La biòloga Elisabet Silvestre és experta en biologia humana, bioconstrucció i biohabitabilitat. Ha treballat en diferents hospitals i centres sanitaris i és docent de diversos màsters i postgraus. També és autora del portal www.habitatsaludable.info i acaba de publicar el llibre “Tu casa sin tóxicos”.

Aquest llibre és la bíblia dels tòxics, Elisabet! No havia trobat un llibre tan complert i específic com aquest. Aquí hi ha tot allò que ens fa malbé la salut individual i la del planeta: des dels coneguts tòxics com ara el fum del tabac, els tòxics dels materials de cuina i els dels propis aliments, fins a tòxics menys explicats com el gas radó. Què és el gas radó?

És un element químic natural present a l’escorça de la terra, un gas que pot entrar a través del subsòl o les esquerdes de l’estructura de les cases al seu interior. És inodor i per tant no ens adonem que està dins de casa, que s’està respirant, i la problemàtica està en el fet que és radioactiu. Així, quan respirem, entra en contacte amb els alvèols pulmonars i els malmet. Ser fumador, és la primera causa associada al càncer de pulmó; i la segona és inhalar gas radó. Un hàbit tan senzill com ventilar la llar a diari, és la manera més eficaç d’evitar la seva exposició, així s’evita que es concentri en els espais interiors de cases i edificis. Hi ha zones geogràfiques més afectades que altres, atenent a la geologia natural del terreny; per exemple, Galícia destaca per ser una zona on el risc de radó és més important.

Tampoc se solen incloure a les classificacions estàndards de tòxics els camps elèctrics i electromagnètics. Expliques que l’OMS, ja el 1982, va declarar el síndrome de l’edifici malalt. Es referia a llocs de feina però avui sabem que la nostra llar també pot patir aquest síndrome. Com és una llar saludable?

Sí, des de fa una anys, la ciència ha començat a parlar de la síndrome de la casa malalta. Hi ha persones que quan canvien de casa o fan una rehabilitació, troben que canvia el seu estat de salut i apareixen símptomes nous com mal de cap, problemes respiratoris, de son, cansament, etc. Aquests símptomes poden ser deguts a factors intrínsecs a l’espai on vivim. I evitar-los, ajuda a recuperar l’equilibri de l’organisme. Les substàncies químiques com els compostos orgànics volàtils de les pintures, per exemple; microorganismes com els fongs; o també les radiacions artificials com els camps elèctrics i magnètics, són agents a considerar. Garantir una qualitat de l’aire interior favorable és un requisit per una llar saludable. Per tant, ventilar o deixar entrar el sol a casa són hàbits que ajuden a respirar un aire més sa. Les plantes de interior purifiquen l’aire i ajuden a regular la humitat relativa. I una mesura eficaç és evitar introduir tòxics dins de casa, per exemple, amb hàbits quotidians com netejar la casa; la paradoxa és que per eliminar els microorganismes, acabem embrutant amb substàncies químiques. De fet, s’acaba de publicar un estudi de la Universitat de Bergen, Noruega, que indica que netejar la llar amb productes químics pot ser tan nociu com fumar. I sobre els camps elèctrics i electromagnètics, sí que podem fer ús de la tecnologia, però hem d’evitar una exposició permanent. Una llar saludable inclou instal·lacions més biocompatibles.

No hi ha un protocol per saber-ho, oi?

Sí, des de la disciplina de la biohabitabilitat treballem amb un protocol que permet avaluar l’espai, detectar possibles factors de risc, també fer mesures ambientals en els casos necessaris, i aportar opcions per millorar la qualitat ambiental.

Al llibre proposes un test per saber, per exemple, si estem afectats de radiació terrestre. Preguntes sobretot com dormim i com dormen els nostres fills... Què pot voler dir que dormim especialment malament?

Un signe d’un bon descans és llevar-nos amb energia. Mentre dormim, s’executen funcions de reparació a l’organisme, i més que descansar, cal tenir un descans reparador.  Si ens despertem al vespre, ens costa dormir, ens llevem més esgotats que quan hem anat a dormir. A més a més d’avaluar causes orgàniques, cal pensar en causes ambientals que no ajuda a gaudir d’un descans reparador.  Els nens especialment són molt sensibles a les radiacions naturals. Alguns nens que es desperten sovint durant la nit o canvien de posició -es giren, posant els peus al coixí i el cap a la zona dels peus o dormen a un racó del llit- sovint, amb un canvi d’ubicació del llit, evitant l’exposició a aquestes radiacions, reverteixen aquestes situacions i descansen millor.

Parles també dels materials de construcció que cal evitar per no conviure amb tanta toxicitat. Però és realista voler evitar tants impactes? Tu ho aconsegueixes sense sentir-te esclava del coneixement?

El coneixement, i més com a consumidors, és una eina que ens ajuda a triar els productes. De la mateixa manera que aprenem quins aliments són més saludables, les seves propietats, aprenem a llegir les etiquetes o a cuinar-los, hauríem de fer el mateix amb els productes de neteja. Quan vas al mercat pots triar productes de proximitat, ecològics o convencionals, oi? En el meu cas ha estat una evolució. Vaig començar amb l’alimentació. I després, vaig continuar amb els productes d’ús habitual com productes de neteja i cosmètica. El que més afecta la salut és allò a què més t’exposes: el menjar (que ingerim diverses vegades al dia), o els productes de cosmètica diària. Amb la resta, anem fent a mida que necessitem. Per exemple, en el cas del materials de construcció, quan toca pintar, posar parquet, o fer una reforma de la cuina, pot ser el moment per interessar-te per els opcions més naturals, més sostenibles, més saludables.  Pensa que quan hi ha algun membre de la família amb asma, al·lèrgia, sensibilitat química múltiple, o nens petits, és important fer bé aquesta tria. Un dels objectius del llibre ha estat el poder tenir una guia de consulta, especialment pensant en les persones més sensibles, i també les que volen anar fent petits canvis, poc a poc. Tinc clar que com a consumidors tenim molt a dir, amb la nostra compra donem suport a unes o altres formes de producció, a empreses més o menys sostenibles. És una via d’apostar per la salut del planeta.

Ens expliques cada substància especialment nociva d’alguns productes estrella. Amb què ens hem de fixar quan comprem la pasta de dents?

Amb productes com el triclosan, un antibacterià amb coneguts efectes de disrupció endocrina; el fluorurs o fluor, que frena la placa bacteriana; o les microperles, partícules de plàstic que acaben contaminant el medi ambient.

El xampú no ha de fer sabó….

No cal, que faci sabó no és indicador de millor neteja. Normalment es fan servir derivats de sulfats com a detergents, així que podem mirar a la composició que no contingui Lauril sulfato de sodi (LSL), irritant per a la pell i també un disruptor endocrí.

I els tints pels cabells?

Hem d’evitar el PPD -irritant i considerat carcinogen-, i l’amoníac -irritant, al·lergen-, els parabens o el resorcinol -d’efecte disruptor endocrí-.

Pintaungles i productes per treure l’esmalt?

Solen portar substàncies volàtils irritants i nocives com els formaldehids, el toluè o el xilè. De fet, en la composició dels productes d’higiene personal i cosmètica s’utilitzen centenars de productes, per això i és molt complicat conèixer-los tots. Una opció és optar per productes amb base vegetal, que evitin derivats del petroli. Hi ha una bona oferta de marques que ja especifiquen que no inclouen parabens, amoníac, alumini, formaldehid, o que tenen certificació de cosmètica ecològica.

Què respons o com et defenses d’aquelles crítiques de persones escèptiques que creuen que aquests tòxics, si estan permesos, no poden ser tan nocius com diem que són?

La meva tasca professional s’ha desenvolupat en el camp de la salut, primer com a citogenetista, i després en salut ambiental en relació a les anomenades malalties ambientals emergents, com la sensibilitat química múltiple o la fatiga crònica. L’evidència indica que en casos de més sensibilitat a un agent determinat o de pèrdua de tolerància, pot haver-hi desequilibris en l’organisme, fins i tot amb una exposició a dosis permeses i considerades com a baixes.

El llindar de sensibilitat de l’organisme no és igual per a tots. Quan hi ha una persona que refereix símptomes adversos de salut, sigui per una intolerància a una substància present en un aliment o en un cosmètic, malgrat siguin dosis baixes, s’ha de considerar. I si quan s’evita l’exposició, millora l’estat de salut, està clara la solució, tot i que siguin dosis baixes. És interessant assenyalar que si bé es coneix com actua o quins efectes tenen alguns substàncies químiques de forma individual, no es coneixen les repercussions de l’anomenat efecte còctel, és a dir, l’efecte de l’exposició quotidiana a moltes dosis baixes de substàncies diferents (presents en aliments, cosmètics, ambientadors, detergents,…). I aquesta és la realitat, que estem exposats a moltes dosis baixes. A mida que la recerca científica avança, s’han anat detectant productes, substàncies, que havent estat comercialitzades, s’han acabat prohibint o bé perquè s’ha constatat el seu efecte tòxic -com el plom o l’asbest-, o s’ha restringit en ambients interiors -com el tabac-.

Abans citava l’estudi de la Universitat de Bergen que indica que l’exposició a productes de neteja de la llar té impactes en els pulmons tan greus com fumar. També en el cas de l’alimentació, a mida que hi ha més estudis, es van revisant les dosis recomanades d’ingesta de determinades substàncies o productes, com ara el sucre, els productes càrnics o ara l’acrilamida. També arrel del coneixement de les substàncies que actuen com a disruptors endocrins, sabem que l’efecte disruptor es produeix justament amb dosis molt, molt baixes, perquè és d’aquesta manera com poden mimetitzar l’efecte de les hormones del cos. En definitiva, no és qüestió de creences, és qüestió d’abordar la salut amb una mirada integrativa, tenint en compte que els hàbits i els factors ambientals juguen un paper rellevant, abordar les noves evidències que va aportant la recerca, i com a consumidor, tenir informació que ajudi a triar entre una àmplia oferta de productes que, per molt que compleixin la normativa, poden diferir molt en la composició i la dosi d’una mateixa substància.

Nuria Coll
Nuria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival