Les llepolies sempre s’associen als moments de màgia i festa. El carrer guanya la batalla al dolç fet amb sucre refinat mentre que a casa la lluita pel menjar saludable es perd perquè entra com a obligació. És una pregunta irreverent, perquè estic posant en dubte la bona feina de Ses Majestats, però, de veritat, cal que, la nit més màgica de l’any, les criatures obtinguin com a primer regal uns caramels?
La biòloga i dietista-nutricionista Anna Vilaginés assegura que “els caramels, amb gluten o sense, sempre porten sucre, i si no, edulcorants, que no són els sans, sinó el que tots els estudis han posat en alerta”.
Així, doncs, un fet més que se suma a la batalla diària perquè no mengin una llepolia abans de sopar, d’aquelles que els regalen ja sigui a la farmàcia, al forn de pa, a la sabateria. Els donants de caramels són arreu, als llocs més inesperats, i es volen guanyar les criatures mentre els pares fem cara de circumstàncies, perquè no vols dir que no i semblar mal educat, però alhora no somrius, perquè de gràcia no te’n fa gens ni mica.
Pensar en alternatives per llençar des d’una carrossa és difícil. “La fruita seca seria una bona candidata, però hauria de ser tova”, continua Vilaginés. Llavors queden les panses, però no se les podrien menjar els infants de totes les edats, com tampoc no poden ingerir els caramels els més petits per perill d’ennuegament.
“L’alternativa també podrien ser fruites dessecades”, o, si no, senzillament, deixar de banda la idea de llançar menjar i optar per confeti, papers de colors, per exemple, símbol de festa i alegria.
La idea de buscar una alternativa és perquè, si no, les llaminadures, com també les coques, els pastissos o altres aliments dolços, s’acaben associant amb actes festius, mentre que els aliments saludables –com la fruita, fresca o seca– apareixen als menús com a obligació. Si no es trenca l’esquema i l’associació d’idees, la batalla casolana per menjar de manera saludable està perduda, perquè el carrer la guanya.
A l’escola CEIP Escoleta de Bellaterra, fa anys que van decidir celebrar les festes d’aniversari amb un berenar de fruita de temporada. La mestra Montserrat Carol explica que ho van fer per evitar intoleràncies i al·lèrgies alimentàries, però també per trencar estereotips, perquè una fruita de temporada, presentada d’una manera atractiva, com fan els pares de l’escola, fa tanta festa com un dolç. “Nosaltres vam pensar que així començàvem a canviar conceptes, i és la nostra aposta, juntament amb la corona que preparem a la criatura, la cançó del Club Súper 3 que cantem i una fitxa emplenada per recordar el dia viscut.
Finalment, la Maria Ángeles Miranda, vicepresidenta de l’Associació Nacional de Seguretat Infantil, recomana a tots els pares que facin ús de la màgia per no córrer riscos. “Nosaltres no diem si cal que els Reis d’Orient llancin caramels o no des de les carrosses, però el que no volem és que hi torni a haver desgràcies com la de l’any passat, a Màlaga”. Per tant, els consells bàsics, que l’Associació ha publicat com si fossin una carta als Reis d’Orient, és que els pares donin la mà als fills, que els caramels es comparteixin, que no hi hagi afany de voler-ne tenir més i més, que si la criatura és a primera fila, que pensi a deixar pas a la que té al darrere; que canviïn de posició. Són recomanacions bàsiques, que demanem que els pares interioritzin perquè, al cap i a la fi, on van a parar la majoria dels caramels llançats? Doncs, per això no cal jugar-s’hi la seguretat de cap de les maneres.
Tortell de Reis sense lactosa, sense sucre i sense ou
de Raquel Magem
-Farina integral d’espelta (500 g)
-Sal marina
-Llevat de fleca per a 500 g de farina
-Ratlladura de llimona, taronja o mandarina
-20 g de llavors de lli mòltes
-Beguda d’arròs (50 ml aprox.) per diluir el llevat i les llavors de lli (donen la textura de l’ou)
-40 g de crema d’ametlles
-40 ml d’oli de gira-sol (fa la funció de la mantega)
-40 ml d’aigua aromatitzada de tarongina
-20 ml rom/conyac
-200 g de melassa d’arròs, unes 8 cullerades soperes (endolcidor natural)
Cobertura:
Llimona trossejada amb pell a triangles petits i fins
Ametlles blanques o pelades
50 g de melassa d’arròs, unes 2 cullerades soperes
Comencem fent la massa
– Diluïu el llevat amb la quantitat justa de llet d’arròs.
– Prepareu la crema afegint llet d’arròs a les llavors de lli mòltes.
– Dissoleu al foc la crema d’ametlles amb la llet d’arròs, l’oli de gira-sol, el licor, l’aigua de tarongina i la melassa.
– Retireu del foc i reserveu.
– En un altre bol poseu la farina, amb la sal i la ratlladura. Afegiu el bol que heu preparat amb el llevat. Afegiu-hi també el bol de la crema preparada amb el lli. Barregeu-ho bé.
-Ajunteu-ho amb la barreja que heu reservat. Queda una massa enganxosa.
-Aneu afegint farina i pasteu fins que deixi d’enganxar-se als dits.
-Deixeu reposar la massa en un bol amb una mica de farina al fons.
Doneu-li forma sobre un paper de forn a la safata del forn. Penseu que queda més aviat prim.
Per decorar, afegiu-hi les ametlles i uns triangles de llimona al gust. Han de quedar ben enganxats a la massa.
Deixeu-ho reposar d’1 a 3 hores.
Enforneu-ho a 180ºC amb el forn preescalfat, durant 30 minuts aprox.
Pinzelleu tota la superfície amb melassa calenta i diluïda amb aigua de tarongina. Enforneu-ho 2 minuts més.
Deixeu-ho refredar.
