Aquest any, La Marató de TV3 recaptarà diners que serviran per combatre les malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer, l’esclerosi múltiple o el Parkinson. L’ETS se suma a la tasca de difusió i sensibilització i per això us oferirem dues entrevistes que tractaran de l’alimentació adequada quan tenim aquestes malalties.
Avui parlem amb el Doctor Javier Olascoaga, especialista en esclerosi múltiple, una patologia que afecta la gent jove. En Javier ha viatjat a Barcelona per assistir a un congrés de la Societat Espanyola de Neurologia i aprofitem per entrevistar-lo als jardins de l’hotel Juan Carlos I, on s’allotja. Coautor del llibre Alimentación sana para la Esclerosis Múltiple (Algusto Ediciones, 2012), juntament amb Tamara Castillo-Triviño, ens explica com hauria de ser la dieta per prevenir la malaltia i per millorar el tractament dels malalts. En el llibre, a més de consells i detalls sobre com cal alimentar-se, hi ha aplegades una cinquantena de receptes ideades pels cuiners més prestigiosos del país: Joan Roca, Carme Ruscalleda, Nandu Jubany, Arzak i Martin Berasategui, entre d’altres.
Quins vincles s’estableixen entre nutrició i esclerosi múltiple?
La causa de la malaltia segueix sent, avui dia, desconeguda. Els resultats dels estudis consistents avalen que l’atac autoimmunitari pot estar provocat per diversos agents ambientals, en persones amb una susceptibilitat genètica determinada. Factors que podrien afavorir-ne l’aparició són alguns virus com l’Epstein-Barr, el tabac, el dèficit de vitamina D i, des de l’assaig epidemiològic de Roy Swank dels anys cinquanta, es va plantejar que les dietes riques en greixos saturats influïen en una pitjor evolució de la malaltia. Més endavant, l’any 2001, A. Payne va proposar una dieta saludable que augmentés els nivells d’àcids grassos poliinsaturats, per les seves propietats antioxidants i moduladores de la immunitat en pacients d’esclerosi múltiple.
Una dieta incorrecta pot modificar la flora intestinal. I és dins l’intestí on generem la immunitat. Comportaria una dieta incorrecta alteracions immunològiques?
La flora intestinal és una part important de l’anomenada microbiota normal, que s’estén per altres mucoses de l’organisme i per la pell. Els microorganismes que formen part de la flora intestinal (bacteris, fongs i protozous) no només ajuden a digerir els aliments, també actuen com a elements defensius enfront d’altres bacteris patògens, i es constitueixen com un element clau en la immunitat de l’individu. Tradicionalment, s’ha acceptat que l’evolució del sistema immunitari dels mamífers ha estat impulsada per la pressió selectiva imposada per bacteris patògens i avui hi ha investigacions que proposen la microbiota intestinal com a directora del bon funcionament de la immunitat.
Què en sabem avui, sobre aquest tema?
En els últims anys hi ha hagut un gran interès sobre la relació de la microbiota amb les malalties autoimmunitàries. Des de l’any 2010 s’han publicat molts treballs d’investigació que s’han ocupat d’aquest tema. Si bé ja hi havia precedents que proposaven que alguns elements de la microbiota com el Lactobacillus casei podia agreujar la malaltia en models experimentals d’esclerosi múltiple, estudis més recents van en la direcció contrària. Per posar un exemple, hi ha els articles publicats per J. Ochoa-Reparaz durant el 2010 i el 2011. Aquest autor graduat en la Universitat de Navarra i que ha desenvolupat la seva tasca investigadora als Estats Units va descobrir en models animals d’encefalitis autoimmunitària experimental que el Bacteroidis fragilis, un microorganisme de la flora intestinal, en diverses circumstàncies, pot afavorir la secreció d’una molècula de polisacàrid que indueix la producció de limfòcits antiinflamatoris en models animals d’encefalomielitis al·lèrgica experimental. Si aquesta línia d’investigació avança potser en un futur no gaire llunyà coneixerem quina o quines molècules de la dieta poden influir en què el Bacteroidis fragilis o altres microorganismes es comportin d’una manera o d’una altra.
Com s’hauria d’alimentar una persona amb esclerosi múltiple?
En primer lloc, i tenint en compte que una restricció calòrica protegeix contra el dany oxidatiu en models de malalties neurodegeneratives, s’han proposat dietes baixes en calories per frenar-ne la progressió. Els menjars rics en carbohidrats augmenten els nivells d’insulina i estimulen l’expressió de molècules inflamatòries; per tant, seria recomanable que en la dieta de pacients amb esclerosi múltiple la ingesta d’hidrats de carboni fos moderada.
Hi ha pautes alimentàries que poden influir en l’evolució de la malaltia?
Des de l’última dècada del segle XX se sosté que una dieta rica en greixos no saturats procedents del peix i pobre en greixos saturats d’origen animal pot millorar la malaltia. Estudis posteriors determinen que certs aliments com la llet sencera, la mantega, el formatge, carns greixoses o embotits podrien ser nocius per als afectats d’aquesta malaltia. I en aquest moment s’advoca a favor d’una dieta variada que deixi de banda els greixos saturats i que tingui una bona aportació d’àcids grassos poliinsaturats omega-3 i una mica més baixa en omega-6. Si hi afegim l’àcid oleic, polifenols i carotenoides, juntament amb una exposició solar moderada que aconsegueixi la quantitat necessària de vitamina D, i un ambient amb poca pol·lució ambiental, estaríem oferint al pacient d’esclerosi múltiple la dieta i l’entorn ideal.
“El salmó i altres peixos blaus com el verat, el sorell, la tonyina, la sardina o l’anxova són del grup omega-3 i tenen propietats antiinflamatòries i antitrombòtiques, a més de ser substàncies antioxidants i neuroprotectores”
En quins aliments trobem aquests nutrients?
Els polifenols i els carotenoides es troben en les verdures, fruites, espècies, plantes medicinals i també en l’oli d’oliva verge, el vi. Aquestes substàncies són conegudes per la seva funció antioxidant ja que disminueix l’aparició de radicals lliures. D’aquesta manera es frenaria la possibilitat d’inflamació i dany neuronal. Entre els polifenols no flavonoides destaquen l’hidroxitirosol, present en olives i oli d’oliva verge; el resveratrol, present en el vi negre, la xocolata i els cacauets, entre d’altres aliments. També cal destacar la curcumina del curri i la mostassa. Hi ha altres polifenols flavonoides com la quercetina, genisteina o catequina, que es troben en aliments com la soja, el te verd, les hortalisses, els llegums i la fruita. També és interessant el licopè, un carotenoide amb propietats antiinflamatòries i antioxidatives present en el tomàquet i en algunes fruites com la síndria, l’aranja o l’albercoc.
Entesos.
S’ha demostrat que s’ha d’establir una relació equilibrada entre la ingesta dels àcids grassos poliinsaturats omega-3 i dels àcids grassos poliinsaturats omega-6, ja que un balanç desproporcionat a favor dels últims faria pujar la incidència de malalties cardiovasculars i inflamatòries.
Hi ha, per tant, alguns aliments que caldria evitar…
Sí, els afectats per l’esclerosi múltiple han de limitar els olis com els de gira-sol, blat, soja o sèsam, que són més rics en omega-6. Tampoc no és convenient consumir aliments amb greixos vegetals com les margarines i, encara menys, l’oli de coco, que té un contingut molt alt d’àcids grassos saturats. L’oli d’oliva resulta idoni perquè conté l’antioxidant hidroxitirosol i l’àcid oleic, un omega-9 monoinsaturat.
Quins efectes tenen els aliments antioxidants sobre l’organisme d’un malalt d’esclerosi múltiple?
A final del segle XX es va plantejar la hipòtesi de la importància de l’estrès oxidatiu en els fenòmens d’inflamació i neurodegeneració a través de la producció de radicals lliures i òxid nítric que repercuteixen tant en la inflamació de la mielina com en el dany axonal i neuronal. Els aliments antioxidants haurien de tenir una acció protectora sobre l’escenari en què se succeeixen els esdeveniments, i enfortir la trama cel·lular enfront d’aquesta agressió, però això no s’ha demostrat en assajos clínics amb una metodologia adequada.
“Són interessants aliments com l’oli d’oliva, el vi negre amb moderació, la xocolata negra en dosis petites, el te verd i els llegums i hortalisses, perquè contenen polifenols”
Hi ha aliments remielinalitzants?
No s’ha demostrat que una dieta o un aliment específic sigui capaç de remielinitzar. Trobar una dieta amb aquestes propietats seria una fita en la recerca d’una solució definitiva per curar la malaltia. No obstant això, sabem que els aliments amb propietats antioxidants i immunomoduladores situen l’organisme en les millors condicions per fer front a l’autoagressió originada pel procés disimmunitari, i d’aquesta manera s’afavoreix la remielinització endògena, i això vol dir, la capacitat per part de l’individu d’una major activació de les cèl·lules precursores dels oligoendrocits per tal d’evitar i reparar la beina de mielina i a la llarga evitar tant com sigui possible el dany axonal.
S’han fet estudis que han avaluat la influència d’alguns aliments com a elements protectors de les malalties autoimmunitàries. Parlem del consum de greixos procedents del peix.
Els àcids grassos poliinsaturats, com l’omega-3 i l’omega-6 són l’alternativa als greixos saturats d’origen animal en la dieta dels pacients amb esclerosi múltiple. Com que el cos humà no els sintetitza, cal una aportació externa d’aquests components mitjançant una alimentació adequada. El salmó i altres peixos blaus com el verat, el sorell, la tonyina, la sardina o l’anxova són del grup omega-3 i tenen propietats antiinflamatòries i antitrombòtiques, a més d’antioxidants i neuroprotectores.
Parlem dels complements dietètics. Quins serien aconsellables per als malalts d’esclerosi múltiple?
Hi ha una llarga llista de complements dietètics que prenen o han pres pacients amb esclerosi múltiple per les propietats que tenen, com a teràpia coadjuvant, sense un aval científic. Cal advertir que, de la mateixa manera que se’n coneixen els beneficis potencials, se n’han de conèixer els riscos. D’aquí que no es recomanin de manera general a pacients amb esclerosi múltiple; la dosi ha de ser supervisada pel neuròleg. Com a exemple es pot aconsellar l’oli de fetge de bacallà i peixos blaus amb alt contingut en omega-3 , vitamina A i vitamina D, l’oli de llavors de lli –que conté tant omega-3 com omega-6–, els complements de nabiu –sobretot per a pacients amb problemes vesicals–, la presa moderada de cafè per estimular l’alerta –encara que pot empitjorar la disfunció vesical–, els complements de creatina per a la fatiga –fins a tres grams al dia–, el magnesi per millorar l’espasticitat i, sobretot, el te verd.
Les persones interessades en el llibre poden aconseguir-lo trucant al telèfon de l’associació (91 441 01 59) o escrivint aquí.
