Quina llet!

“La llet de vaca està carregada de tòpics”, afirma contundent el doctor Jorge Pérez-Calvo. Un dels més importants és el del calci.

—No n’aporten, de calci, els làctics? —li pregunto jo.

—Sí, és clar, els làctics són rics en calci, però perquè el cos el pugui assimilar adequadament necessita comptar amb altres elements, per exemple, el magnesi o la vitamina D.

—I la llet conté magnesi? —li torno a qüestionar.

—No, és molt pobra en magnesi. D’aquí neix la paradoxa que molts països en què es consumeixen grans quantitats de llet tenen molta població amb osteoporosi. En canvi, els països orientals, on no es pren llet animal, hi ha menys casos d’aquesta malaltia.

—Quins altres elements contenen calci, que siguin de més fàcil absorció?

—Les llavors (el sèsam, que també és molt ric en minerals, com el magnesi), els llegums, les verdures, en general, i, particularment, la col, el bròquil —respon el doctor Pérez-Calvo.

—Quina llet recomana?

—Les llets vegetals, per la seva composició i naturalesa. No tenen caseïna ni el contingut en greixos saturats i proteïnes amb efecte antigènic, és a dir, el creador d’al·lèrgies que conté la de vaca. La llet de soja, la de civada, la d’arròs, la de quinoa, d’ametlla, de castanya. Per a un consum habitual, les més equilibrades són les de civada, arròs i ametlles, però sempre seran més digestibles si es bullen durant tres, quatre o cinc minuts. Ah! I quan es bullin, va bé afegir-hi un pensament de sal marina, que en realçarà el gust.

Les criatures creixen a la nit perquè l’hormona del creixement és desprèn mentre dormen en la foscor de la nit. “L’habitació ha d’estar completament a les fosques, no hi d’haver cap llum”, diu el metge Jorge Pérez-Calvo. Ara bé, si l’infant pren sucres en excés, segur que serà poruc de mena, i si és poruc, voldrà tenir un llum encès, i si té un llum encès, l’hormona del creixement no té el seu rendiment. Conclusió? L’alimentació és molt important perquè els infants dormin bé.

El metge comença a repassar què és el que no haurien de menjar les criatures. La llista de l’exclusió, com si diguéssim. “Fora els sucres, els edulcorants, i també els sucres integrals, que s’acostumen a veure amb millors ulls que els sucres refinats”. Més exclusions. Hi afegeix els productes amb gluten –tant se val que els infants tinguin alguna intolerància o no–, “perquè són més indigestos de nit”. I, per últim, hi apareixen els làctics, “perquè estan carregats d’hormones i fàrmacs que han estat subministrats a l’animal durant el seu creixement i també per augmentar-ne el rendiment”. “Es poden substituir per llets vegetals, com ara de civada o d’arròs”. [vegeu desglossat]

Un sopar ideal per agafar bé el son pot estar compost de cereals integrals, llegums –al migdia, n’hauria d’haver pres una altra ració –, verdures al vapor i peix salvatge. “L’ideal serien sis cullerades de llegums per tres de cereals integrals”. Tot el sopar ben cuinat, “perquè el menjar cru costa més de digerir”. I la sal es pot fer servir per cuinar els plats dels infants a partir que tenen un any, “però sempre que sigui sal marina i cuinada”. La carn no hi apareix, “es pot substituir per seitan o tofu, com ara les salsitxes de tofu”.

A l’hora de parlar de quantitat d’hores de son, el metge Jorge Pérez-Calvo n’assenyala nou: “És el mínim en qualsevol edat de creixement”. Justament aquesta quantitat d’hores la indica el pediatre de la Unitat del Son de l’Hospital Sant Joan de Déu, Òscar Sans: “Quan les criatures tenen entre sis i nou anys, haurien de dormir entre nou i deu hores”. Ara bé, “entre dos i tres anys, n’haurien de fer unes 12, comptant-hi la migdiada”. L’adolescència és una etapa molt similar a la dels adults quant a hores de son, “i poden fer perfectament entre vuit i nou hores”. És clar, però, aquests barems són unes mitjanes que poden canviar segons les criatures.

El metge de l’Hospital Sant Joan de Déu també relaciona el sopar amb la facilitat d’agafar el son. “Un sopar ric en proteïnes (carns, peixos) no l’afavoreix, mentre que sí que ho fa un de compost d’hidrats de carboni (arròs, pasta, pa)”. Per què? L’explicació és tècnica: “Els hidrats de carboni estimulen un neurotransmissor, de nom serotonina, que facilita agafar el son”. I l’afirmació està comprovada amb un estudi que s’ha fet amb bessons, els quals menjaven aliments diferents a l’hora de sopar. El bessó que menjava hidrats de carboni, s’adormia més fàcilment.

Un altre aliment que el metge Òscar Sans recomana no donar per sopar: sucre –en qualsevol dels seus formats–, perquè és excitant i aconsegueix que les criatures estiguin més actives.

Ara bé, per dormir, les persones no depenen només d’un neurotransmissor. Hi ha molts altres factors que hi intervenen:

  1.  L’hora de sopar: “La recomanació és que se sopi sempre a la mateixa hora, per establir una rutina”.
  2. L’estona que passa entre el final del sopar i l’hora d’anar a dormir: “L’ideal seria que hi hagués un espai d’una hora, perquè la digestió no dificulti la son”.
  3. El temps que fa que s’ha acabat una activitat esportiva: “Entre una activitat esportiva i l’hora d’anar a dormir han d’haver passat dues hores, perquè, si no, el cos està molt excitat”.

Finalment, l’especialista de Sant Joan de Déu remarca que el fet que una criatura agafi el son amb més facilitat que una altra té un component holístic, global. “Per molt arròs o pasta que mengi, no dormirà més fàcilment si hi ha alguna altra qüestió que li ho impedeix”.

I la setmana que ve: la xocolata!

Trinitat Gilbert

Trinitat Gilbert
Periodista