Aquest any en Jaume ha convidat dos doctors a Singulars que l’han sacsejat. Tots dos són estrets col•laboradors nostres: Jorge Pérez-Calvo i Olga Cuevas. Quedem al bar de TV3, on cada migdia fa equilibris amb  el càtering. En Jaume respon a les preguntes fent-se més preguntes i parla, seriós i elegant, com si davant hi tingués el pilot vermell.

Aquest canvi, doncs, parteix dels doctors Pérez-Calvo i Olga Cuevas?

Sempre havia “tontejat” amb el vegetarianisme, però mai ho acabava de fer. Ja menjava menys carn del que és habitual, buscava productes poc manipulats. Ja hi havia una conscienciació prèvia, però ells em van convèncer amb una piràmide nutricional que jo desconeixia.

Amb dues entrevistes et van acabar de despertar, vaja…

Hi havia una conscienciació i potser el punt de partida era ideològic. Si després veus que la quantitat d’aliments que tenim al nostre abast estan tots farcits de productes que ens provoquen a la llarga malalties, quin sentit té alimentar-nos d’aquesta manera industrial? Quin sentit té avui prendre llet? Hem anat a una granja de pollastres per veure com estan? I els ous? Si nosaltres veiéssim aquestes gallines que produeixen els ous del número 3, ens en faríem una truita? No ens la faríem. No ens la faríem! Necessitem tanta carn per viure? Podem reflexionar molt sobre tot això. I què vol dir que un vegetarià no emmalaltirà? No. Jo conec vegetarians que han mort de càncer.

Menges carn?

Fa tres mesos que no he menjat ni un tall de pernil, ni un tall de formatge, ni un bistec, ni pollastre, ni ous. Peix, sí. És l’únic animal que menjo.

 

Has notat canvis en aquests tres mesos?

Sí. Em trobo millor. Em vaig fer una anàlisi a la revisió mèdica de la feina i em van trobar una mica de colesterol. Sembla que han canviat els paràmetres per calcular el colesterol. Per què han canviat els paràmetres? Parlem-ne. Hi ha uns medicaments que es faran servir més si hi ha més casos amb colesterol? En canvi, l’OMS ha aixecat els nivells de radioactivitat. Curiós, oi? Però ja se sap a qui serveix…

“Abans menjava 10 peces de fruita al dia”

La fruita sempre?

Basant-se en la medicina tradicional xinesa, el Doctor Jorge Pérez-Calvo explica que la fruita té un efecte sedant de l’energia i que, en general, la seva càrrega electromagnètica és molt inferior a les verdures, hortalisses i grans. Per això si heu de tenir un rendiment energètic alt (exercici físic) i especialment intel·lectual, no és gaire recomanable. La naturalesa de la fruita és freda i fa baixar la força digestiva i la vitalitat orgànica en general. A més hi ha moltes condicions microbianes i parasitàries en la salut humana que es veuen incrementades amb el consum exagerat de fruita, és a dir, que pot deprimir la immunitat si se n’abusa i provocar, per exemple, candidiasis. La fruita no és especialment rica en sals minerals i, en canvi, té molta sacarosa, la metabolització de la qual requereix una despesa de minerals i vitamines que generalment la fruita no pot aportar. Si mengem fruita és important que ho fem si tenim un alt nivell d’energia i deficiència de fluids.  I no oblidem el més important: quan la comprem que sigui del lloc on vivim i de l’estació actual per afavorir l’adaptació de l’organisme al medi.

 

Per cert, l’última piràmide nutricional que ha validat l’OMS té molt sentit. Va pel camí que tu i jo defensem...

Bé, perquè hi ha molta gent a l’OMS que treballa perquè les coses es facin bé, cosa que no van fer amb la grip A, com saps… Total, em van trobar colesterol bàsicament perquè m’encanta el formatge. En menjava molt, moltíssim. I en sec, l’he deixat. I la fruita, també. Pensa que en menjava 10 peces al dia! Quan decideixo una cosa, la faig. Si no l’he de fer bé, no la faig. Això també ho aplico a la vida.

Deu peces de fruita al dia?

Sí. Pensa que a tres quarts de set del matí, cada dia, tant si plou com si neva, me’n vaig caminant al Tibidabo. Dues hores. I fins ara menjava tota aquesta fruita i la cremava. Ara, però, no ho necessito.

Et porta un metge, suposo?

Sí, sí. En Jorge Pérez-Calvo. I havia anat al doctor Pros, també, i vaig fer la dieta de la civada. Extraordinària.

Convenç els lectors per l’estómac, vinga…

La meva dona fa unes bledes amb azuki, una mica passades per la paella, amb oli de sèsam i llavors de carbassa, extraordinàries. És el millor plat que he tastat mai. De veritat. En Marc té 11 anys i li encanten! I fa unes llenties du Puy que fan mal! És una cosa espectacular.

 

En Marc deu menjar a l’escola…

Sí, i ja és hora que els donem aliments més naturals i no tan manipulats. Per què als menús no incorporen arròs integral?!

Parlant dels cereals integrals, menges per esmorzar el que recomana el doctor Pérez-Calvo?

Sí, sí. Em faig un platàs de civada, quinoa i mill, tot bullit 30 minuts, amb gerds i tres o quatre ametlles… Oh! Això és genial! M’ho emporto amb un “tàper” i me’l menjo a temperatura ambient.

Sense suc de taronja, ni iogurt... Els nutricionistes convencionals deuen posar el crit al cel…

Algun dia hauríem de parlar d’alguns nutricionistes convencionals. Per exemple: ara s’està demostrant que les emocions són molt importants per al benestar d’una persona. Molt! I hi ha molts metges que no ho volen veure, això. El món avança amb la gent que el fa avançar. Passa el mateix amb els indignats. Els que els critiquen estan conformes amb el funcionament de la societat? Estan d’acord amb el poder financer que està laminant les nostres prestacions socials i estan a favor que els nostres representants callin davant el fet que nosaltres no podrem deixar als nostres fills un horitzó millor?

Et sents ideològicament alternatiu?

Dec passar la crisi dels 50! –riu–. Davant una injustícia tan gran com l’actual, no s’hi val a ser neutral.

Fas el programa perfecte, en aquest sentit…

Em fa molt feliç, sí, i em complau molt el que faig. Mai havia tingut tanta llibertat professional. Mai. Encara és hora que la directora de TV3 em truqui per censurar-me algun contingut o suggerir-me algun personatge.

El dia que vas entrevistar els doctors vau tenir molt bones audiències. Vau rebre queixes dels “convencionals”?

Alguna. Gent que em penso que està adscrita a alguna empresa de la industria alimentària, algú d’universitats que trobava que aquesta gent són demagogs… Nosaltres no portem persones que no tinguin titulació. Sé que amb això sóc injust, però sempre hi ha qui troba tres peus al gat, i no els vull donar motius.

Per cert, has canviat totes les pautes alimentàries però no tens ni tenies cap malaltia, oi?

No, no. Res. Hi he arribat per convicció i després d’un procés de reflexió. Arribo a la conclusió que som el que mengem, i com que m’ho crec, intento viure en conseqüència. Jo sóc molt de cridar. Ara, amb aquests aliments, no crido tant, no m’enfado tant. Sé que escolto encara més del que ho feia, intento reflexionar més abans d’actuar, no funciono tant per impulsos… Seria agosarat dir que això m’ho ha aportat el que menjo, però n’estic segur que hi ha col·laborat.

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta.
Creadora de Cómo Como Foods

    @nuria__coll