores d’ús de mòbil o alguns telèfons sense fils augmenten la incidència de càncer de cervell (Pathophysiology, 2014, Lennart Hardell)”, recorda l’oncòloga.

El fum procedent dels tubs d’escapament de cotxes i motos s’ha relacionat amb la leucèmia infantil

El càncer de mama està “molt relacionat amb tòxics d’estructura química similar a les hormones sexuals, com els parabens i el bisfenol A”, explica Vidal-Jové. “Els parabens han estat fins ara molts presents en cremes i productes higiènics i cosmètics perquè tenen una gran capacitat conservant i antibacteriana, però cada cop hi ha més països que els retiren. El bisfenol A apareix en plàstics d’algunes ampolles i altres envasos, i també actua com a disruptor químic i endocrí”, diu Vidal-Jové. “Si a més escalfem aquest plàstic, la impregnació en els aliments encara és més gran. El bisfenol A també s’ha relacionat amb el càncer de pròstata”, afegeix Eres.

Tipologia de radiacions i contaminació electromagnètica

  • Radiació nuclear
  • Radiació solar (rajos UV)
  • Radiació electromagnètica (rajos X, camps electromagnètics de radiofreqüència)

Tipus de càncer associats amb aquesta exposició: càncer de pell, tiroides, pulmó i pit. També limfomes i leucèmies.

Font: Alimentación y vida anticáncer, Odile Fernández Martínez (Ed. Urano, 2013).

“El tabac causa la meitat de càncers de bufeta, ja que molts químics cancerígens que porta passen del pulmó a la sang i, llavors, a l’orina. Les amines aromàtiques (benzidina i betanaftilamina), molt presents en la indústria de tints colorants i pintura, també poden causar aquest tipus de càncer. “Atenció els perruquers, les dones que es tenyeixen molt sovint i pintors, sobretot si, a més, fumen”, adverteix Eres.

“El càncer de pulmó està clarament associat amb el tabac. Però amb una singularitat: hi ha un tipus de càncer de pulmó que s’associa amb persones no fumadores, sobretot dones. Hi ha estudis que demostren que la contaminació urbana pot ser tan o més nociva que fumar mig paquet de tabac”, subratlla Vidal-Jové. “L’OMS ja ha reconegut que la contaminació de l’aire és la causa ambiental principal de mort per càncer de pulmó i també reconeix la relació amb altres càncers com el de bufeta”, remarca Eres.

Com es pot minimitzar l’exposició als agents tòxics?

  • Apagueu el Wi-Fi abans d’anar a dormir.
  • Mantingueu el mòbil allunyat del cap mentre s’estableix la trucada: és quan emet més radiacions.
  • Quan parleu per mòbil poseu l’altaveu per disminuir l’impacte de les radiacions sobre el cervell. No parleu pel mòbil en llocs amb poca cobertura (aparcaments, ascensors, túnels).
  • Tingueu en compte l’índex SAR del mòbil i trieu mòbils amb un índex SAR baix.
  • Reduïu o elimineu agents tòxics en la vida diària (tabac, alcohol, cafè, abús de medicació…).
  • Opteu per la cosmètica natural i respectuosa amb el medi ambient i el cos.
  • Aposteu per una alimentació sense pesticides.

El fetge, els ronyons i el budell són els òrgans que hem de protegir si volem expulsar correctament els agents tòxics del cos

  • Si viviu a ciutat, intenteu mantenir un contacte freqüent amb zones verdes o parcs amb vegetació i arbres: reduireu l’impacte negatiu de respirar aire contaminat.
  • Feu esport habitualment: us ajudarà a tenir una mentalitat més positiva per afrontar obstacles; un pensament negatiu també pot ser molt tòxic.
  • De tant en tant, ajudeu a depurar el fetge amb dejunis controlats per metges i especialistes. El fetge i els ronyons són els òrgans excretors dels tòxics que el cos va acumulant.
  • Baseu l’alimentació en fruites i verdures –de proximitat i de procedència ecològica– per assegurar-vos una aportació de vitamines i nutrients que us ajudaran a combatre malalties.
  • Incorporeu els probiòtics i els prebiòtics a la dieta per a una microbiota sana. El budell també ajuda a excretar tòxics, a més dels ronyons i del fetge.
  • Reserveu-vos una part del dia per descansar –és important la qualitat del son– i per cultivar relacions personals i familiars sanes.
Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista
lbasaganya@etselquemenges.cat

PUBLICITAT

amunt