Té 46 anys. Va néixer el 22 de desembre del 1965. Viu amb la seva “nòvia” (dixit) i els seus dos fills a Vilanova i la Geltrú. Està en plena gira de l’obra de teatre Livingstone, que portarà el 21 i el 22 de desembre a Sevilla. I l’any que ve, a França.
Des de fa molt poc temps ha començat a canviar la seva alimentació. Ja no menja carn vermella, ni lactis, ni farines blanques. Tot té una explicació, sobretot espiritual, com ell diu, perquè té clar que el menjar saludable et fa sentir millor. Ell mateix n’ha començat a treure profits físics.
Et vaig veure un dia comprant verdura ecològica a la botiga L'Espígol, de Vilanova i la Geltrú.
Sí, en compro, perquè a casa sóc joc qui cuina, i per tant, qui decideix els àpats. Opto pel menjar ecològic per gust, olor, per una opció de sentits, però també per d’altres. La paraula ecològica no hauria ni d’existir, perquè és tan de sentit comú! Passa com amb la paraula política, que s’ha desprestigiat, però que si hi pensem, ens adonem que la política ho és tot, inclòs el que mengem.
Per quins altres motius més en compres i en menges?
Per un motiu espiritual. Si sé que aquell aliment està collit a la meva mateixa ciutat, si en conec el pagès que l’ha conreat, que m’explica com ho fa, com li va, tot té més sentit. Hem de valorar el que tenim a prop de casa nostra, perquè fem lligams amb el nostre territori, perquè no té sentit que mengem una coliflor que ha viatjat no sé quants quilòmetres fins que ha arribat a la nostra taula. A més, sostinc una teoria, que estic segur que aviat algun estudi demostrarà. Com més ben relacionats estem al lloc on vivim, com més xarxes tenim establertes amb el territori, segur que vivim més anys i millor.
“El Negre Fum va ser una aventura memorable”
El Negre Fum va ser el restaurant que l’actor Sergi López va dirigir junt amb dos amics, en Jordi Trillas i en Joan Pujol. Estava situat a la plaça de la Mediterrània de Vilanova i la Geltrú, i, segons opina l’actor, “va ser una aventura memorable”, perquè li va fer conèixer tot el procés de la gastronomia, des dels proveïdors fins als clients, passant, evidentment, per la cuina.
El restaurant es va decantar de seguida per una cuina de proximitat, de KM0, i pels productes de temporada.
El Negre Fum va tancar a finals de febrer del 2012 després de gairebé quatre anys de funcionament.
Em fas pensar en els avis de Menorca, que tenen el rècord de bufar més de 100 espelmes als pastissos d'aniversari.
Doncs, mira, Menorca és un territori petit, que podria demostrar els lligams entre veïns i, per tant, amb el menjar que dóna la terra.
Cuides més la teva alimentació ara?
Des de fa dos mesos, sí. És molt nou el canvi que he fet. Si m’ho haguessis preguntat temps enrere, no t’hauria contestat, però he canviat. Deixo enrere la meva fase de menjar molt, de prendre molts lactis, de menjar molta carn, sobretot vermella, d’ingerir massa farines blanques.
Caram. I què ha provocat aquest canvi?
Durant el rodatge de la minisèrie sobre en Pere Casaldàliga, Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano, vaig veure que un dels actors, en Babou Cham, feia dejuni i només bevia xarop de saba. Ell no en feia proselitisme, del que estava fent, és a dir, no em va voler convèncer perquè ho fes, però m’ho va explicar amb tanta naturalitat, que em va atreure.
Què et va explicar?
Si fas un dejuni amb xarop de saba no és perquè et vulguis aprimar, perquè n’hi ha que no ho aconsegueixen, sinó perquè necessites fer un punt i a part, perquè vols fer una neteja per tornar a començar millor després. Vaig veure clar quan m’ho explicava en Babou que és el que jo necessitava. Havia fet molts excessos amb el menjar, sobretot amb la ingesta de carn vermella, i no em sentia bé, la veritat.
Hi va haver unes explicacions que encara em van captivar més, del Babou. Em va dir que si fas un dejuni amb xarop ho has de fer per a tu, perquè vols estar content de tu mateix, i que ho has de tenir clar. Jo no parava de preguntar-li si no es marejava de tant beure aquell líquid fosc, però ell em va dir que no, que no li era un sacrifici.
Com et va anar el dejuni?
Molt bé. Des de llavors he canviat. No vaig passar gens de gana. Em vaig trobar molt bé. A més, el xarop el vaig trobar bo de gust i vaig anar bevent-lo i anant molt al lavabo, evidentment.
Et vas aprimar?
Sí, sis quilos en una setmana, però repeteixo que el xarop no es fa per aprimar-se. Jo crec que els he perdut, perquè ho necessitava, però ara justament n’he recuperat alguns. Jo ho he fet perquè ara menjo d’una manera molt diferent. Per exemple, aquest matí he menjat per esmorzar una taronja. I cap cafè. Abans era capaç de prendre’n fins a quatre cafès en un dia. El cafè s’havia convertit en allò que bevia automàticament, sense pensar-hi. No saps què fer, prens un cafè. Ara hi ha dies que no en prenc cap. Ni un. I m’estic aficionant a les infusions.
Amb uns quilos de menys, et trobes millor quan et treus la samarreta en l'obra de teatre que interpretes amb el Jorge Picó, Livingstone, amb la qual heu estat al Teatre Lliure fins a finals d'octubre?
Les escenes en què em trec la samarreta a l’obra són per fer riure. I m’és igual si em veuen amb més o menys quilos. De veritat. Hi ha un altre factor que sí que valoro moltíssim pel fet d’haver-me aprimat alguns quilos, que és que no em fa mal el genoll quan salto a l’obra. Pensa que Livingstone és una obra que m’exigeix molt de moviment constant. Abans, als assajos i a l’obra, em sentia molt el genoll, i també em cansava encara més. Ara no és així.
En comenceu la gira per l'Estat espanyol i França?
Sí, i n’estem molt contents. La representarem, en castellà, a Sevilla el 21 i el 22 de desembre, i després marxem a França per fer-ne la versió francesa.
Vaig sortir de l'obra trista per la idea que els fills tenim un determinisme fatal, que no podem alliberar-nos de tot allò que ens ha marcat, que no hi ha salvació, com si diguéssim.
De veritat? Però si pretenem tot el contrari, perquè volem que el públic s’hi rebel·li, que hi vegi esperança, que els individus es poden salvar malgrat tots els malgrats. Actualment, estem vivint aquest moment. La societat té iniciativa, sap que pot canviar el món si s’hi implica. Amb el menjar és el mateix. Nosaltres hem de decidir què mengem i què no, que no ens facin menjar el que no volem, perquè ens hem de moure amb uns principis clars.
I encara et diré més dels moments que estem vivint. La gent està deixant el confort per sortir al carrer i per lluitar contra els desnonaments, pels acomiadaments improcedents, contra el que sigui.
Què menjaràs avui per dinar?
Verdura al wok. M’encanta com queda la textura amb aquesta paella. També faig servir els motlles de Lékué per fer verdures o peix al vapor. També m’apassiona l’arròs integral.
Als teus fills els agrada el menjar que els prepares?
I tant, perquè és el que hi ha. També mengen pizzes, i tant, però com que cuino jo, si els faig arròs integral, se’l mengen perquè és l’únic que hi haurà. A més, busco trucs per captivar-los. Per exemple, l’albergínia la preparo al forn talladeta molt prima. Queda cruixent, i se la mengen com si res.
Deies que ja no menges formatges?
No, ni iogurts, ni llet. I mira que n’havia arribat a prendre. Com que a casa teníem llet per a les criatures, doncs jo també me’n bevia. M’he adonat que tenia moltes males digestions. Ja no en prenc. Cap ni un, i em trobo molt més bé. Ja no tinc aquelles digestions pesades de les nits.
Per acabar, menjar i teatre van més units que mai. Què et sembla la iniciativa del teatre de Bescanó de regalar entrades amb la compra d'una pastanaga i així eludir l'increment de l'IVA del 8% al 21%?
Em sembla genial. Si ens mobilitzem, si ens movem, canviem el món.
