La sensibilitat al gluten no celíaca

La selecció de varietats de blat amb un contingut alt en gluten ha estat un procés continu en els últims deu mil anys. Els canvis que ha sofert el blat han estat dictats més per raons tecnològiques (optimització de la producció) que no pas nutricionals. Aquests canvis són una explicació possible de l’alta freqüència i l’àmplia gamma de reaccions adverses al gluten, ja que l’aparell digestiu de molts humans no s’hi ha adaptat. A més, el gluten és un component abundant en la dieta de la majoria de poblacions, especialment les europees.

Dins del terme “trastorns relacionats amb el gluten” es reconeixen dues entitats clíniques estudiades i prevalents: la malaltia celíaca (MC) i l’al·lèrgia al blat (AB), que provoquen una varietat de trastorns digestius i extradigestius. No obstant això, el nombre de pacients que no tenen malaltia celíaca ni al·lèrgia al blat però que sembla que milloren amb una dieta sense gluten augmenta considerablement. La sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) és el terme adoptat des de l’any 2012 per descriure aquesta nova entitat clínica caracteritzada per símptomes induïts per la ingesta de gluten. Atesa l’absència de marcadors biològics específics per diagnosticar-la, abans cal descartar la MB i l’AB.

La SGNC es correlaciona amb la síndrome de l’intestí irritable (SII) i, de fet, es caracteritza per una combinació de símptomes semblants als que manifesten els pacients diagnosticats de SII, com dolor abdominal, alternança diarrea-restrenyiment, inflor… i també altres manifestacions sistèmiques com mal de cap, cansament, dolor en articulacions i músculs, entumiment de les extremitats, dermatitis, depressió i anèmia.

La dieta sense gluten és un factor decisiu per tractar els trastorns relacionats amb el gluten, però, fins i tot quan no hi ha raó mèdica ben definida ni l’assessorament preferentment d’un dietista, comença a tenir proporcions considerables en moltes societats occidentals; la nord-americana n’és un exemple.

Als EUA un sector de la població considera que una dieta sense gluten es “cool” i “fashion”. Segons el doctor Fasano, director del Centre per a la Recerca sobre la MC de la Universitat de Boston, aquesta dieta no serveix per perdre pes, per la qual cosa no s’ha de seguir per aquest motiu i, malgrat el que comenten alguns esportistes, no hi ha evidència científica que tingui cap avantatge en la competició.

Tot i que cada cop hi ha més publicacions científiques relacionades amb la SGNC, som probablement al mateix punt on érem fa quaranta anys amb la malaltia celíaca. Hi ha encara molts interrogants per resoldre: la sensibilitat al gluten no celíaca existeix realment? O la causa és, en realitat, una sensibilitat als carbohidrats fermentables que abunden en el blat? La SGNC és una condició permanent o transitòria? El grau de sensibilitat és per a tothom igual o canvia segons les persones? Fins i tot pot canviar en una mateixa persona al llarg del temps? Quina és la prevalença en la població general?…

Com que la sensibilitat al gluten no celíaca és matèria de debat actualment entre científics i suposa un repte nou per als metges i els especialistes en nutrició, hem de ser cauts a l’hora de retirar el gluten de la dieta quan hi ha molèsties gastrointestinals.

Si bé se sap que la MC afecta aproximadament un 1% de la població, sembla que hi ha un percentatge comparativament més gran de la població que consumeix aliments sense gluten. Un dels motius d’aquesta tendència, a part de fer-ho perquè està de“moda”, és que cada cop hi ha més gent amb molèsties gastrointestinals que millora si deixa de prendre gluten. Això pot dificultar el resultat de proves mèdiques i de diagnòstics, i pot arribar a emmascarar altres patologies com la mateixa malaltia celíaca. Per tant, s’aconsella no retirar el gluten sense un diagnòstic previ. D’altra banda, si cal fer una dieta sense gluten, ha de ser equilibrada per no acabar amb dèficits nutricionals.

Si no teniu cap trastorn digestiu que us obligui a excloure el gluten, us aconsello no limitar la dieta exclusivament entorn del blat comú. Tenint en compte que és el cereal amb més gluten, que gluten és el que ha canviat més al llarg dels segles –cosa que el fa menys tolerable– i que les investigacions també apunten cap a altres components del blat com a desencadenants de molèsties gastrointestinals, suggereixo una dieta tan variada com sigui possible pel que fa als cereals. Consumiu també pa d’espelta, kamut o xeixa, varietats de blat que mantenen una genètica més antiga i que, per tant, se solen tolerar molt millor; i no oblideu els cereals sense gluten.

Per a més informació:

• Sapone, A.; Bai, J.C; Ciacci, C; Dolinsek, J, Green, P.H; et al. Spectrum of gluten-related disorders: consensus on new nomenclature and classification. BMC Medicine 2012, 10:13
• Catassi, C; Bai, J.C; Bonaz, B; Bouma, G; et al. Non-celiac gluten sensitivity: New Frontier of Gluten related disorders. Nutrients 2013, 5 , 3839-3853. Review
• Czaja,- Bulsa, G. Non celiac gluten sensitivity: A new disease with gluten intolerance. Clinical Nutrition 2014, 1-6 in press

Article escrit per:

Victoria Garcia Framis
Doctora en Biologia i dietista en la línia ecològica
Vicepresidenta d’ADITEC (Associació de Tècnics Dietistes)
www.nexesalut.es
victoria@nexesalut.es