Els adolescents que es queden a dinar a l’Escola Suïssa de Barcelona mengen un plat i mig més de mitjana respecte dels de Primària. Ho assegura Joan Maria Ribas, gerent d’Ecomenja, que és l’empresa que s’encarrega dels 500 menús ecològics de tota l’escola, 150 dels quals són per als alumnes que fan els cursos que correspondrien a l’ESO i al Batxillerat.
A part de les quantitats, hi ha altres diferències dels menús respecte dels de Primària. De primer, sempre els ofereixen dues propostes, que poden ser: llenties guisades o cuscús amb verdures; crema de carbassa o pasta napolitana amb tonyina; sopa o gratinat de bròquil. És a dir, sempre hi ha una opció de verdura de primer. Sempre.
El menjar i la conducció
El cap dels serveis mèdics del RACC, el doctor Josep Solé, dóna els consells següents per quan els adolescents condueixin:
1) No consumir alcohol
2) No consumir drogues
3) Alerta amb els medicaments, perquè n’hi ha que poden causar somnolència, i per tant, són un perill si s’ha de conduir. Per exemple, els antihistamínics, que són tan receptats per a les al·lèrgies i les urticàries, tenen aquest efecte secundari.
4) Evitar menjar en excés quan hem de conduir, perquè un menjar copiós provoca que quan es fa la digestió la pressió sanguínia del cos baixi, perquè la sang la necessita per la digestió. Per això, altres zones del cos queden menys irrigades, baixa la pressió i apareix la somnolència. Aquest és el motiu pel qual s’acostuma a fer la migdiada després de dinar.
5) Cal mantenir una bona hidratació perquè ajuda a mantenir la pressió sanguínia. Si no n’hi hagués, la pressió baixaria, i el cos se sentiria més cansat i amb menys capacitat de parar atenció a la carretera.
D’altra banda, des del 14 de gener i fins a l’abril, els joves tenen l’oportunitat de participar en el concurs “Joves i conducció” −que té el suport del Servei Català de Trànsit i el RACC− en què han de crear un vídeo, escriure un relat breu o fer fotos sobre tres temes concrets: “si has begut o consumit drogues, no condueixis”; “alerta, les infraccions són la fase prèvia a l’accident”; “conseqüències dels accidents”.
L’objectiu és conscienciar els adolescents sobre la importància d’una conducció segura que, a més, té premis suggeridors i que alhora pot ser una bona oportunitat perquè s’aprofiti a les classes d’Ensenyament per a la ciutadania.
“Com que l’escola prové d’una cuina tradicional −aquest és el primer curs que fan ecològic− als adolescents els està costant els plats de verdura, però a poc a poc anirà canviant”, diu Ribas. A l’hora d’atacar els segons plats, les opcions són peix, carn vermella, ou i carn blanca. “La intenció és introduir aviat la proteïna vegetal, que la presentarem en combinació de llegums i cereals; també els farem mandonguilles i croquetes de seitan i tofu o croquetes de mill amb panses i pinyons, per exemple”.
Tots els plats es preparen a la cuina de l’escola, que té uns cuiners i uns monitors formats per Ecomenja, que és qui n’ha dissenyat els menús i qui s’encarrega de la provisió dels aliments, sempre ecològics i comprats de manera directa a productors petits i propers a les escoles per a les quals treballen.
Els adolescents senten curiositat pel que mengen, per això al menjador sempre hi ha una mostra del producte que mengen cru, perquè vegin com és i perquè puguin fer-ne preguntes. “També els hem fet xerrades per explicar-los què és la producció ecològica, què vol dir la temporalitat dels aliments, quina és l’aportació nutricional i altres conceptes que creiem que van bé perquè acceptin millor els menús que mengen cada dia”.
Per la seva banda, a Sant Paul’s School de Barcelona, el cuiner Marc Esteve prepara 750 menús ecològics des del 2008, 300 dels quals són per als adolescents. A la cuina, la dificultat màxima d’un menjador escolar és trobar els proveïdors. “Esclar que també hi ha més passos a l’hora d’elaborar els aliments, perquè, per exemple, les hamburgueses ens les fem nosaltres mateixos perquè no hi hagi colorants; totes les peces de carn, les treballem senceres, no trossejades”. La verdura, sempre al vapor.
Al menjador, als joves els costa d’acceptar les verdures. És així, però se les troben sempre, que és l’única manera que l’acceptin. “De primers i de segons, sempre tenen dues opcions, i als primers, hi ha la proposta de verdura”.
La curiositat de Sant Paul’s School és que la cuina també prepara als alumnes l’esmorzar, que cada dia varia: un entrepà, una peça de fruita i, cada quinze dies, una pasta de pastisseria ecològica de Can Perol i de Can Busquets. El pa dels entrepans és de farina ecològica i el del migdia, el que serveixen per als àpats, és de Veritas.
Tant en Joan Maria Ribas, d’Ecomenja, com en Marc Esteve, de Sant Paul’s School, asseguren que un menjador escolar ecològic no té un cost econòmic excessiu, sinó que és semblant o gairebé igual dels que no ho són. La diferència és la feina, que és cert que n’hi ha més, tant per aconseguir els aliments, perquè el mercat és més reduït, com a la cuina.
Per últim, l’endocrinòloga Marta Ramon Krauel, de l’Hospital Sant Joan de Déu, comenta que els adolescents han de fer cinc àpats perquè estan en etapa de creixement i, en conseqüència, no se’n poden saltar cap . “Els adolescents han de menjar el primer esmorzar quan s’aixequen, el segon a mig matí, el dinar, el berenar i el sopar”, diu l’endocrinòloga.
En aquests cinc àpats, la verdura ha de ser present al dinar i al sopar. “Sobretot, és molt important vigilar amb la proteïna, que en aquesta edat hi ha tendència a ingerir-ne en excés, quan només hauria de representar un 15% de les calories diàries”. L’equilibri de nutrients és molt important, com també respectar els horaris dels àpats.
