Sistemes de calefacció saludables

“On arriba el sol, no arriba la malaltia”. Amb molta saviesa, aquesta dita popular ens defineix els trets d’una casa saludable.

A l’hivern, si no arriba prou sol a casa nostra, haurem de recórrer a sistemes de calefacció addicionals. Els sistemes de calefacció influeixen en els paràmetres de qualitat de l’aire interior (de què vam parlar en l’article anterior: “També som el que respirem”), com: temperatura, humitat, moviment de l’aire, renovació de l’aire, camps elèctrics, càrrega electroestàtica, soroll, ionització i continguts de partícules. L’objectiu és no empitjorar aquest clima.

Per aconseguir un “bioclima” interior a l’hivern podem seguir les pràctiques següents:

1-Reduir la necessitat de calefacció aprofitant la radiació solar.

Una casa ben assolellada no necessitarà abusar de sistemes artificials per generar calor. Com més sol, menys necessitat d’altres mecanismes per calefactar la llar. Un disseny bioclimàtic (estratègies d’aprofitament directe o indirecte de l’energia solar) sol beneficiar el clima interior. No es fa tan necessari “artificialitzar” el clima. Per això, cal exigir planificacions urbanístiques més adients que afavoreixin la recepció de llum a les llars. Pocs de nosaltres vivim en habitatges amb aquestes condicions i, si ho fem, pocs cops sabem aplicar les estratègies que ens permeten rebre el sol i protegir-nos-en. Sembla més còmode deixar la feina a sistemes artificials de climatització.

2-Reduir la necessitat de calefacció amb l’aïllament tèrmic de l’envolupant exterior.

Un bon aïllament de les parets exteriors, finestres i vidres permet que la calor rebuda o generada no desaparegui ràpidament. Qualsevol esforç per reduir el consum serà dualment beneficiós: minimitzarem l’ús de sistemes artificials per escalfar i la butxaca ho agrairà. La salut, en aquest cas, també és sinònim de salut econòmica. La calefacció té un impacte ambiental molt alt; d’aquí que sigui tan important fer inversions en estalvi energètic per reduir el consum.

3- Triar una font de calor provinent d’energies renovables.

Si fem servir energies renovables reduirem la contaminació ambiental, que a la fi també és salut. El sistema ideal per excel·lència és aprofitar l’energia solar directa o indirecta (fotovoltaica, eòlica, hidràulica…) També hi ha sistemes que aprofiten la temperatura estable de la Terra: és el que s’anomena energia geotèrmica, que també està categoritzada com a font d’energia renovable. Si no és possible recórrer a una font d’energia renovable, es pot fer servir una font d’energia vegetal. En molts casos també es considera font d’energia renovable. La fusta és energia solar emmagatzemada. Si triem la fusta, millor que sigui de proximitat i provinent d’extracció sostenible. Actualment hi ha moltes calderes que funcionen amb materials d’aquest tipus: fusta, pellets, closques que provenen del reciclatge de l’oliva, fruita…

L’energia més habitual i estesa prové de la crema d’energies fòssils, com el gas ciutat i derivats (gasoil…) Tots aquests sistemes estan molt acceptats a la nostra societat, però no ens haurien de deixar indiferents tots els problemes sociopolítics derivats de l’explotació del gas, així com els impactes ambientals derivats de la nova gestió de fracking, per exemple. Potser ens permeten gaudir d’una calefacció còmoda i econòmica, però en termes de corresponsabilitat social nosaltres sempre preferim obrir el debat.

4-Sistemes de generació de calor estancs.

Cal evitar la contaminació de l’aire interior per monòxids, hidrocarburs, pols, partícules en suspensió, cendres. Per això són recomanables les estufes i calderes estanques.

5-Utilitzar un sistema de transmissió d’energia per radiació (mínim 60%).

La calor es pot transmetre per conducció, radiació i convenció. Quan som a prop d’algú o ens abraça podem sentir com transmet calor per conducció. Quan som al costat d’una xemeneia o bé quan sentim l’escalfor d’un raig de sol, ho notem per radiació. El tipus de calefacció més saludable és la que ens escalfa com el Sol escalfa el nostre planeta, ja sigui mitjançant una llar de foc, una estufa tancada, una cuina econòmica, una estufa russa, una estufa d’inèrcia, radiadors, parets i panells radiants.

Destaquem l’eficiència de les estufes d’inèrcia i les superfícies radiants. Les primeres tenen un disseny molt precís de distribució i emmagatzematge del calor i les altres generen calor a baixa temperatura.

La convecció d’aire calent és el sistema més ineficient i menys saludable. Altera tots els valors de la qualitat interior de l’aire: fomenta la circulació d’aire i pols, combustió de pols, males olors, sorolls, aire sec, càrregues electrostàtiques, condicions d’ionització desfavorables. Generalment els edificis climatitzats artificialment són motiu d’augment de refredats, mucositats resseques, molèsties reumàtiques, falta d’energia, mals de cap, cansament, irritabilitat, falta de concentració, atordiment, cames cansades i feblesa circulatòria.

Foto d’Estufes orgàniques

6-Fer una distribució no homogènia de la calor.

A l’hivern les cases generalment estan calefactades a una temperatura determinada a totes les estances, mentre que a l’exterior alternem zones de sol i zones d’ombres que estimulen el nostre sistema immunitari i el reforcen. Per què no copiem aquest model dins de casa? Segur que el cos ens ho agrairà. Ho ha fet així des de fa milers d’anys!

7-Fer una ventilació adequada.

Molts cops, per voler fer un estalvi energètic o econòmic no volem obrir les finestres quan és molt necessari ventilar les llars. L’aire es va viciant, disminueix la càrrega iònica, augmenta la càrrega tòxica si fem ús de materials de neteja no apropiats… Recomanem tenir un mesurador de CO₂ per saber quan hem de ventilar.

8-Fer un ús eficient.

Per cada grau de reducció de la temperatura de l’aire, estalviarem entre un 5-6% d’energia. Els sistemes per radiació són més eficients. La radiació penetra per la pell i només cal una temperatura ambient de 18 ºC per sentir confort. Una temperatura ambient més fresca reforçarà la nostra salut. Les temperatures altes ens estoven i dificulten les respiracions profundes.

Les llars de focs són molt poc eficients, amb rendiments que ronden el 10-30%, i per això es consideren fonts de calor addicionals. Ser al costat del foc ens dóna bones vibracions per l’alta quantitat d’ions que es generen, però aquests beneficis es poden definir així: “La radiació infraroja i la ionització de l’aire estimulen el sistema termoregulador i el metabolisme de l’organisme, intensifiquen la respiració i l’intercanvi de gasos, constitueixen un entrenament per a tota la circulació, estimulen el sistema nerviós i endocrí i activen les reaccions immunològiques. Al costat del foc de la xemeneia adquirim consciència del nou concepte de qualitat de calor”(Font: Mòdul sistemes de calefacció. Curs a distància Bioconstrucció. IBN).

9-Altres: poc sorollosa, bruta i fàcil de netejar.

Hi ha un ventall molt ampli de fonts d’energia, de sistemes de generació i de propagació de calor, però a la fi es tracta d’artificialitzar el mínim possible casa nostra.

L’energia més adient serà la més semblant a l’energia solar. Ja hem dit que l’ideal seria recórrer a les estratègies per dissenyar les cases tot aprofitant l’energia del sol, però quan això no és possible, com passa en moltes cases de la ciutat o en planificacions mal executades d’origen, no queda cap més opció que fer ús d’altres energies.