La Pau Simon té tres criatures: en Jan, en Lluc i en Roc. De dotze, nou i quatre anys. Viuen a Vilobí del Penedès (Alt Penedès) i cuinen menjar ecològic, tant com poden. La carn, els ous, la verdura i les hortalisses són de l’hort dels pares de la Pau, dels Monjos, o també d’alguna parada ecològica de Vilafranca del Penedès. El peix, el compren fresc a Vilafranca, perquè en mengen tres cops per setmana; de carn, gall del Penedès, dos cops. La resta de plats són cereals integrals (arròs, mill i civada), llegums (llenties, azukis, mongetes i cigrons) i també tofu i seitan, per completar les proteïnes. Per beure, llet d’arròs, perquè no opten per la llet de vaca ni derivats. I sobretot no s’obliden de les algues –que “als nens els les he de triturar, perquè, si les veuen senceres, no les mengen”–, ja que contenen vitamines i minerals i “ajuden a eliminar els tòxics”, diu la Pau.

Les criatures accepten bé el menjar de casa. N’hi ha un que és més de seitan; l’altre és més de tofu; l’arròs i la pasta integrals els encanten. El que més costa són els esmorzars, però per un problema de sociabilitat, com si diguéssim. En Lluc, el mitjà s’emporta a escola un entrepà de pa fet a casa, i no gosa treure’l de la motxilla. Segons diu a la Pau, “sóc l’únic que porta entrepà, perquè tots porten galetes, galetes de xocolata”. Brioixeria. La mateixa història amb la fruita fresca o seca que també li prepara per esmorzar. “Té una edat difícil, en què el grup és molt important, i anem a contracorrent amb els esmorzars. Ell no es vol sentir diferent”. Fins i tot la Pau li ha arribat a preparar un entrepà de crema de garrofa, perquè semblés la típica crema de cacau, però tampoc no hi ha hagut manera.

El cas és que quan optes per aquesta alimentació, saps que “no sempre la pots seguir”. Quan sortim fora, si el grup opta per menjar una pizza, nosaltres els seguim, perquè, per un dia, no passa res. “Tampoc no volem que ens assenyalin amb el dit per diferents”. De totes maneres, la Pau diu que una solució molt bona és la carmanyola, i més sent cinc a casa, perquè l’economia també ho agraeix.

Mentrestant, a Pedret i Marçà (Alt Empordà), la Marta Noguero assegura que comprar ecològic és fàcil en un poble agrícola com el seu. “Coneixem els pagesos, sabem quins són de confiança i quins no. Estic segura del menjar que adquireixo per als meus fills Gabriel i Adrià i per a nosaltres, els pares”, diu la Marta. Fins i tot, l’escola de les criatures ha començat a cultivar un hort ecològic des de fa un any. “I els encanta; estan entusiasmats, perquè cada aula en cultiva una parcel·la, i mengen el que cullen”, conclou la Marta.