Necessitem energia per a tot, per moure’ns, per pensar, perquè els nostres òrgans segueixin funcionant, per depurar-nos… El combustible per obtenir aquesta energia són els aliments, digerits i absorbits. Per aquesta raó, en tots els casos de debilitat, sigui del tipus que sigui, és bàsic millorar la digestió.

La digestió demana una sèrie d’accions mecàniques (moviments de l’estómac, peristaltisme intestinal) i altres de químiques (secrecions enzimàtiques). El procés digestiu és comparable al de cuinar; l’estómac és la cassola on posem l’aigua i els aliments per preparar un caldo, que es “cou” amb calor i sucs digestius.

Les recomanacions que donem tot seguit són útils per a qualsevol persona que vulgui pair millor.

  • La relaxació és el primer pas. El procés digestiu està controlat pel sistema nerviós parasimpàtic (el que predomina quan ens relaxem). El parasimpàtic dona l’ordre a les glàndules de segregar sucs digestius i, a més, regula els moviments dels òrgans i vísceres implicats en la digestió.
  • La masticació és un pas decisiu perquè el procés digestiu sigui eficaç. Mastegar bé no només desintegra l’aliment, sinó que afavoreix els processos següents: la producció de saliva que conté mucina (moc lubricant) i d’un enzim que hidrolitza els hidrats de carboni (la ptialina); es potencia l’acció del parasimpàtic; s’estimulen els meridians de l’estómac (mandíbula superior) i dels intestins (mandíbula inferior) i es preparen per al procés digestiu: s’ajusta al contingut d’aigua dels aliments. Quan s’ingereixen aliments molt secs, com ara pans, galetes, brioxeria o fruits secs, hauríem de mastegar fins a reposar l’aigua que els falta.
  • Menjar a una velocitat adequada: menjar a poc a poc, evitar les presses.
  • Buscar un entorn agradable i calent per menjar.
  • Evitar beure durant els àpats o immediatament després. Els líquids en excés (encara que siguin infusions) dilueixen els sucs digestius i dificulten la digestió.
  • Evitar els aliments freds sobretot durant el dinar, per exemple, aigua freda, sucs, gelats, massa amanides o moltes fruites.
  • Evitar molta barreja d’aliments diferents a cada àpat, per exemple, aliments rics en proteïna amb cereals.
  • Evitar dolços per postres.
  • Consumir a cada àpat verdures amb gust amarg (segons la medicina tradicional xinesa ajuden a fer que el menjar descendeixi al seu cabal natural): per exemple, endívies, xicoira, escarola, ruca, germinat de fenigrec.
  • Els àpats més abundants s’han de fer al matí i al migdia. El sopar ha de ser lleuger. La millor hora per menjar és qual el sistema digestiu està més ben preparat per processar els aliments. Segons la MTC, el sistema digestiu té més energia entre les 7 i les 11 h solars, motiu pel qual és el millor moment per fer les menjades principals. A partir de les 19 h solars, els àpats han de ser lleugers, sobretot quan hi ha debilitat digestiva. Com diu el refrany popular: “Esmorza com un rei, menja com un príncep i sopa com un pobre”.
  • No fer cap activitat immediatament després de menjar. El més adequat és reposar com a mínim 15 minuts.

I si amb això no n’hi ha prou?

Quan les mesures anteriors no són suficients per millorar la digestió, proposem les recomanacions següents:

  • Abans de menjar posar sota la llengua una petita quantitat d’umeboshi (l’equivalent a un cigró) i deixar que es desfaci lentament. L’umeboshi fa segregar una gran quantitat de saliva que ajuda a pair millor.
  • Començar l’àpat amb una tassa calenta de brou de verdures, algues i miso.
  • Després de l’àpat, prendre una tassa petita d’una infusió barreja de plantes digestives com ara anís, fonoll, coriandre, menta, regalèssia, camamilla, melissa…
  • Si hi ha dificultat per digerir els greixos, prendre una cullerada petita de lecitina de soja i de 20 a 30 gotes d’extracte d’extracte de boldo amb carxofera dissoltes en una tassa d’aigua. La primera ajuda a emulsionar els greixos i el segon estimula la producció i secreció de la bilis necessària per pair-los.
  • Prendre de tant en tant complements d’enzims digestius després dels àpats més indigestos. Per exemple, comprimits de pinya i papaia. Compte! No abuseu d’aquests complements per tal que l’organisme no perdi la capacitat de produir enzims.

 

Bibliografia:

“El equilibrio a través de la alimentación”. Olga Cuevas. Ed. IFPS Roger de Llúria

“Tratamientos naturales al alcance de todos” (en imprenta). Olga Cuevas i Lucía Redondo. Ed. IFPS Roger de Llúria