El convidat

Inici / El convidat 26 de setembre 2016 per Trinitat Gilbert

"Medicar una criatura per TDAH és un crim contra la humanitat"

Peter C. Gøtszche, metge danès

09

Peter C. Gøtzsche és metge especialista en medecina interna, màster de Ciència en Biologia i Química, i ha treballat en la indústria farmacèutica entre 1975 i 1983. És catedràtic de Disseny de Investigació Clínica de la Universitat de Copenhague, on dirigeix les recerques dels estudiants de doctorat en aquesta matèria. L’any 1993 va ser un dels fundadors de The Nordic Cohrane Centre, agrupació d’investigadors i altres especialistes dels països nòrdics, que fan revisions sistemàtiques i crítiques dels medicaments i altres qüestions mèdiques. Ell n’és el director. Ha publicat dos llibres traduïts al castellà: Medicamentos que matan y crimen organizado, que va per la sisena edició, i recentment Psicofármacos que matan y denegación organizada. L’entrevisto a Barcelona arran de la publicació d’aquest darrer llibre.

La lectura de Psicofármacos que matan y denegación organizada m’ha deixat molt trista. Dius i argumentes que el grau de coneixement sobre les malalties psiquiàtriques és molt baix, sobretot comparat amb malalties d’altres disciplines mèdiques, però, en canvi, els tractaments que donen són molt lesius i fins i tot mortals.

Explico amb detall en el meu llibre per què he arribat a aquestes conclusions. És a dir, el nivell de coneixement en malaltia psiquiàtrica és baix, especialment si el comparem amb d’altres especialitats mediques. Les històries horribles que explico són reals; no les he inventades.

Però entens la meva tristesa? Perquè ja no sé a qui creure si no puc creure en els metges.

T’entenc, però et dic que hi ha molts psiquiatres honestos dins de la psiquiatria, i que m’agraeixen el llibre que he escrit. Dit això, jo continuo explicant que és molt complicat definir què significa estar malalt o tenir una malaltia mental. Els diagnòstics psiquiàtrics no són més que constructes socials. I també asseguro que la psiquiatria s’ha convertit en un qüestionari, i un cop algú ha emplenat el qüestionari, el psiquiatre fa el diagnòstic.

Per això escrius que vigilem amb el que diem a un psiquiatre. Per exemple si anem a la consulta i li diem que sentim veus, estem perduts?

Sí, i també ho argumento. Si anem al psiquiatra i li diem això, se’ns farà un diagnòstic lligat a fàrmacs que serà difícil de revertir. Mira, en el llibre escric que el 1973, el psicòleg David L. Rosenhan va fer un estudi amb vuit companys. Tots van anar a diferents hospitals psiquiàtrics i tots van dir que sentien veus. Els van ingressar, i al cap de pocs dies d’estar ingressats, es comportaven amb tota normalitat i van dir que ja no les sentien. Malgrat això, van estar hospitalitzats una mitjana de dinou dies, i entre tots vuit els van arribar a receptar més de dues mil pastilles, que no es van prendre. Els van donar un diagnòstic d’esquizofrènia en remissió.
02

Amb el TDAH encara ets més incisiu. Dius que és un invent, que els psiquiatres no saben el que s’hi ha de fer però a totes les escoles hi ha criatures diagnosticades amb TDAH i medicades.

Medicar una criatura per TDAH és un crim contra la humanitat. El cervell de les criatures és molt sensible. Per això no els donem alcohol; en canvi, els donem productes químics que podrien provocar danys en el cervell. No té cap sentit. Si ens trobéssim uns pares que donen amfetamines al seu fill, pensaríem que són dolents i que cometen una il·legalitat. En canvi, si un metge els en recepta, d’amfetamines, que són els medicaments que donen per al TDAH, això està permès.

Què provoquen els medicaments del TDAH?

Les drogues del TDAH inhabiliten algunes de les funcions normals del cervell. No és una bona idea donar-ne als nens. Els estudis fets amb animals amb els mateixos medicaments han demostrat que causen danys irreparables en el cervell. Malgrat això, els beneficis de la indústria farmacèutica creixen i creixen amb la venda massiva de totes aquestes pastilles. En el llibre he dedicat part d’un capítol a explicar històries reals de persones que han mort a causa de psicofàrmacs, en aquest cas específic dels antidepressius. Explico les històries de joves que van acabar suïcidant-se i prenien medicaments contra la depressió, medicaments que ningú els hauria d’haver receptat perquè no tenien cap depressió. Dic que aquests medicaments haurien d’estar prohibits per a les criatures. Si escoltéssim els més petits, hi hauria menys diagnòstics, i en molts casos no caldria portar-los al metge. Per als psiquiatres, fer receptes és molt fàcil. I els pares podrien segurament mirar d’educar els seus fills d’una manera diferent, i no conformar-se amb el fet de donar-los pastilles.

Afirmes que és una qüestió filosòfica dir que el TDAH és una malaltia?

Que una cosa sigui o no una malaltia és un problema filosòfic. Segons el meu punt de vista, no hauríem de qualificar de malaltia el TDAH. I això ho repeteixo fins a la sacietat. En el llibre parlo de l’enquesta de cribratge de l’OMS en què les respostes determinen si hi ha TDAH o no [llegiu-la a baix de l’entrevista].

Ets molt valent afirmant el que afirmes. Et deus haver creat molts enemics dins de la teva feina.

Sí, és cert. He fet molts enemics, però alhora les meves denúncies m’han fet trobar els amics més honestos, gent que també opina com jo, i ara lluitem plegats per canviar-ho tot. A Dinamarca els metges tenen prohibit ajudar a vendre productes a les companyies farmacèutiques. També et vull dir que des que sóc petit em pregunto els perquès de tot i no crec en les autoritats. Les qüestiono.

Un altre capítol important del llibre és la depressió. Denuncies els medicaments per l’anomenada “depressió postpart”, per exemple.

Fem servir antidepressius per a assumptes que no tenen a veure amb la depressió. I en aquests casos no hauríem de receptar antidepressius. La bona medicina no consisteix a anar donant pastilles per a quasi qualsevol cosa. Pastilles per si suspens un examen; pastilles per quan et deixa la parella; pastilles perquè t’has quedat sense feina. A l’home que pega la dona també li recepten un antidepressiu. Però el cert és que aquesta droga incrementa el risc de violència de qui la pren. És una bogeria receptar antidepressius per a tantíssimes coses.

Els teus llibres i les teves investigacions aconseguiran canviar la psiquiatria?

Sí, nosaltres podem canviar-ho malgrat la dificultat. Al meu país, Dinamarca, ja hi ha hagut canvis, perquè arran dels meus llibres i articles hi ha hagut grans debats i es comença a receptar menys antidepressius. Als EUA també sé que es comença a debatre tot això. A Catalunya i a Espanya teniu molta feina. Heu de lluitar per aconseguir-ho.

La prova de cribratge de l’OMS per diagnosticar TDAH

Respongui amb una X segons com s’ha sentit durant els últims sis mesos.

Amb quina freqüència té problemes per resoldre els detalls d’un tema quan ja ha solucionat la part més complicada?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència té dificultats per prioritzar les tasques per a alguna cosa que necessita organització?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència té dificultats per recordar-se de cites o de compromisos?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Quan fa una tasca que necessita força esforç mental, amb quina freqüència evita o retarda el moment de posar-s’hi?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència mou les mans i els peus quan ha de passar certa estona assegut?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència se sent excessivament actiu o impulsat a fer coses, com si una força motora l’empenyés a fer-ne?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència comet errors per despreocupació quan treballa en alguna cosa complicada o avorrida?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència li costa concentrar-se mentre parla la gent, fins i tot quan li parlen directament a vostè?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència perd o no troba coses a casa seva o a la feina?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència se sent molest pel moviment o el soroll ambientals?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència s’aixeca de la cadira en reunions o altres situacions en què hauria de quedar-se assegut?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència se sent nerviós o inquiet?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència li costa desconnectar i relaxar-se quan té temps lliure?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència s’adona que parla excessivament en actes socials?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Quan està conversant amb algú, amb quina freqüència acaba les frases de l’altra persona?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència li costa esperar el seu torn en situacions en què és necessari?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint

Amb quina freqüència interromp altres persones quan estan ocupades?

  • Mai
  • Quasi mai
  • De vegades
  • Sovint
  • Molt sovint
Trinitat Gilbert

Trinitat Gilbert
Periodista
tgilbert@etselquemenges.cat

PUBLICITAT

amunt