Com prepareu el pa amb tomàquet?

Hi ha teories per a tots els gustos a l’hora de preparar la llesca de pa amb tomàquet. N’hi ha que la suquen amb el tomàquet per les dues bandes però només posen oli en una. N’hi ha que només la suquen per una banda perquè amb l’altra l’agafen amb les mans. Encara n’hi ha que hi posen un pensament de sal (el metge Jorge Pérez-Calvo recomana sempre sal marina, sal rosa de l’Himàlaia; i els olis que siguin de la primera pressió en fred).  Com ho feu vosaltres?

Per a les criatures a qui els costa menjar verdures, el pa amb tomàquet és ideal. “Atesa la gran necessitat que té l’organisme de menjar diàriament aliments que continguin vitamina C, el fet d’afegir molt tomàquet al pa ens permetrà introduir aquesta vitamina discretament a la dieta”, escriu Pilar Senpau en el llibre Dieta catalana i salut, publicat per Pòrtic. I encara continua: “Sense la vitamina C que ens aporten les hortalisses no es pot viure ni ser feliç, perquè el cos no la pot fabricar i la necessita per a moltes funcions, com per exemple raonar i sentir”.

 El concepte és clar, però quin pa i quin tomàquet són ideals? El metge Jorge Pérez-Calvo alerta sobre el tipus de pa no recomanable: “Pa fornejat, que no hagi estat elaborat amb ingredients biològics i llevat mare, ni tampoc el pa preparat amb farines refinades”. De fet, ell mateix afegeix el pa a la llista d’aliments que convé evitar o reduir tant com sigui possible (a la llista apareixen el sucre i la mel en el número 1; el pa ocupa les últimes posicions).

Per altra banda, l’especialista en nutrició i salut Olga Cuevas afirma en el llibre El equilibrio a través de la alimentación que “el millor pa és l’integral de llevat mare i fet amb farina de cultiu biològic”. Ella mateixa explica què és el llevat mare i per què és tan important: “El llevat mare s’obté a partir de microorganismes (bacteris lactis, bacteris acètics i llevats) que es desenvolupen en la farina completa pel fet d’amassar-la i de deixar-la en repòs. La massa és predigerida i afavoreix l’assimilació dels nutrients i la flora bacteriana intestinal se’n beneficia per la presència dels bacteris desenvolupats en la fermentació”.

Finalment, els tomàquets. El suc de tomàquet de producció agrícola ecològica té més components fenòlics –que són els que ens protegeixen contra algunes malalties– que no pas els sucs produïts amb tomàquets de cultiu convencional. Ho assegura un estudi capitanejat per Rosa M. Lamuela, professora del departament de Nutrició i Bromatologia de la UB, i publicat a la revista electrònica Food Chemistry.

Així doncs, amb un bon pa i un bon tomàquet, podem seguir la fórmula de la cuinera Carme Ruscalleda per atreure a les criatures: mentre es va sucant el tomàquet es poden anar dient els noms de la setmana; quan s’arriba al diumenge, s’acaba de sucar el pa amb el tomàquet.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista