Antonio Agudo està especialitzat en medicina preventiva i salut pública. Graduat en Medicina per la Universitat de Barcelona i Màster en Epidemiologia Clínica per l’Erasmus University de Rotterdam.Va completar el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi doctoral en Salut Pública i Metodologia de Recerca Biomèdica. Va començar a treballar en l’epidemiologia del càncer fent estudis de control de casos en càncer de pulmó, mesotelioma i càncer de cap i coll. Involucrat en l’estudi multicèntric “Investigació Europea en Càncer i Nutrició”(EPIC), des del 1999 treballa a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a la Unitat de Nutrició, Medi Ambient i Càncer com a investigador sènior. Les seves línies de recerca se centren en la relació entre el càncer i els factors nutricionals i d’estil de vida, la susceptibilitat genètica i, també, l’epidemiologia clínica. Actualment forma part de l’equip coordinador de l’EPIC, que analitza factors de risc en 500.000 homes i dones de deu països europeus, basant-se en la dieta, l’activitat física i els tòxics ingerits. Avui l’entrevistem.

Com influeix la manera com ens alimentem en l’evolució de determinats tipus de càncer?

La dieta és un factor complex, que inclou diversos components. D’entrada hi ha quatre grups importants de nutrients (proteïnes, hidrats de carboni i greixos), que a més són els que aporten l’energia de la dieta (les calories). En segon lloc tenim un ventall ampli de vitamines i minerals presents en els aliments en quantitats petites (micronutrients) però amb funcions molt importants. A més de les vitamines i minerals, s’han trobat petites concentracions d’una gran diversitat d’altres substàncies bioactives, que poden tenir algun efecte sobre l’organisme. Finalment, hi ha substàncies que no són components naturals dels aliments, però que es formen durant el procés de cocció o elaboració, o bé que s’hi incorporen com a contaminants, dels quals l’alimentació és només el vehicle d’entrada a l’organisme.

Quins canvis en l’alimentació hem de fer?

El càncer també és un fenomen complex; l’aparició d’un tumor maligne requereix una sèrie de canvis en el funcionament cel·lular. Els components dels aliments, tan els macronutrients com els micronutrients, intervenen en processos que poden provocar o contrarestar aquest canvis. Entre aquests processos podem esmentar el metabolisme del carcinògens, la reparació de l’ADN, la inflamació crònica, la regulació hormonal, el dany oxidatiu, l’apoptosi (mort cel·lular programada) i els processos de replicació i diferenciació cel·lular.

Per tant, si bé no podem dir amb certesa que una alimentació determinada és la causa d’un càncer en una persona concreta, si que es pot dir que alimentar-se d’una manera determinada incrementa o disminueix la probabilitat de desenvolupar un tumor. En general, però, més que considerar l’alimentació com una causa possible de càncer és preferible adoptar una visió positiva, segons la qual una alimentació correcta és una font de protecció de l’aparició de tumors.

I tant! De quina manera podem fer prevenció?

Tal com hem dit, consumir determinats grups d’aliments o nutrients pot, en alguns casos, protegir i, en d’altres, afavorir l’aparició de tumors. Els càncers en què l’efecte de la dieta és més palès són els del tracte digestiu, però hi altres tumors en què la dieta pot ser un factor de risc o un factor protector.

Pel que fa als aliments com a factors protectors, un consum elevat de verdures i hortalisses pot disminuir el risc dels tumors de la boca, faringe, laringe, esòfag, estómac, còlon i recte; en els casos del càncer gàstric i colorectal l’efecte és particularment marcat pel vegetals del gènere Allium (alls, ceba, porro). El consum elevat de fruita també confereix protecció enfront dels tumors de boca, faringe, laringe, esòfag, estómac i pulmó. El cafè (normal o descafeïnat) disminueix el risc de càncer d’endometri. Si considerem els components de la dieta, en general una dieta rica en fibra i calci ajudaria a prevenir els càncers de còlon i recte, mentre que una dieta amb força licopè (un carotenoide particularment abundant en els tomàquets) i seleni (present en alguns cereals, en el peix, la carn, les llenties o els ous ) són factors protectors del càncer de pròstata.

Quins factors de risc trobaríem?

Com a possibles factors de risc tenim que un consum excessiu de carn vermella i embotits pot augmentar la probabilitat de desenvolupar càncer colorectal, i el de sal i aliments rics en sal possiblement afavoreix l’aparició de càncer gàstric. L’alcohol, encara que no es pot considerar un aliment, forma part de la dieta, i de fet suposa una contribució important a les calories d’aquesta dieta. Beure massa és un factor de risc important dels càncers de boca, faringe, laringe, esòfag, fetge, còlon i recte, així com del càncer de mama. Una dieta amb una càrrega glicèmica elevada, formada per aliments rics en hidrats de carboni que fan pujar de manera important i ràpida la glucosa en sang, és un factor de risc de càncer de l’endometri.

Finament, cal considerar que l’obesitat és també un factor de risc important de diversos tumors, com ara el càncer d’esòfag, pàncrees, bufeta biliar, còlon i recte, mama i endometri. Encara que no es pot considerar pròpiament un element nutricional, és acceptat que l’obesitat és clarament associada amb dietes amb moltes calories, especialment en persones que fan poca activitat física.

En què està treballant el Programa d’Investigació del Càncer de l’ICO? Quins són els últims estudis publicats?

A l’Institut Català d’Oncologia hi ha diversos programes de recerca, incloent-hi la recerca bàsica, translacional, clínica i epidemiològica. El Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer està estructurat en dues unitats; la Unitat d’Infecció i Càncer, i la Unitat de Nutrició, Medi Ambient i Càncer, en la qual està integrat el meu grup de treball.

Dins de la Unitat de Nutrició i Càncer tenim diverses línies de recerca relacionades amb el possible efecte de la nutrició i components de la dieta, i la seva interacció amb factors genètics, en l’aparició del càncer. Sobretot hem desenvolupat aquestes línies en relació amb el càncer gàstric i d’esòfag, càncer de mama, càncer de pulmó. Entre els projectes actualment en curs coordinem un assaig, en col·laboració amb set hospitals més de Catalunya, per tal d’avaluar el possible efecte de la dieta, l’activitat física i el control del pes en la disminució de recaigudes en pacients amb càncer de mama.

Molt interessant!

Un altre projecte, també multicèntric, estudia les alteracions de la mucosa gàstrica per tal d’identificar pacients d’alt risc de tenir un càncer d’estómac. Hi ha projectes que estudien l’efecte de possibles cancerígens dels aliments. En un s’analitza el possible rol del ferro com a catalitzador de la formació endògena de nitrosamines i nitrosamines, que poden ser causa de càncers gastrointestinals. Un altre mesura un biomarcador de l’acrilamida (compost que es forma en la cocció d’alguns aliments) i analitzarà si té efecte en diversos tumors, com ara el de pàncrees. Un tercer avalua possibles marcadors d’exposició a compostos aromàtics (com els hidrocarburs) i alguns compostos organoclorats, en relació amb diversos tipus de tumors, incloent-hi els gastrointestinals, mama i pulmó. Continuem també analitzant el possible efecte de patró de dieta mediterrània en la incidència i mortalitat per càncer. Finalment, i encara que no formi part del vesant nutricional, continuem analitzant el possible impacte del tabac en diversos tipus de tumors.

“Alimentar-se d’una manera determinada incrementa o disminueix la probabilitat de desenvolupar un tumor”

Una part important d’aquests projectes es desenvolupa en el si del projecte EPIC (European Investigation into Cancer and Nutrition). Aquest projecte és una col·laboració de 23 centres de deu països europeus que inclou mig milió de persones; el nostre grup porta la coordinació de la cohort espanyola, aproximadament de 41.000 persones. Entre les publicacions recents podem mencionar els articles següents: mutacions en el gen HFE (hemocromatosi) en relació amb el risc de càncer gàstric; una avaluació de l’impacte de l’hàbit de fumar en sobre el càncer en la població europea; adherència al patró de dieta mediterrània i el càncer de mama; ingesta de flavonoides i risc de càncer gàstric; consum d’oli d’oliva i mortalitat a la població espanyola; ingesta de carn i ferro hemínic i risc de càncer d’estómac; adductes aromàtics en ADN i risc de càncers gastrointestinals.

Parlem del tomàquet i de l'efecte preventiu que té en els tumors al còlon (càncer de còlon).

Tal com hem comentat abans, menjar força verdures i hortalisses (que inclouen el tomàquet) exerceix un paper protector del càncer de còlon; però aquest efecte s’atribueix al consum global de verdures, pres en conjunt i diversitat, i no a alguns aliments específics. En aquest sentit no hi ha evidència que el tomàquet tingui un efecte per se en relació amb el càncer de còlon, independentment de les altres verdures. El tomàquet és la principal font de licopè, un carotenoide sense activitat com a provitamina A. S’ha de dir, però, que aquesta substància també és present en altres aliments d’origen vegetal, com ara l’aranja, la guaiaba, la síndria, l’albercoc, i altres i fruites de color vermell. A més, al contrari d’altres substàncies dels vegetals, no perd les propietats durant la cocció.

 Com ajuda el licopè (present en el tomàquet) a l’acció de frenar l’aparició de càncer de còlon?

Com hem dit, el licopè pertany al grup dels carotenoides. Fins ara, els compostos més coneguts d’aquest grup eren els carotens (alfa i betacarotè), també coneguts com a provitamina A, ja que un cop ingerits són transportats al fetge, on son transformats en la forma activa de la vitamina A (retinol). Tanmateix, no tots el carotenoides tenen activitat com a provitamina A. El licopè no en té, però té altres propietats molt interessants. Per exemple, estudis experimentals han comprovat que mostra una gran capacitat antioxidant (força més marcada que altres carotenoides), així com propietats antiproliferatives, antiinflamatòries i de millora de la funció immune. Aquestes característiques li confereixen un potencial anticarcinogènic evident, que es tradueix en un reconegut efecte protector del càncer de pròstata. En canvi, malgrat les expectatives inicials i alguns estudis inicials, no es manifesten contra el càncer de còlon.

Parlem dels folats (presents en vegetals de fulla verda) i dels efectes que tenen sobre l’organisme. Hi ha estudis que indiquen que la manca de folats està associada amb un envelliment prematur i amb danys a l’ADN…

El folat o la seva forma alternativa com a àcid fòlic (de vegades també anomenat vitamina B9), es troba sobretot en els vegetals de fulla (d’aquí el nom). És necessari per a la formació de proteïnes estructurals i de l’hemoglobina. Per això, un dels efectes més coneguts de la deficiència de folat és l’anèmia. La deficiència d’àcid fòlic durant la gestació pot causar malformacions en el nadó, específicament del tub neural, com ara anencefàlia i espina bífida. D’altra banda, la forma reduïda (àcid tetrahidrofòlic) actua en el transport grups d’un àtom de carboni, necessaris en la síntesi de purines, essencials per a la síntesi de l’ADN i l’ARN. Aquest rol en el cicle cel·lular fa del folat un bon candidat a tenir alguna funció en el procés de la carcinogènesi. De fet, alguns estudis inicials, especialment experimentals, van suggerir un possible efecte protector del càncer de còlon, i també del de pàncrees. Fins i tot s’han fet diversos assajos clínics donant folat com a complement, a més de l’àcid fòlic de la dieta. Les evidències actuals indiquen que l’àcid fòlic no té un paper protector en cap tipus de tumor, inclòs el de còlon. Una possible explicació de l’efecte observat inicialment és que bona part del aliments rics en àcid fòlic són també una font de fibra dietètica, i actualment es considera que la fibra sí que pot tenir un efecte protector de càncer de còlon. A més cal recordar que encara que no hi hagi un efecte individual de l’àcid fòlic, aquest àcid es troba sobretot en les verdures, i aquest grup d’aliments, de manera global, també té un efecte protector del càncer de còlon.

 Altres estudis han relacionat el consum de soja (rica en estrògens vegetals) amb efectes protectors de l’organisme contra l’aparició de càncers de mama. Què ens en pot dir?

La soja és un dels aliments amb més fitoestrògens. Aquest nom s’aplica a un grup molt divers de substàncies que inclou isoflavones, como ara la genisteïna i la daidzeina, i els lignans. A més de la soja, aquests compostos també es troben, encara que menys concentrats, en algunes lleguminoses. Aquestes substàncies tenen una estructura química molt semblant a les hormones sexuals (estrògens i andrògens) i poden competir-hi pels receptors cel·lulars, i això en pot bloquejar en part la funció. Aquest fet fa que es considerin candidats a exercir un efecte protector dels càncers de forta dependència hormonal, com ara el de mama en dones i el de pròstata en homes. S’han fet diversos estudis sobre el possible efecte protector de la soja en càncer de mama, amb resultats contradictoris: alguns mostren un efecte protector evident, mentre que d’altres no ofereixen cap resultat positiu. La major part d’estudis que suggereixen un efecte protector es van fer en poblacions asiàtiques, mentre que els que no mostren associació positiva es van fer en poblacions occidentals. No hi ha cap explicació clara per a aquesta discrepància. Tanmateix és un camp que es continua investigant. Sembla que les evidències indiquen un possible efecte de protecció del càncer de mama, però no hi ha prou consens per formular recomanacions.

Quins són els càncers més freqüents que tenir i com podem evitar-los?

A Catalunya, els tumors més freqüents són, en aquest ordre, els de pròstata, pulmó, còlon i recte, i bufeta de l’orina en els homes; en les dones són el càncer de mama, el de còlon i recte, el d’endometri (cos de la matriu) i pulmó. Els tumors esmentats constitueixen aproximadament el 60% dels càncer en els homes i una mica menys de la meitat dels càncers en les dones.

“Menjar força verdures i hortalisses pot disminuir el risc dels tumors de la boca, faringe, laringe, esòfag, estómac, còlon i recte

Pel que fa a la prevenció, en el cas del càncer de pulmó i el de la bufeta de l’orina la millor manera de prevenir és evitar el tabac, que n’és la causa principal, i a més també un factor de risc de càncer colorectal, encara que amb un efecte més baix que per al càncer de pulmó. Els càncers de mama i pròstata tenen una forta dependència hormonal, lligada a factors difícilment modificables en el cas del de mama (com ara l’edat de la menarquia o de la menopausa), i molt poc coneguts en el de pròstata. En qualsevol cas, en aquests dos tumors es pot fer prevenció dels efectes fatals de la malaltia gràcies a la detecció precoç. Un factor amb dependència hormonal sobre el que sí que es pot actuar és la lactància, que constitueix un factor protector important del càncer de mama. El càncer de còlon és, dels que he citat, el que té més dependència de la dieta; d’altra banda, gran part d’aquests tumors (colorectal, mama, endometri) també tenen relació amb l’obesitat i l’activitat física. Per tant, a banda de deixar de fumar, quatre normes bàsiques per a la prevenció de càncer són reduir l’obesitat o evitar guanyar pes, fer exercici de manera regular i seguir una dieta saludable.

Parlem de l’efecte antioxidant que poden tenir sobre l’organisme determinats aliments i com ens protegeixen del càncer.

Els aliments d’origen vegetal aporten una gran quantitat de substàncies amb capacitat antioxidant, mentre que els rics en greix aporten compostos amb activitat prooxidants. Alguns dels compostos esmentats amb possible activitat anticarcinogènica com ara el licopè i el seleni en el càncer de pròstata, tenen una activitat antioxidant molt marcada. Tanmateix, aquest només és un dels possibles mecanismes pels quals la dieta pot modificar el risc de càncer. Des del punt de vista nutricional, a més de les mesures que he citat en la resposta anterior, les recomanacions bàsiques per a la prevenció del càncer són menjar verdura i fruita cada dia de manera variada, consumir aliments rics en fibra, evitar menjar massa carn, i eliminar o reduir el consum de begudes alcohòliques. En aquest últim cas, cal dir que l’alcohol és un factor de risc de càncer, però atès que el consum moderat pot resultar beneficiós per a malalties cardiovasculars, la recomanació de salut estableix que, si es prenen begudes alcohòliques, el contingut diari d’etanol no excedeixi de 10-12 grams en dones i 24 grams en les homes (equivalents a un o dos vasos de vi respectivament).

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista