De tracte agradable, convenciments ferms i amb un amor per la medicina, la seva feina i la defensa dels drets de la dona, Carme Valls ens rep al seu despatx del carrer Bailén, 21, a Barcelona. Famosa per la seva visió crítica sobre la vacuna del virus del papil·loma humà, ens n’explica a bastament els pros i els contres que suposa. 

Dr.CarmeValls4

Valls ha escrit els llibres Mujeres invisibles (Debolsillo, 2006), Mujeres, salud y poder (Ed. Cátedra, 2009), Dones i homes: salut i diferències i Exercici i salut.

Membre de l’ONG Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris -–que investiga les diferències de gènere en el camp de la salut–, Valls s’ha implicat també activament en política com a diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003. També ha estat presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI. Hi conversem sobre salut femenina i nutrició.

En el llibre Mujeres, salud y poder, afirma que la medicina castiga el cos de la dona. De quina manera?

La fa invisible, perquè no té en compte les diferències amb el cos de l’home a l’hora d’emmalaltir. A més diagnostica els seus problemes de salut com si fossin sempre psiquiàtrics: recepta ansiolítics i antidepressius tant pel dolor com pel cansament. La separació del cos i la ment –amb prioritat al primer– ha considerat patològic qualsevol manifestació dels símptomes del cos i s’han medicalitzat coses naturals com la menstruació o la menopausa.

Quines conseqüències ha tingut aquesta perspectiva?

El malestar de la dona fruit d’una sobrecàrrega laboral i domèstica s’ha volgut reduir a símptomes d’ansietat i depressió sense considerar els efectes que l’estrès físic i mental causen en el cos humà. La medicina androcèntrica no ha tingut en compte aquests factors, i ha fet que la salut de les dones sigui encara invisible per a la medicina. Com és que el 85% dels psicofàrmacs (ansiolítics i antidepressius) que es recepten a Espanya s’administren a dones? Com és que s’invisibilitza la menstruació i es recepten anticonceptius hormonals per a qualsevol irregularitat o dolor menstrual, que emmascaren qualsevol problema i bloquegen aquest fenomen fisiològic natural que és la regla? Com és que no s’adverteix prou dels efectes secundaris dels anticonceptius hormonals? Per què es medicalitza i s’intervé tant en els parts “normals”, tal com els qualifica l’OMS? Com és que no s’han estudiat les noves malalties autoimmunològiques relacionades amb causes ambientals, que afecten més les dones? Per què quan una dona té una malaltia coronària, es creu que no deu ser tan greu com en el cas d’un home? Com és que només el 38% de les investigacions mèdiques inclouen dones?

Hi ha molta feina per fer, doncs...

Exacte! Cada cop, però, s’està treballant en una investigació diferencial i específica que ajudi a comprendre millor la realitat del cos i la ment de la dona, també. Cal aprofundir en les causes i els perquès de les malalties. Potser darrere d’un cansament crònic hi ha problemes biològics, o situacions d’estrès, o bé discriminació social que ha provocat situacions d’angoixa. És un error tractar qualsevol símptoma d’una dona amb psicofàrmacs, i aquí hi incloc els de fibromiàlgia. En lloc de buscar un diagnòstic que busqui les causes del dolor, es redueix tot a receptar sedants i antidepressius o derivats de morfina. Això en lloc d’ajudar els pacients, crea persones dependents.

Què ha descobert, fins ara, la medicina de gènere?

S’ha publicat, per exemple, que els infarts de miocardi són més mortals en les dones que en els homes, perquè a elles les diagnostiquen més tard ja que els símptomes que tenen no sempre coincideixen amb els que s’associen tradicionalment a l’infart en homes: un dolor fort al pit que s’estén cap al braç.

“La mortalitat postinfart és d’un 66% en les dones respecte del 33% en els homes”

El dolor no queda concentrat al braç, sinó que és més vague?

Sí! És un malestar amb pics de dolor en zones diferents. Fins fa poc es creia que les hormones femenines protegien la dona de tenir malalties cardiovasculars i ara s’ha vist que això no és cert. En el cas dels homes, el dolor es localitza al pit; però quan la dona té una angina de pit, el dolor pot ser de menys intensitat i localitzar-se al coll, a l’estómac o a la mandíbula. Com que aquests símptomes no es consideraven perillosos, hi ha un 10% més de morts en dones que en homes per aquesta patologia. Evidentment, les persones fumadores i amb excés de pes tenen més números d’acabar amb una complicació cardiovascular.

Dr.CarmeValls1

Esclar…

Una altra malaltia que es considerava masculina i que després s’ha vist que no ho era és la malaltia pulmonar obstructiva. Avui la incidència és similar en homes i en dones, perquè malauradament el tabaquisme està molt estès en tots dos sexes. I això també passa amb les malalties renals, que no fan diferències de gènere; però, tot i així, encara avui es trasplanten més ronyons a homes que a dones. La cirrosi biliar primària, per exemple, afecta sobretot dones, i el càncer de còlon fa diferències de sexe: les dones en tenen més tard i en àrees diferents del còlon, a banda que responen millor a la quimioteràpia que els homes.

Què més s’ha evidenciat?

Que no necessitem les mateixes dosis de medicament que els homes. Investigadors noruecs han demostrat que les dones metabolitzem els fàrmacs de manera diferent que els homes. El nostre cos té més greix i el nostre fetge té diferències enzimàtiques en relació amb el fetge masculí que fan que necessitem menys medicament! Si en prenem igual que un home anem sobremedicades! Com que la presència de la dona en els estudis mèdics encara és petita, no disposem de prou informació.

Encara avui s'interpreta la medicina des d'una òptica masculina…

Històricament el coneixement ha estat en mans dels homes i la visió dels problemes de la dona s’han simplificat, fins al punt que se’n fa una lectura banal. Encara avui la ciència mèdica és androcèntrica, però des de fa més de quinze anys es fan esforços a fer articles de recerca que diferenciïn dones i homes; actualment la ciència bàsica fa recerca diferencial basada en el diferent funcionament de les cèl·lules i el cervell.

Dr.CarmeValls2

On caldria posar el focus?

Les malalties que cal investigar més a fons són l’osteoporosi, relacionada amb sedentarisme, deficiències nutricionals o tabaquisme; les alteracions de tiroides, que es tradueixen en cansament, dolor muscular, pèrdues de memòria i tendència a la depressió. Alguns estudiosos en medicina de gènere han denunciat que darrere d’un diagnòstic de fibromiàlgia, depressió o ansietat hi pot haver una hipofunció de tiroides no diagnosticada, que tendeix a confondre’s amb problemes psicològics. I cal tenir molt en compte les malalties autoimmunes, com l’artritis reumatoide o la síndrome de Sjögren, relacionades amb els nivells d’estrògens del cos, així com les malalties derivades dels problemes ambientals: l’exposició a químics i a tòxics ambientals afecta més les dones que els homes, perquè elles tenen un metabolisme diferent i acumulen un 15% més de greix al cos. La sensibilitat química múltiple afecta moltes dones i la fibromiàlgia –un sac on s’han posat tota mena de malalties relacionades amb el dolor muscular i articular– pot encobrir una deficiència de vitamina D, artritis temporal, problemes de tiroides o miopaties endocrines…

Què passa amb les malalties coronàries diagnosticades a les dones?

Que moltes malalties del cor de les dones són menystingudes o simplement atribuïdes a nervis o angoixa. Que arriben més tard a l’hospital si tenen infart, i que la mortalitat postinfart és d’un 66% en les dones respecte del 33% en els homes.

“Moltes malalties cardiovasculars de les dones són menystingudes o simplement atribuïdes a nervis o angoixa”

Caram!

A partir de la menopausa, les dones són tan vulnerables com els homes a les malalties cardiovasculars; encara que els problemes d’arteriosclerosi es localitzen més a l’entorn del cervell, i per això tenen més infarts cerebrals.

Vostè parla, també, d'una sèrie de malalties que la medicina invisibilitza (fibromiàlgia, fatiga crònica, sensibilitat química múltiple, tiroïditis autoimmune, …). Què podem fer per visibilitzar-les?

Treballar per fer recerca de les causes, de la diagnosi i del tractament. I també escoltar les demandes de les persones i de les associacions d’afectades i afectats.

Vostè està en contra de l’administració de la vacuna del papil·loma (VPH). Per què?

Estic només en contra que es digui que pot prevenir el càncer de cèrvix, perquè només és eficaç amb dues soques cancerígenes del virus –16 i 18– i encara en queden tretze més! De moment només podem garantir prevenció del càncer de cèrvix fent citologies. A més, els efectes secundaris de la vacuna són molt greus, perquè produeix moltes alteracions immunològiques i genera malalties autoimmunitàries. Com a complicacions té el doble de contraindicacions que totes les altres vacunes juntes. I si els efectes són nocius i només protegeix contra dues soques, no compensa.

Quines malalties autoimmunològiques produeix?

Les més greus han estat les encefalitis, que són inflamacions d’una part del cervell i que poden desembocar en epilèpsia o generar la síndrome de Guillain-Barré, que et paralitza tot el cos. La vacuna contra el virus del papil·loma ha generat més efectes secundaris que la resta de vacunes, i a Colòmbia es va administrar massivament a una població de la qual es desconeixia la immunologia. El resultat van ser molts casos d’encefalitis. El virus del papil·loma, normalment, és destruït pel cos si hi ha una bona immunitat, una bona nutrició i si està ben dotat de minerals i vitamines. El cos mateix genera unes defenses per eliminar aquest virus, que és de pell i que, per tant, no genera anticossos. Les contraindicacions de la vacuna han fet que França no la vulgui recomanar –ja que conté molt més alumini que altres vacunes– ni tampoc el Japó. Quan parlem de vacunes i medicaments, sempre cal mirar els pros i contres. El cost i el benefici que implica cada cosa. I els beneficis d’aquesta vacuna són pocs, perquè no sabem si s’evitarà un sol cas de càncer de cèrvix l’any 2028 i, en canvi, mentrestant, haurem causat moltes lesions. Avui, les citologies són, de moment, l’única manera que tenim de prevenir el càncer de cèrvix.

Dr.CarmeValls3

Parlem una mica d'alimentació i salut. 

Que necessitem tenir una bona nutrició per evitar malalties és de sentit comú. I el que s’ha descobert és que la fruita sembla que és un aliment essencial a l’hora de fer prevenció del risc de mortalitat. La fruita es troba en el tercer rang d’hàbits que s’hauran d’adquirir per retardar la mortalitat. El perquè rau en què és una font important de vitamina C i de vitamines antioxidants. Què més s’haurà de fer? Esport suau cada dia, una dieta baixa en greixos i evitar els tòxics de tota mena.

“La fruita es troba en el tercer rang d’hàbits que s’hauran d’adquirir per retardar la mortalitat”

La fruita té, doncs, moltes propietats interessants. La verdura, també, oi?

Els vegetals frescos també, però la verdura, com que algunes vegades la consumim un cop l’hem bullida, perd moltes vitamines. En canvi, la fruita pelada té més riquesa vitamínica, i això ha fet que, quan s’han recopilat estudis de tot el món sobre quins eren els factors que feien prevenció de malaltia i mortalitat al món, la fruita aparegués en una posició privilegiada.

De quin estudi parlem?

És l’estudi sobre prevenció de mortalitat i morbiditat publicat al The New England Journal of Medicine d’aquest any 2014. Evidentment hi ha una causa global al món de mortalitat precoç: la hipertensió. Per tant, si vigiles la pressió arterial ja millores i allunyes la mortalitat. El que vol fer la medicina és prevenir riscos cardiovasculars per dilatar l’edat de la mort. Doncs bé, després de vigilar la pressió de les artèries, la segona cosa que podem fer és menjar fruita.

I, en canvi, vigilar el colesterol és l’última de les deu coses que caldria fer. Avui, com que estem obsessionats amb el colesterol d’una manera no clarament científica –influïts per la publicitat de marques comercials– ens hem oblidat de la resta. Ara surten famosos a la tele que diuen que el colesterol ha d’estar sempre per sota de 200, quan en realitat no ha de ser superior a 250; a 200 no és necessàriament perillós. Un estudi fet a Noruega va seguir un grup de persones amb unes determinades xifres de colesterol durant vint anys i en van mirar la mortalitat. El resultat era que tenien un índex de mortalitat més alt tant els que estaven molt per sota de 200 com els que estaven molt per sobre de 250.

Dr.CarmeValls5

Ostres!

Per tant, menjar més vegetals crus i fruita crua és molt positiu. Sobretot la fruita, perquè s’absorbeix millor. La fruita és molt bona, tret que no en puguis menjar per intolerància a la fructosa o per al·lèrgia.

Què passa amb la medicina preventiva? 

La medicina preventiva té encara molta feina per desenvolupar, ja que de vegades es tradueix en formes de medicalització. Per prevenir una possible malaltia vascular, hem acabat tractant el colesterol amb estatines en lloc de canviar els hàbits d’alimentació i exercici.

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista