Em cita al restaurant de TV3, perquè em vol fer conèixer les hamburgueses vegetals que ell mateix va aconseguir que tinguessin. Ara està intentant que hi hagi menú vegetarià. És convincent, segur; amable, tothom el saluda. El responsable del bar, en Joan Carles, li demana que un dia faci una xerrada sobre alimentació als cambrers. És un dels temes que l’apassiona. No l’únic, perquè ell mateix es defineix com un arbre amb moltes branques. Comencem a xerrar, i gairebé no faig preguntes, perquè en Miquel enllaça una informació amb l’altra. Quan mirem el rellotge, han passat dues hores i encara ens quedava tant per parlar! Som-hi.

Fa 20 anys que no menges carn?

Sí, vaig deixar de fer-ho quan va aparèixer la malaltia de les vaques boges. Una tieta monja meva va morir d’això. Els meus fills sí que en mengen, perquè quan vam dir als pediatres que no els en donàvem, ens ho van desaconsellar. Sobretot ens asseguraven que els faltaria la vitamina B12, i que no podia ser. Ara bé, la nena diu que quan sigui gran, serà vegetariana.

Els argumentes el perquè de la teva opció?

Esclar. Jo no menjo carn per molts motius. El primer, perquè trobo que no hi ha tantes diferències entre els animals i jo per molt que em diguin que els humans tenim la intel·ligència i podem escriure poesia. Però els animals també tenen sentiments, també pateixen. Els gossos tenen sort a Occident, perquè els afegim unes connotacions que no tenen els animals que mengem.

Explica-me'n més motius.

Perquè quan mengem carn no sabem què estem menjant. Ara la polèmica de la carn de cavall ho ha demostrat, però és que estem menjant animals que han estat alimentats amb pinsos radioactius i transgènics.

Radioactius?

Sí, radioactius perquè el calci que afegeixen als pinsos ho és. A TV3 ho vam fer analitzar a França i ho vam demostrar. M’explico. Els animals els fan créixer a gran velocitat. Un porc el fan gran en sis mesos, i una gallina, en molt menys. Els ossos se’ls trencarien amb aquest ritme i, llavors, necessiten una aportació de calci. Això és el que fabriquen a Erkimia. Extreuen el calci d’unes pedres anomenades fosforites radioactives i el producte resultant es diu fosfat bicàlcic. És radioactiu i com que s’ho mengen els animals i no directament les persones, és legal utilitzar-lo.

Un altre motiu és el mediambiental. Hi haurà un dia que a Catalunya hi haurà escassedat d’aigua, perquè tindrem contaminats tots els aqüífers per culpa dels purins. La producció de porcs de Catalunya és tant gran com la de tot Itàlia. És més, el núvol d’amoníac de Catalunya es pot veure des de l’espai amb un satèl·lit preparat per a l’observació. Llavors reconeixes ràpidament on està situat el nostre país perquè la taca de purins és extraordinària.

Ah! i una cosa molt important. T’ho he explicat perquè ets periodista, però normalment, si m’ho pregunten, els dic que no els agradarà escoltar el que els diré. No vull que ningú se senti jutjat quan ho explico. De fet, vaig tenir una època en què vaig preferir no explicar les meves opcions alimentàries a ningú, perquè al final tothom se sentia malament. Em deien que els donava un mal dia. Ara torno a tenir l’etapa expansiva. I torno de nou a demanar a la cuina del restaurant de TV3 que facin més passos, perquè hi hagi un menú vegetarià cada dia, i també empenyo el menjador de l’escola dels meus fills perquè hi hagi un menú vegetarià.

Radioactivat indirecta

Els animals mengen fosfat bicàlcic, que és radioctiu, per obtenir una aportació extra de calci 

Per què donaves a la gent un mal dia amb les teves paraules?

Perquè quan els deia que no menjava pollastre, perquè em rebel·lava contra les pràctiques de les granges que llencen a les trituradores els pollets mascles perquè no són productius i només volen les femelles perquè ponguin ous, tothom en feia fàstics. Però és així. La trituradora està en marxa i van mirant el sexe, un per un, quan en troben un de mascle, el llencen a la trituradora directament sense mirar-s’hi gens.

També donava un mal dia quan algú menjava carn davant meu i em deia que la notava forta. Llavors jo els deia que n’estaven notant el rigor mortis.

Opino com el premi Nobel de Literatura, J. M. Coetzee, que va dir que la indústria càrnica fa amb els animals accions comparables a les que van fer els nazis, perquè donen als animals una vida de merda, els donen menjar de merda i acaben tenint una mort de merda. I, jo, de merda, no en vull menjar.

La societat ha aconseguit acabar amb l’esclavatge, amb l’opressió a la dona, ara falta acabar amb el maltractament als animals.

Què en diuen els teus pares, de la teva opció de no menjar carn?

La meva mare va ser vegetariana una bona temporada. Fins i tot feia tofu a casa. El meu pare diu que si traiem la carn de la seva alimentació es torna violent. I no és una opinió només de persones grans. Sé de joves que també ho pensen. I que em tracten com a un espècimen estrany per no menjar-ne. En canvi, amb la meva germana hem adaptat un llibre de receptes mallorquines a la cuina vegetariana. Estem entusiasmats amb el projecte.

Beus llet?

No, i a les amigues que en beuen i que donen a beure’n als seus fills, els pregunto com poden fer-ho, quan són les seves col·legues mamíferes. “No veieu que són mamíferes, com vosaltres, que les prenyen per poder-los extreure la llet i ni tan sols deixen que la donin als seus vedells?”, els dic. Llavors s’esgarrifen. Reconec que els ho dic per fer remoure consciències. La gent es beu la llet d’una altra espècie sense problema. Però quan li dius si es beuria un got de llet de dona, li fa fàstic. O sigui, una vaca que va arrossegant les mamelles Déu sap per on no els fa fàstic i, en canvi, la llet d’un pit d’una dona sí?

La llet de vaca és un producte pensat per a animals que han d’arribar a pesar centenars de quilos. No crec que sigui el nostre cas, oi?

El teu tipus d'alimentació té nom?

Sí, sóc ovolactopescovegetarià i vull arribar a ser vegà, però sé que em comportarà molta feina. En alimentació fa falta molta educació. Fa vint anys, quan vaig deixar de menjar carn, em vaig engreixar perquè em pensava que havia de menjar més per substituir el que em donava la carn. Ara menjo peix com a alternativa quan hi ha carn. Menjo formatge, però no bec llet. Estic perdut.

De veritat?

Bé, tinc criteris. Per exemple, estic a favor dels aliments ecològics, però no considero que siguin la panacea. Em guio més pel gust. Però dic que em perdo perquè m’he d’organitzar i hi he de pensar. Per exemple, quan vull fer una truita de patates sense ous sé que he de tenir farina de cigrons. És qüestió de tenir-ho al cap, i fer-ho.

Per acabar, Miquel, t'ho he de preguntar. Què opines de les afirmacions del paleontòleg Eudald Carbonell que ha assegurat que el cervell humà es va engrandir gràcies a la ingesta de carn?

No hi estic d’acord. És un mite. Igual que el mite que l’home antic caçava i portava la carn perquè la tribu en mengés. No és cert. Nolasc Acarín explica clarament al llibre El cerebro del rey que l’home antic vivia de la recol·lecció de vegetals, fruita, cereals, etc., també recollien herbes però no amb un objectiu mèdic o per donar gust als seus plats. Els homes anaven a caçar perquè així s’entrenaven per si mai havien de barallar-se. I si no, de què menjava la tribu durant els tres o més dies que els homes eren fora caçant? Doncs de la recol·lecció!

Després, l’home es va fer home, va engrandir el seu cervell, perquè va aprendre a cuinar. Va ser el pas cabdal. Va aprendre a fer pa i cervesa. Això els va fer humans. Per cert, t’he dit que estic a punt de fer cervesa artesana? La faré amb productes ecològics. En sóc un entusiasta. Ja no em fa vergonya anar a un restaurant i demanar una carta de cerveses artesanes. M’agraden. I malgrat el boom que hi ha de cerveses artesanes, el sector representa només 0,1% de les cerveses. Als Estats Units arriba al 7% després de 40 anys d’història de les macrocerveseries.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista