Segurament fa temps que penseu que el sistema de producció alimentària, tal com es planteja avui en dia, és abusiu amb els productors locals i amb el planeta. I és cert.
Les grans empreses de l’alimentació exerceixen el seu poder monopolista i la seva capacitat per fer economies d’escala en detriment dels agricultors i ramaders locals, que no aconsegueixen competir amb un tipus de producció exageradament rendible en termes econòmics, però no mediambientals ni socials.
Aquesta situació desencadena efectes directes sobre la salut dels consumidors, ja que la qualitat del menjar que es produeix és cada vegada més baixa. Ja sabem que la verdura que s’obté de petits productors no té res a veure amb la que prové de cultius intensius.
I, a sobre, s’ha instal·lat la creença que podem menjar aliments de qualsevol lloc del món a un preu mínim. Heu pensat mai que darrere d’aquests espàrrecs del Perú a 1,19 € segurament s’hagin comès algunes injustícies? O que la carn d’aquest quilo de pollastre a 2,75 € probablement contingui més aigua i medicaments dels que voldríeu?
La sobirania alimentària
La sobirania alimentària és un concepte que sorgeix durant la dècada dels 90 amb la idea que la societat civil té un paper clau a l’hora d’implementar polítiques agràries i alimentàries amb objectius de desenvolupament sostenible i seguretat alimentària.
Es tracta d’un concepte que constitueix una ruptura amb la producció actual dels aliments i que defensa els drets dels productors i també dels consumidors i del planeta.
En un context d’emergència climàtica, no només és necessari replantejar el model de producció actual, sinó que és urgent. Els recursos naturals estan en un risc elevat d’esgotar-se perquè se’n fa un ús insostenible.
La Declaració de Nyeleni, Mali, de 2007, estipula:
“La sobirania alimentària és el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de manera sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Això situa aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen aliments al cor dels sistemes i polítiques alimentàries, per sobre de les exigències dels mercats i de les empreses. […] La sobirania alimentària dona prioritat a les economies locals i als mercats locals i nacionals, i atorga el poder als camperols i a l’agricultura familiar, la pesca artesanal i el pasturatge tradicional, i col·loca la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. La sobirania alimentària promou el comerç transparent, que garanteix ingressos dignes per a tots els pobles, i els drets dels consumidors per controlar la seva alimentació i nutrició… “.
La sobirania alimentària proposa fer un pas endavant en termes de relacions laborals i superar l’explotació de persones que suposa el sistema de producció alimentari actual.
És hora de canviar les regles de joc
Recuperar la sobirania i la seguretat alimentàries no és una tasca fàcil i requereix l’acció de totes les persones, en l’àmbit privat, però també en l’organitzatiu i social. És fonamental que fem una compra conscient, però també és clau que exigim polítiques que regulin aquests temes.
Justícia Alimentària és una associació formada per persones que creuen en la necessitat de canviar el sistema agroalimentari actual i retornar a la ciutadania el dret a una alimentació saludable, amb criteris de justícia social i sostenibilitat mediambiental.
Entre les seves accions principals, Justícia Alimentària porta a terme campanyes informatives per a la ciutadania (estretament vinculades amb la comunitat educativa), denúncies i propostes alternatives al model productiu dominant, alhora que fa formacions per enfortir les xarxes i organitzacions camperoles. Tota la seva tasca pot ser consultada en detall al seu lloc web.
Per donar suport a la tasca de Justícia Alimentària i aportar el vostre granet de sorra a una causa que ens implica a tots i totes, podeu unir-vos al projecte fent-vos-en socis o sòcies. Així sereu també una altra veu més que reclami i faci possible el canvi. “Perquè l’alimentació saludable és un dret i no un privilegi!”
Aquí trobareu tota la informació necessària per fer-ho.
