“Els bolets són aliments funcionals, perquè milloren el funcionament del sistema immunitari”, sentencia el metge, micòleg i toxicòleg Josep Piqueras, que mentre m’ho explica va mirant les imatges que li envien per Whatsapp per identificar bolets tòxics.

Foto: Pau Esculies

Foto: Pau Esculie

 

 

 

“És un mitjà que faig servir molt per respondre de seguida si un bolet és comestible o no”.Tornem a les propietats dels bolets. “Sé que hi ha pediatres que recomanen que les criatures mengin bolets xiitake per prevenir i curar constipats”, continua. I, esclar, “estic content que sigui així, que per fi recomanin que se’n mengi, perquè els bolets tenen unes propietats que representen un plus per a la salut dels humans; per això insisteixo a dir que són aliments funcionals”.

Per si fos poc, Piqueras assegura que hi ha una tríada màgica, que són el xiitake, la gírgola de castanyer i l’enoki. “Tenen una funció adaptògena; és a dir s’adapten per millorar les etapes més adverses de la vida de les persones”. Dit amb altres paraules, en temps d’exàmens o durant dies d’estrès per mil i un motius –fred, fatiga–, menjar aquests tres tipus de bolets ajuda a millorar la salut, perquè no se’n ressenti.

D’altra banda, tant per a les embarassades com per a les criatures i també per als adolescents, els bolets són un aliment molt recomanable perquè aporta ergosterol, que és un precursor de la vitamina D. “Gràcies a l’acció del sol, l’ergosterol que ingerim es transforma en vitamina D”. La vitamina D és important “perquè ens ajuda a absorbir el calci, que va bé per als ossos i per a les dents, entre altres coses”, especifica Piqueras, que col·labora amb el grup de Toxicologia Aguda de la Societat Catalana de Medicina d’Urgència i Emergències. Els bolets, a més, també aporten vitamines del grup B, potassi i fòsfor.

I encara més. Un 50% dels bolets bons són fibra, i just per això alimenten la flora intestinal (mèdicament anomenada macrobiota intestinal). És a dir, l’acció de la fibra és una medicina de l’evidència, que la tenen els bolets (bons) de manera molt marcada, i que la tenen sobretot els que neixen en un hàbitat lignícola, un terreny molt ric en fusta morta, perquè és a partir de la lignina que fabriquen moltes molècules de gran pes molecular que, en l’aparell digestiu, fan el paper acció-fibra. Quins són? Les gírgoles i totes les variants–, els xampinyons, els ceps, les trompetes, els ous de reig, els carlets, els rovellons, les llenegues i variants, els rossinyolics, els pollancrons i els fredolics.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista