El sistema nerviós autònom simpàtic s’activa de manera més intensa quan l’organisme detecta que el seu equilibri intern corre risc de tenir variacions, com pot ser fent exercici intens, una agressió, l’estrès, etc. En canvi, el sistema nerviós autònom parasimpàtic estimula totes les activitats que es donen en condicions normals amb l’objectiu d’assegurar el benestar a llarg termini, com, per exemple, el procés de la digestió.

Es veu, doncs, que les dues divisions del SNA actuen en situacions oposades, de manera que no es poden activar alhora. És per això que se sol dir que no és gens recomanable rebre una mala notícia mentre estem menjant.

De manera fisiològica –davant una situació aguda d’estrès que ha activat el SNA simpàtic–, l’organisme té la capacitat de respondre de manera eficient, i recuperar l’homeòstasi interna. No obstant això, l’estrès es considera patològic quan hi és de manera crònica o quan el cos té una tendència intrínseca cap a l’activació del SNA simpàtic.

Avui dia, l’estrès crònic és present en la gran majoria de la població, ja sigui per factors personals o laborals, i és un factor de risc tant en l’etiologia com en la progressió d’un gran nombre de malalties: depressió, ansietat, malalties cardiovasculars, malalties inflamatòries intestinals, malalties cardiovasculars, malalties autoimmunes, etc.

L’estrès és un factor de risc en l’etiologia i progressió d’un gran nombre de malalties.

Les teràpies per revertir l’estrès són cada vegada més vigents. L’ús d’herbes medicinals com adaptògens té un resultat potencialment beneficiós a l’hora de prevenir la morbiditat induïda per l’estrès. Els adaptògens són definits per molts investigadors com una categoria de substàncies que ajuden l’organisme humà a adaptar-se tant a l’estrès fisiològic com al psicològic, i en normalitza les funcions corporals. La capacitat d’adaptació, evolutivament, es correlaciona amb la capacitat de l’espècie humana per sobreviure, i forma, així, la base del valor dels adaptògens per a la salut humana.

Malgrat les propietats favorables, com diu David Winston, fitoterapeuta registrat en l’American Herbalists Guild i fundador d’Herbalist & Alchemist, els adaptògens no són “fàrmacs meravellosos”, tenen beneficis i contraindicacions i, ni molt menys, estan dissenyats per substituir els fonaments de la salut. Aquests productes poden ser molt útils per ajudar les persones que viuen una situació d’estrès agut o crònic, sempre que també s’aconselli tenir una alimentació saludable i fer exercici físic, per exemple. Julia del Rio, sòcia fundadora de Cien por Cien Natural, recorda quan va recomanar a l’Aitor que provés l’Antiestrés Natural, un producte especialment formulat com a suport per a la gestió de l’estrès i ajudar a la relaxació sense crear estats de somnolència. Reuneix tres dels adaptògens més reconeguts i versàtils (Schizandra, ginseng siberià i rodiola) a part de civada i melissa per relaxar.

L’Aitor té una de les feines més estressants que hi ha: és broker a la borsa i anys enrere estava sotmès a un gran estrès que no sabia gestionar. Va començar amb Antiestrés Natural i li va anar tan bé que el va recomanar als seus companys de feina i va córrer com la pólvora. La Julia recorda molt aquell episodi i també el d’una parella que vivia amb la mare d’ella: la tensió entre sogra i marit era tan gran que el marit va començar a prendre Antiestrés; li va anar tan bé que la seva sogra també en va prendre.

Fórmules d’herbes

Hi ha diferents formulacions d’herbes que actuen com a adaptògens, i les principals plantes que les componen són:

  • Rodiola: planta de la família de les crassulàcies que es caracteritza perquè té efectes cardioprotectors, antioxidants, antifatiga, antidepressius, per estimular el sistema nerviós central, i protegir l’estrès, entre d’altres. Les seves capacitats terapèutiques ja es coneixen des de temps remots.
  • Schizandra: aquesta planta és molt utilitzada en la medicina xinesa com a protectora del fetge. Conté lignans, unes substàncies fitoquímiques –resultants del seu metabolisme secundari– que estimulen el sistema immunitari i produeixen un efecte sedant, fet que millora la tolerància a l’estrès. També estimula el sistema nerviós central, cosa que contribueix a la claredat mental i a millorar els estats depressius.
  • Aswandanda: utilitzada des de fa milers d’anys en la medicina ayurveda (Índia), aquesta planta és molt adequada per proporcionar energia i vitalitat a l’organisme. És un bon recurs per combatre la fatiga crònica i millorar els casos d’anèmia, entre d’altres.
  • Ginseng: el ginseng és molt utilitzat per reduir la fatiga i potenciar el sistema immunitari, ja que és una planta que ha demostrat que té accions antibacterianes, antifúngiques i antivíriques
  • Ginseng siberià: aquesta varietat va ser molt utilitzada després de l’accident de Txernòbil per disminuir els efectes de les radiacions. És també característic per millorar els possibles efectes secundaris de la menopausa o desajustos hormonals que alteren el cicle menstrual.
  • Ginseng coreà: aquesta varietat destaca perquè millora la circulació sanguínia, fet que prevé els casos d’anèmia i estabilitza la pressió arterial. També ha demostrat que té efectes positius a l’hora d’aturar els casos de diarrea.
  • Baies de goji: tot i que no es considera exactament un adaptògen, les baies de goji són tot un regal per a l’organisme. La seva capacitat antioxidant és insuperable, a més són font d’aminoàcids, vitamina C i són molt recomanables per estimular el sistema immunitari, així com la detoxificació renal i hepàtica.