És la pregunta que més sovint es formulen els consumidors: per què és tan car el menjar ecològic? Fins i tot n’hi ha que asseguren que “el menjar ecològic és per a rics”. Doncs, contra els tòpics, informació. Restaurants, botigues i productors ens raonen els preus. Alhora cal recordar que la ciència ha assegurat els beneficis del consum dels aliments ecològics.

El restaurant Gat Blau de Barcelona té un menú diari, amb aliments ecològics, a 11,20 €. “Un quilo de cigrons ecològics em costa tres euros, però en menjaran deu persones”, explica el cuiner, en Pere Carrió. Una manera d’abaratir preus, amb menjar ecològic i també de proximitat –que en fa servir dels dos tipus–, és adaptar el menú als aliments que hi ha al mercat. “Si només tinc tomàquets a l’estiu, doncs només hi haurà tomàquets a l’estiu”.

Així doncs, hi ha companys de feina que a en Pere li han arribat a dir que “està sonat”, però ell els respon que li surten els números. “Em surten perquè, quan m’hi vaig posar, vaig renunciar a tenir un 10% de benefici”. Dit amb unes altres paraules, en Pere prefereix tenir un 5% de benefici, unes pretensions econòmiques ajustades, i fer el que a ell li agrada a la cuina: menjar ecològic i de proximitat. “També t’he de dir que guanyava més quan era només un assalariat que ara com a empresari”.

Per entendre més la filosofia del restaurant, el Gat Blau no treballa mai amb les parts nobles dels animals. Per exemple, “de filets i d’entrecots no en tinc mai, sinó que m’adapto a altres parts de la vedella que també són saboroses però desconegudes”. En canvi, “em gasto quatre mil euros a l’any en oli extra verge, que és l’únic que faig servir tant per a les amanides com per als sofregits”.

Mentrestant, a Sitges, el cuiner de La Salseta, en Valentí Mongay, opina que “és molt difícil abaratir el producte ecològic si treballes a la comarca del Garraf, perquè de productors ecològics n’hi ha pocs, comptats amb la mà”. És a dir, en Valentí té poca varietat de preus a l’hora de comprar producte i per això no pot abaratir els del restaurant. “El que tampoc no penso fer és comprar una poma Golden ecològica de França quan en puc adquirir de proximitat, de Lleida, que no són ecològiques, però que no tindran tanta petjada en el medi ambient com les que vénen de França”.

Encara hi ha més dificultats. En Valentí afirma que al Garraf no hi ha un client de restaurant ecològic. “A casa en deuen menjar, però quan surten a la nit amb els amics no es guien per aquest criteri, perquè jo no em trobo que em vinguin clients expressament perquè som un restaurant ecològic i de proximitat”. Per tot plegat, en Valentí no pot abaratir més els preus per persona. Un àpat per a una persona, amb tres plats i vi, costa entre vint i trenta euros.

A les botigues Veritas, la cistella ecològica s’ajusta tant com sigui possible a la butxaca dels consumidors. En els darrers anys, han aconseguit reduir-ne el cost quasi un 40%. Ara cada 15 dies Veritas abaixa aliments ecològics que se situen a un preu igual o inferior que els convencionals. Com ho fan?

Segons la responsable de Comunicació, és possible gràcies a cinc motius. Primer, perquè compren directament a origen, sense passar per intermediaris. Segon, perquè, amb el pagès al costat, planifiquen la producció, de manera que el pagès sap que Veritas li comprarà tot el que produeixi durant un any sencer: el pagès està tranquil perquè té la seguretat que té venut tot el que faci i Veritas també, perquè té molt afitada la producció, cosa que l’ajuda a abaratir el preu final. “Per això a Veritas als pagesos no els diem proveïdors, sinó companys de viatge; hi treballem braç a braç”. El tercer motiu és que fan esforços per tenir producte ecològic fet a casa. “L’objectiu és incrementar la producció d’aquí, a més de reduir la petjada de carboni”, però la repercussió immediata és en el preu, perquè no hi ha despesa de transport.

Encara hi ha un altre punt que justifica que Veritas pugui ser tan competitiu amb els preus, i és que han racionalitzat el magatzem. “Hem millorat l’eficiència logística, i això també té una repercussió en el preu final al consumidor”. I, finalment, si cada cop hi ha més famílies que consumeixen productes ecològics, “Veritas tindrà més capacitat per anar a buscar més volum de producte ecològic a un preu més assequible”.

Per la seva banda, Món Viu, de Mataró, afirma que ha aconseguit abaratir preus dels aliments ecològics gràcies a haver-se associat amb una central de compres, Bioconsum, que agrupa unes cinquanta botigues ecològiques de Catalunya. Tots plegats miren d’aconseguir els millors preus directament al fabricant, sense passar per proveïdors.

“És difícil de calcular amb una xifra concreta el que ens estalviem fent-ho d’aquesta manera, però, per aclarir-ho, cal saber que un distribuïdor es pot endur, més o menys, un 20% de benefici”, diu en Santi Sieira, responsable de Món Viu.

Al seu torn, en Salvador, de Bioconsum, especifica que una central de compres no té com a únic objectiu abaratir preus, sinó formar els venedors perquè els clients tinguin darrere del taulell una persona a la qual poden fer consultes. Ara bé, és evident que Bioconsum representa cinquanta botigues, i això vol dir un volum conjunt de compra gran. “Tenim capacitat de compra i podem fer bons acords”.

Bioconsum també té la política de mantenir el preu que el fabricant recomana, perquè així les mateixes botigues no es facin competència entre si. “És cert que aquest acord ara s’està trencant. Una conseqüència del fet que els mercats siguin tan competitius és que apliquen una política de preus pròpia”.

Com a central de compres, Bioconsum no interfereix en el preu que la botiga vol posar per al client final, però són conscients que cada cèntim que rebaixen els ho agraeixen. “Fins i tot hem creat una marca pròpia, Rel, per aconseguir encara ser més competitius”.

Finalment, el pagès David Cabrafiga, amb hort a Vilamalla, i amb Bionofre com a botiga que ven la seva producció, afirma que el client entén que el producte ecològic sigui una mica més car que el convencional. “Tampoc no el venem gaire car, perquè a nosaltres ens interessa vendre’l, i no que sigui una cosa elitista”, explica ara la seva germana, l’Anna, que juntament amb un altre germà més, en Lluís, porta Bionofre.

I finalment, un exemple: el quilo de pèsols ecològics el venen a 4,20 €. “Tan bon punt en tinguem més, de pèsols, l’abaixarem més. Compareu-lo amb el preu convencional. Oi que no és tan desorbitat?”, conclouen.

Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert