L’Ariadna Rodríguez i l’Iñaki Álvarez són dos artistes d’arts visuals, de música i d’arts escèniques amb inquietuds culinàries. Tal és el seu interès cap a tots aquests mons que fa 3 anys van decidir posar en marxa el seu projecte de vida: a més de compartir la criança dels seus dos fills, van crear el projecte Nyamnyam, un espai de trobada situat al barri del Poblenou de Barcelona des d’on acullen esdeveniments artístics diversos en temps real per a petits i grans, utilitzant la cuina saludable com a element vehiculant.
Avui els hem anat a conèixer a L’habitació 1418, un programa que es coordina entre el CCCB i el MACBA per a nois i noies de 14 a 18 anys, i on l’Ariadna i l’Iñaki han organitzat un taller de cuina saludable per a adolescents.
Com es fa atractiu un taller de cuina saludable per a adolescents?
Per començar, canviant-li el nom! (riu). Bé, en el cas d’avui, ens semblava molt poc suggerent convidar-los a fer un taller de cuina sana o energètica, que és el que descriu la feina que fem nosaltres. Als adolescents no els podíem entrar per aquí, i els hem entrat amb el tema de la festa, de com fem el menjar d’una festa i de què podem fer, des de la nostra perspectiva, esclar.
La perspectiva de festa sana?
Sí. I no només saludable, gairebé tot és vegà, només hem utilitzat una mica de formatge. Perquè també ens semblava que aquest enfocament seria molt més interessant per a ells. Ells vénen amb el cap molt verd perquè mai saben el que es trobaran cada dissabte a L’habitació 1418. Ells saben el tema però no saben exactament què faran. I jo crec que aquesta curiositat és molt sana i desperta: ells arriben aquí amb un full en blanc i els és igual, ja els està bé el que els proposem. Un adult segurament no hauria aparegut perquè voldria un programa molt més pautat del taller.
Quines receptes han cuinat?
Ho hem dividit entre begudes, dolços i salats. De begudes, per exemple, hem fet una pinya colada sense alcohol, amb suc de pinya natural i llet de coco. Amb gens de sucre, tal com nosaltres treballem sempre. O també hem fet trufes veganes o un pastís raw amb base de fruita seca i oli de coco.
Els nanos em comentaven que els agrada molt experimentar...
Esclar. El dels adolescents és un col·lectiu molt explorador i molt fresc, a qui pots entrar sense massa filtres i sense por. L’important és sobretot la dinàmica, és a dir, nosaltres no venim de la cuina, venim de la música, les arts visuals i el món de l’art. Als dos ens interessa molt la cuina, era un interès comú quan ens vam conèixer i vam dissenyar aquest projecte pensant en el menjar com a element que vehicula l’acció. I totes les nostres accions tenen a veure amb el menjar saludable, que és en el que creiem i és el que ens interessa.
I quina dinàmica hi ha avui?
Hem volgut potenciar molt el treball en grup i l’autogestió, que ens sembla que és molt important en aquesta edat. Creiem que és una edat en què se’ls dirigeix molt i, precisament, ells no volen ser dirigits, perquè són petits adults que moltes vegades ja estan preparats per autogestionar-se. En la dinàmica d’avui, hem dividit els grups i cada grup ha fet un parell de receptes, amb totes les eines i tots els ingredients. Lògicament tenen dubtes, i els ajudem a resoldre’ls, però els deixem experimentar molt. Nosaltres entrem i sortim i hi som, però no dirigim, només dinamitzem.
Avui ens semblava molt més potent començar directament per una acció que no pas amb una xerrada teòrica. En el moment de menjar, potser en funció de com ho veiem, els explicarem alguns conceptes, però si no, no passa res. Jo crec que els adults necessiten moltes explicacions però ells no. Nosaltres ens pensem que sí perquè, com a adults, ens agradaria escoltar-ho, però ells no funcionen així.
Ara els joves no estan gaire acostumats a posar-se rere els fogons.
No, hem perdut fins i tot l’hàbit de cuinar. I, precisament, la nostra part política sorgeix molt d’aquí, del despertar consciències. I sobretot amb els nens, que són un col·lectiu molt important, i jo ja estic farta de veure tallers de xocolata i cupcakes que, a més, valen 40 euros, en què l’únic que mengen és xocolata i sucre. És exageradíssim i penso que s’ha de treballar des d’un altre lloc. I si hi sumes la creativitat, llavors és molt més divertit, si hi afegeixes un vídeo, una coreografia o el que sigui, s’ho passen molt més bé. Per exemple, no hi ha millor manera d’entendre el procés de fermentació d’una massa que a través del cos. La dansa o la música són eines que ens serveixen per mantenir la seva atenció, fer que aprenguin i que també s’ho passin bé. D’aquesta manera també aconseguim que aprenguin sobre alimentació de forma natural, sense barreres o reticències.
I amb els adolescents?
Els adolescents tenen un gran potencial però, paradoxalment, tenen pocs llocs on poder desplegar-lo. A banda, tenen una sobresaturació de sucres, de fregits i de menjar preparat. Potser ensenyant-los a fer pastissos raw, sense forn, fàcils de fer i amb ingredients senzills, s’animaran a fer-ho entre quatre amics. Ens venia molt de gust treballar amb adolescents perquè ens ho passem molt bé amb ells. I, a més, a la gent això de la cuina crudivegana els sorprèn molt quan s’adonen que és molt fàcil i que no és obligatori tenir una gran deshidratadora o un extractor de sucs lent de 500 euros a casa.
Sobretot si al final del taller d’avui ho proven i els agrada...!
Bé, això és el que hem de veure! (riu). Hem de pensar que tenen uns paladars que s’estan deformant totalment per culpa del sucre, que talla tota la capacitat de poder rebre altres estímuls. De fet, a mi em fascina el tema dels receptors cerebrals, que queden inhibits pel sucre, i això fa que tu puguis menjar el mateix menjar porqueria cada dia i el teu cos no el rebutgi. Però, en canvi, si mengem exactament el mateix plat sa (mateixos ingredients, mateixa aparença visual, etc.), diversos dies seguits, al final el nostre cos el rebutjarà, perquè tenim un sistema que fa que hàgim de menjar variat per assegurar-nos que mengem de forma equilibrada. Això és el que inhibeix el sucre: podem menjar exactament el mateix plat de menjar porqueria (pizza, pizza i més pizza, per exemple) i que el nostre cos no reaccioni.
I ja entrem amb la problemàtica dels sucres ràpids...
Sí, les pujades i baixades de sucre i d’energia, que generen una addicció dolentíssima.
La Júlia Bertrán diu que feu activisme gastronòmic.
Sí, ho va dir al reportatge del Tria33. Per mi activisme és una paraula potser massa seriosa. Ella creu que sí perquè som molt conseqüents amb el que pensem. De fet, tenim un cicle que es diu “Cuinar és un acte polític”, que són tallers per a adults, i la dinàmica és bastant semblant a aquesta. La nostra feina és com un laboratori, que té una part important de creació. Cuinant, amb les mans a la massa, és el moment d’obrir consciències. Però també treballem molt amb nens, sobretot des dels 4 fins als 8 anys.
Quines activitats feu per a nens?
Tenim un cicle d’artistes, és un projecte que es diu “Todo lo que me gusta es immoral, ilegal o engorda”. El nom, que és quasi com una broma, de fet, és el títol d’una cançó. Ara n’estrenem la tercera temporada, que anirà de febrer a maig, i cada mes rebrem un artista. Aquest artista té els 4 dijous del mes per mostrar el seu treball a l’espai Nyamnyam o allà on decideixi ell. Són artistes que vénen de camps molt diferents. Al principi venien molts artistes d’arts visuals i escèniques, que estaven a la frontera amb altres disciplines, però aquest any en vénen molts del disseny social. Aquest mes de febrer, per exemple, ve la Blanca Callén.
I quina és la relació amb el menjar?
Nosaltres no els demanem que treballin sobre el menjar sinó sobre el que ells vulguin. És a dir, ells escullen la temàtica. Normalment els demanem que sigui alguna cosa que puguin desenvolupar perquè es trobaran en un context que permet molt la prova-error. Nyamnyam és un espai petit, són unes 15-18 persones cada dijous, el feedback de la gent és molt directe perquè la distància és molt curta, i això permet que passin mil coses. Nosaltres només els diem que el menjar hi ha de ser, perquè la gent ve els dijous de 14 a 15 h. Nosaltres, conjuntament amb l’artista, dissenyem cada una de les sessions i hi fem entrar el menjar. Hi ha artistes que molt clarament ens diuen “amb el que vull explicar, s’ha de menjar paella”, i nosaltres la cuinem allà i ens la mengem tots a terra, que així és com es menjava abans… tot és conceptual, vehiculat amb el tema que toqui treballar aquell dia.
Aquest projecte té tres branques: la dels artistes, la dels tallers i la de les publicacions. Amb els nens, el que fem és que, amb cadascun d’aquests artistes, un cop al mes, un diumenge, fem que es conegui el treball de l’artista des del menjar. I això és un repte molt gran i és molta feina.
Esteu tenint bona acollida?
Sí, perquè és molt diferent, i jo crec que algú que ve del món de la cuina mai no treballaria així en el món de l’art i algú que ve del món de l’art mai treballaria així en el món de la cuina. El menjar mai és el material de treball, sinó que és un element vehiculant. Hi ha el menjar, hi ha la gent al voltant, i es crea la dinàmica.
També serviu cistelles de fruita i verdura ecològica, oi?
Nosaltres tenim un sistema que es diu Nyam al buit. L’Iñaki cada setmana penja al web 10 o 12 receptes al web i els nostres socis −perquè funcionem com una associació− poden demanar menjar. Ell ho cuina tot, a partir de la fruita i la verdura d’Aurora del camp, ho envasem al buit i ho porta en bicicleta.
Però si feu de tot! I només sou dos?
Sí! És una bogeria! Jo tampoc entenc com ens ho fem per arribar a tot! (riu). Però ens ajuda molt el fet que venim de dos mons molt diferents, que ens han donat moltes eines. Ara treballem molt per encàrrec, ens demanen o ens proposen activitats i les organitzem. Jo crec que som bastant hiperactius tots dos. Però estem contents perquè aquest és el nostre projecte de vida.
Facebook: facebook.com/nyamnyam.net
Instagram: espainyamnyam
Twitter: @espai_nyamnyam
