Segurament recordareu “5 al dia”, una campanya que volia promoure el consum de cinc peces de fruita i verdura al dia, especialment en nens i adolescents. De fet, es va iniciar fa uns quants anys a casa nostra quan es va veure que el consum de productes frescos disminuïa mentre creixia el consum de productes processats com els lactis, els precuinats, els productes de brioixeria, etc. La campanya va tenir força impacte; però, quin va ser un dels recursos més utilitzats per a pares i mares amb fills a qui no agradava la fruita? Doncs els sucs industrials. Aparentment, tenien un munt d’avantatges: còmodes i fàcils de dur a tot arreu, sense necessitat de pelar cap peça de fruita, amb envasos individuals d’un sol ús, amb un sabor boníssim que encanta als nens, etc. Però, un suc industrial de debò és equiparable a una peça de fruita?

Doncs, lamentablement, no tots. De fet, la majoria no. Hem de tenir en compte que la majoria de sucs de fruita envasats que trobem al mercat vénen amb dosis altíssimes de sucre afegit (que se suma als sucres naturalment presents en la fruita i que ja haurien de ser suficients per oferir un sabor agradable i dolç), a més d’estar fets a base de concentrat.

Sucs de fruita purs versus sucs de concentrat

Els sucs de fruita provinents de concentrat són productes fets amb suc de concentrat combinat amb aigua. El procés d’elaboració d’un suc de fruita a base de concentrat de taronja, per exemple, és el següent:

  1. S’espremen les taronges.
  2. Se separa el suc de taronja de la carn i es refrigera a baixa temperatura.
  3. Se separen els sabors mitjançant components liposolubles en aigua.
  4. Del suc, se n’extreu l’aigua de la fruita.
  5. Es refrigera a baixa temperatura el concentrat.
  6. Es descongela el concentrat.
  7. Es barreja el concentrat amb aigua.
  8. S’hi afegeix saboritzant de taronja.
  9. S’hi afegeix carn de fruita congelada.
  10. S’embotella i es pasteuritza el suc.

En aquest cas, l’ús de components individuals fa que la composició dels sucs tingui exactament sempre el mateix sabor, cosa que no passa amb els sucs de fruita purs, cas en què l’estandardització del gust i dels sabors no és possible: els sucs de fruita purs només contenen els ingredients originals de les fruites processades. Per això el procés d’elaboració també és molt més simple (seguint amb l’exemple de les taronges):

  1. S’espremen les taronges.
  2. Se separa la carn de les taronges del suc (per raons tecnològiques).
  3. Es refrigera el suc a 2-3 ºC durant un temps curt.
  4. S’hi afegeix la carn de la fruita.
  5. S’embotella i es pasteuritza el suc.

No fer servir concentrats en el procés de producció permet preservar l’estructura natural del suc directament espremut, així com la majoria de les vitamines i de les substàncies més beneficioses de la fruita. Per això, un suc d’aquestes característiques sí que el podem equiparar més fàcilment amb una peça de fruita.

I quin suc he de comprar?

Aquesta és la gran pregunta. Evidentment, la millor opció sempre és fer-nos nosaltres mateixos els sucs a casa, amb fruita ecològica i de temporada sempre que sigui possible. Però no sempre ho podem fer o no sempre tenim accés a determinades fruites: per exemple, en el cas de les baies de goji o dels nabius, potentíssims fruits vermells amb una càrrega d’antioxidants molt elevada i beneficiosa per a la salut, ens pot resultar molt difícil fer-ne suc a casa.

Si decidim comprar-lo, val la pena apostar per un bon suc pur i envasat de fruits vermells, ecològic, sense sucres afegits i en ampolla de vidre, que és el millor dels packagings possible: a diferència del plàstic, el vidre protegeix el suc de qualsevol agent extern, no n’altera el sabor, l’olor ni les propietats i és 100% reciclable.

L’alemanya Rabenhorst és un exemple de marca de confiança que segueix processos artesanals i que ofereix uns sucs de fruita purs i boníssims d’alta gamma. Segurament els haureu vist als súpers eco i en botigues especialitzades.

Però si us tira enrere el preu, penseu en la quantitat de nabius d’alta qualitat que han calgut per poder fer-ne un suc de 330 ml! Com sempre diem a Etselquemenges, la pregunta clau no és per què menjar eco és més car (us ho expliquem a l’article “Per què costa el que costa l’ecològic?”) sinó per què el menjar porqueria és tan barat!

Marta Costa
Marta Costa

Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.

  @marta_coor