Per això es recomana l’ús de probiòtics en viatges, per ajudar a regular i equilibrar l’intestí en el cas de desajustos.
Abans de definir què és un probiòtic, és important explicar com actuen els bacteris i per què alguns poden ser bacteris amics o enemics.
Parlant amb propietat, els bacteris no viuen dins el nostre cos, sinó que viuen al nostre organisme, a la pell, a les mucoses i cavitats que passen a través del nostre cos, com el sistema respiratori, sistema digestiu, però mai haurien de passar a la sang o als òrgans.
Qualsevol bacteri és potencialment dolent (patogènica) si entra en la sang o estableix la seva residència als nostres òrgans. Quan això passa, el sistema immunitari reacciona immediatament i es posa a lluitar contra els “invasors”.
Hi ha moltes publicacions recents que relacionen la presència o absència d’algunes espècies bacterianes amb malalties que van des de la síndrome de còlon irritable, autisme, artritis reumatoide, malalties infeccioses del tracte respiratori, etc
El terme patogènic es fa servir quan els bacteris es tornen tan agressius que poden arribar a destruir els bacteris amics (comensals) i donen lloc a un procés que es denomina disbiosi, que de vegades pot cursar amb diarrea, o fer malbé els teixits com en els casos de pneumònia, otitis, sinusitis, meningitis, vaginitis…
De fet moltes de les malalties autoimmunes també són causades pels bacteris i fongs que s’infiltren al cos a costa del sistema immunitari, que no les pot erradicar, sigui perquè està feble, o perquè està lluitant alhora amb més d’una infecció o perquè no és capaç de reconèixer de manera adequada un determinat patogen. De vegades arriben a provocar la síndrome de l’intestí permeable, i permeten l’entrada a bacteris que no haurien de penetrar-hi, així com toxines ambientals, i poden arribar a desencadenar intoleràncies alimentàries, entre altres conseqüències.
Per això la interacció entre el sistema immunitari i la microbiota és el que fa mantenir-nos sans o emmalaltir, i el coneixement de l’HLA (antígens leucocitaris humans) ens permet tenir més informació sobre el nostre sistema immunitari i el risc de tenir determinades malalties.
Hi ha moltes publicacions recents que relacionen la presència o absència d’algunes espècies bacterianes amb malalties que van des de la síndrome de còlon irritable, autisme, artritis reumatoide, malalties infeccioses del tracte respiratori, etc.
De fet, es pot tenir predisposició a l’obesitat, a la pèrdua de cabells, i a altres factors relacionats amb la salut en funció del tipus de bacteris que hi hagi al sistema digestiu. Atès que els bacteris intervenen en la fabricació d’algunes vitamines, com la biotina, que ens protegeix de la caiguda de cabells, àcids grassos, com l’àcid butíric, que protegeixen l’intestí de la inflamació, colitis ulcerosa o càncer de còlon.
L’important és l’equilibri, atès que de vegades, les unes per defecte i d’altres per excés, ens poden causar trastorns.
Però què és un probiòtic?
El terme probiòtic deriva del llatí i significa “per a tota la vida”. Són bacteris i llevats vius no patògens que, en quantitats adequades, confereixen beneficis positius per a la salut de l’hoste humà; entre d’altres trobem diferents espècies de bacteris de Lactobacillus, bifidobacterium i llevats anaeròbics com el S. boulardii.
La idea que l’ús de probiòtics proporciona un benefici per a la salut no és nova, no obstant això, en els últims anys hi ha hagut un augment significatiu tant en l’interès com en les vendes d’aquest tipus de productes. I és que s’ha vist un focus d’investigació sobre aquells bacteris i llevats de la microbiota intestinal que promouen la salut de l’hoste front els patògens.
Quan parlem comunament de microbiota intestinal ens referim a la comunitat microbiana diversa que ha evolucionat per adaptar-se i sobreviure al tracte gastrointestinal humà, que interactua amb el seu hoste (humà) en una varietat de maneres, fent-les innòcues, patògens oportunistes, promovent la salut o microorganismes probiòtics.
Encara que ha estat ben establert que els bacteris confereixen beneficis específics, també és cert que hi ha una falta de coneixement sobre els mecanismes moleculars que expliquin aquestes característiques dels probiòtics. De totes maneres, alguns d’aquests mecanismes que s’han proposat són els de reduir el pH i inhibir el creixement de bacteris patògens o el seu efecte immunomodulador, així com el seu efecte modificador del “ecosistema de l’intestí”.
És important remarcar que no totes les espècies de probiòtics són part de la flora normal de l’intestí humà i que no tots els efectes atribuïts a una soca concreta es poden generalitzar a altres soques.
Una problemàtica recurrent en pacients hospitalitzats és la diarrea associada als antibiòtics. Alguns estudis han revelat resultats satisfactoris amb probiòtics que contenen el llevat S. boulardii.
Els probiòtics tenen funcions i usos per a diferents condicions de salut, encara que els usos més comuns són el tractament de les malalties de les vies gastrointestinals
Avui podem trobar a les farmàcies o dietètiques probiòtics amb molts enfocaments: per millorar el restrenyiment, diarrees, per a persones amb càndides recurrents, per prevenir l’aparició de càries i moltes altres afeccions.
Si bé aquests productes no tenen cap al·legació de salut permesa, si és cert que hi ha moltes publicacions que donen suport als seus beneficis; almenys, per tenir sota control i en equilibri aquests milions de bacteris propis del nostre ecosistema. Per això, quan canviem factors d’estil de vida, o com a conseqüència d’una alimentació inadequada o per l’ús d’antibiòtics, l’ecosistema es posa en risc i pot arribar a ocasionar trastorns.
La recomanació en aquests casos és consumir algun probiòtic com a prevenció abans de viatjar o, si aparegués algun d’aquests trastorns, prendre’l com a coadjuvant en el procés de millora funcional, i deixar-se aconsellar pel professional de salut, que guiarà sobre la dosi i l’ús.
