Avui conversem amb els actors Margalida Grimalt i Peter Vives als jardins de l’Ateneu Barcelonès. Amics i companys de sèrie televisiva, la Margalida i en Peter són la Mireia i el Nil a La Riera, però tenen molts d’altres projectes entre mans. A ell el veurem aquesta tardor a les sèries Àguila Roja (TV1) i al film televisiu El tiempo entre costuras (Antena 3), basat en la novel·la de María Dueñas i que recentment han presentat al Festival de Cine de Vitoria.
A ella l’hem vista fent de psicoterapeuta a la websèrie “Les coses grans” i la seguim a través de la seva publicació digital ‘My own private trunk’ que mostra l’essència creativa de diferents artistes en suport audiovisual. Quedem amb ells per esmorzar i perquè ens expliquin com cuinen i quina filosofia segueixen a l’hora d’alimentar-se.
Què us agrada preparar-vos per esmorzar?
Peter: Per esmorzar sovint em preparo porridge. De fet l’esmorzar és el meu àpat preferit, potser és el que gaudeixo més. És una motivació per sortir del llit. M’agrada bullir llet de civada i posar-hi flocs de cereals a base d’espelta o civada, que tinguin pocs sucres afegits. Hi tiro fruita seca i em faig un porridge. També hi tiro trossets de poma i una mica de mel i queda molt bo. Alguns cops prenc la fruita abans i el porridge és només a base de cereals i llet vegetal. Em dóna una energia i una empenta bestial. Alguns cops menjo iogurt i hi tiro llavors de lli, que afavoreixen el trànsit intestinal i tenen agents anticancerosos.
Margalida: Els esmorzars a mi també m’encanten. I coincideixo en això que el porridge és molt sa, alguns cops me’n preparo. El doctor Jorge Pérez Calvo ens deia –als pacients- que n’havíem de menjar cada dia! En el meu cas, generalment em preparo una torrada de pa d’espelta Turgidum -conegut popularment amb el nom de Kamut- amb pa amb tomàquet, oli i sal. Hi tiro una mica de llavors de sèsam, pel calci. Altres vegades, també m’agrada acompanyar les torrades amb llet vegetal: de civada o d’arròs. I abans de res, una fruita en dejú per obrir la gana.
Vas visitar-te amb el Dr. Jorge Pérez-Calvo, Margalida? Explica’ns com va influir-te en modificar hàbits en la teva alimentació.
Margalida: Tot i que a casa meva sempre hem menjat molt bé: dieta mediterrània, variada i ecològica, quan vaig venir a estudiar a l’Institut del Teatre i vaig passar a viure sola, em sentia molt dèbil i molt cansada. Era una època on tenia un desgast físic i intel·lectual elevat. Estava molt prima. I em vaig fer unes anàlisis de sang i em van sortir alts uns indicadors que es diuen ANCA, relacionats amb malalties autoimmunitàries. El metge de capçalera em va dir que no calia que fes res i que tornés al cap de 3 mesos, però jo vaig pensar que, si modificava alguns dels meus hàbits alimentaris, em podria recuperar abans de la fatiga que sentia. Havia sentit a parlar del Dr. Pérez-Calvo i vaig demanar hora.
Què et va dir?
Margalida: Em va recomanar fer una dieta que servís per fer una depuració renal. Em va dir que havia de cuidar especialment els ronyons.
En què consistia la dieta?
Margalida: Bàsicament vaig introduir una quantitat més grans d’hidrats de carboni als àpats que cuinava. Diguem, que abans els cereals jo els menjava com a guarnició i després de passar per la consulta del Pérez-Calvo, els cereals van prendre protagonisme en la meva dieta. El meu problema és que menjava sa, però no menjava tots els hidrats necessaris i això es traduïa en una falta d’energia. I com que la meva energia estava sota mínims ho havia de compensar amb sucre. I en menjava massa i això em feia estar cansada i apàtica. Sovint, abans de modificar la dieta habitual em repetia a mi mateixa: “O menjo sucre, o m’adormiré”. El Dr. Pérez-Calvo em feia menjar una proporció molt alta de verdures, seguida d’una proporció alta d’hidrats de carboni (cereals integrals) i una proporció una mica inferior de proteïna, que en la majoria dels casos era vegetal però podria contenir una part de proteïna animal provinent del peix. Zero lactis, zero carn, zero sucres i greixos i zero alcohol. Després també hi havia una petita dosi d’olis i de llavors. Però no podia menjar fruita, pel tema dels sucres. I això va ser dur!
Què vas notar?
Margalida: Em sentia més energètica! Vaig recuperar l’energia i la vitalitat que havia perdut i vaig notar els músculs més tersos. Vaig seguir la dieta durant dos mesos i mig i el canvi va ser espectacular. Si no fos perquè és una dieta molt estricta i a mi m’agrada socialitzar mentre menjo, encara ara la seguiria. De totes maneres, he adaptat molts dels plats a la vida quotidiana. Per exemple no prenc lactis, intento cuinar amb farina d’espelta o Turgidum -deixant de banda les farines blanques processades- i em fixo en les proporcions de cereals que cuino per vigilar que n’hi hagi prou. Els sucres i els greixos els he anat eliminant, també. Tot i que també hi ha dies d’excepcions, perquè no cal ser radical.
I en el teu cas, Peter, de quina manera et vas començar a conscienciar en dur una alimentació sana ?
Peter : Sempre he vist amb normalitat el fet d’alimentar-me d’una manera sana. És cert que per influència de la meva família i dels amics he menjat d’una manera conscient i fixant-me en la procedència dels aliments i les combinacions dels diferents grups nutricionals. A Nova Zelanda, el país originari de la meva mare, tot el tema d’alimentació biològica i ecològica està més estès que aquí a Catalunya, tot i que ara, aquí ja podem trobar una gran varietat d’aliments, llibres, restaurants i receptes.
“El sucre blanc refinat el tinc creuat, miro de descartar-lo”, diu Peter Vives
Us agrada cuinar?
Margalida: A mi m’encanta! M’agrada cuinar, anar al mercat i també m’agrada molt menjar. És tot un ritual. Em ve d’herència, perquè el meu pare cada dia va al mercat. Jo no sóc de comprar grans quantitats. Hi vaig unes hores abans de preparar el plat. Odio la congelació: els congelats no m’agraden. I tampoc no tinc microones a casa, perquè no l’utilitzo, el trobo nociu i trobo que modifica la textura dels aliments.
Peter: Jo tampoc en tinc! Escalfar el menjar amb microones no m’agrada. Abans de reescalfar el menjar amb el microones, molt millor passar el menjar per la paella amb unes herbetes i espècies!
Quins restaurants us agrada visitar?
Peter: Mira, un restaurant macrobiòtic que està molt bé i que cau entre Muntaner i Gran Via.
Margalida: Jo abans vivia al Raval i anava moltíssim al Biocenter. I també m’agrada molt l’Hortet: deliciós. Del Born, on visc ara, m’agrada el Mosquito i un restaurant amb menjar vietnamita: amb arrossos amb curri –d’aquells tailandesos- boníssims.
Què cuineu habitualment?
Margalida: Jo sóc l’encarregada del peix, a casa. M’agrada cuinar molt peix petit: seitó, verat, bruixes, sardines. El verat el faig a la planxa, les sardines també a la planxa. I la combinació de seitons i bruixes enfarinades amb poc oli m’encanta. Després també m’agrada molt fer pa i pizzes artesanes o galetes salades. A més, cuino moltes verdures i procuro que quedin al punt: al dente! A l’hivern faig moltes cremes de verdures (crema de xampinyons, molt bona, amb farigola) i m’encanta cuinar amb bacallà. Una de les meves especialitats és la coca mallorquina, que preparo amb una base de farina integral i, després, a sobre hi puc posar pebrot torrat o bé, bledes i espinacs barrejats amb tomàquet natural (o tallat a rodanxes) i per acabar unes anxoves. I sóc fan de les amanides! A les amanides també hi solc posar peix: tipus empedrat (llegum, peix i vegetals). Una de les meves preferides és l’amanida amb cigrons!
Peter: A mi també m’encanten les amanides! M’agraden perquè són sanes i boníssimes, i trigo poc temps a preparar-les. Sóc de posar-hi força coses: enciam, tomàquet, formatge, remolatxa, tonyina, fruita seca! Acompanyat, de vegades, d’una copeta de vi negre. També m’agraden els llegums, l’arròs integral. Fantàstic! Jo, a casa em faig o pasta o arròs o amanides i la meva assignatura pendent és introduir més peix a la dieta. Com que vaig molt sovint a dinar fora, sempre que vaig a restaurants me’n demano. Ara bé, amanida amb llenties… fantàstica!
Us agraden les algues? En mengeu, sovint?
Peter: Jo tinc alga kombu a casa i la utilitzo per fer brous o quan preparo arròs integral o alguna verdura.
Margalida: He de reconèixer que en menjo en restaurants, però encara no les he incorporat quan cuino a casa.
“No fumo, no bec cafè, i d’alcohol, ben poc”, explica la Margalida
I els llegums? Com els prepareu?
Peter: Intento menjar-ne sovint: cigrons, llenties i mongeta. De vegades sols amb espècies (orenga, farigola, pebre) i com a plat principal o acompanyats amb tonyina o verdures.
Margalida: A mi també m’agraden molt. En menjo barrejant-los amb verdura o amanides, ara a l’època d’estiu.
Com ho feu per evitar les temptacions culinàries?
Peter: El sucre el tinc creuat. De sucre blanc refinat, miro de no tirar-me’n ni al cafè, ni al te, ni al suc de taronja ni enlloc. Ni tan sols als iogurts. El cafè me’l prenc sol. Però els dolços –de tant en tant- m’agraden i miro de moderar-me.
Margalida: En el meu cas, la millor manera de no caure-hi és no tenir gormanderies a casa. Jo no en compro. Me n’allunyo. La meva manera és no tenir les temptacions a l’abast. O sigui que no compro ni galetes ni xocolata. Però si algun dia em ve de gust cuinar algun dolç –esporàdicament- faig un pastís recepta de la meva mare, que sempre és millor que qualsevol dolç industrial.
Peter: Cert!
Margalida: I pel que fa a altres temptacions com ara beure alcohol o tabac, no hi estic gaire interessada. A mi, l’alcohol no em va massa bé. En bec, però menys que la resta de la gent. Noto que al meu cos no li agrada. Em genera somnolència. En aquest sentit, no fumo, no bec cafè i alchohol ben poc.
Peter: Jo bec cafè, però no fumo. I l’alcohol amb moderació penso que no és dolent.
Teniu algun llibre de capçalera que us serveixi d’inspiració a l’hora de cuinar?
Margalida: Jo sóc d’internet i d’anar a buscar la recepta a l’ipad. I després tinc un llibre que durant molt temps he utilitzat que es diu Food for thought d’un restaurant de Londres vegetarià que porta el mateix nom que el llibre i que és un lloc que freqüentava en l’època en què vaig estar vivint a Anglaterra. És un vegetarià de tota la vida i he portat a la pràctica gairebé el 70% de les receptes del llibre. Totes les cremes de verdures que faig són d’allà!
Peter: Jo m’inspiro anant a restaurants i després provo de cuinar-ho a casa. També m’animo amb receptes que em passen els amics i la família.
