Què aporta el peix?

El peix és una excel·lent font de proteïna animal i una manera molt bona de substituir la ingesta de carn. En paraules del catedràtic de Nutrició Abel Mariné: “El peix és molt nutritiu i saludable i d’un gran valor gastronòmic. Conté proteïnes d’alt valor biològic més digeribles que les de la carn; greixos, sobretot el peix blau, rics en àcids grassos insaturats, que tenen efectes cardiosaludables –especialment, els omega-3–; vitamines del grup B –especialment, B12–, i el peix gras, a més, D i A, i minerals com potassi, calci, fòsfor, ferro –menys que la carn–, zinc i iode”.

Què és el “panga”? Què és la tilàpia del Nil? Sovint ens trobem aquests noms escrits en els menús de les escoles, i causen estranyesa perquè són peixos poc freqüents a les peixateries. Fa poc, lectors del portal ens van demanar que investiguéssim sobre la seguretat alimentària d’aquests dos peixos tan enigmàtics. I així ho hem fet.

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) assegura que tant el peix gat del Mekong o “panga”  (Pangasius hypophthalmus), com la tilàpia (Oreochromis niloticus) formen part de la llista de “denominacions comercials d’espècies pesqueres i d’aqüicultura admeses a l’Estat espanyol”.

Dit això, la mateixa ACSA matisa que el peix gat del Mekong que es consumeix al nostre país prové d’Àsia, principalment del Vietnam, mentre que la tilàpia ve de la Xina. I perquè tant l’un com l’altre puguin entrar al nostre territori, primer han de complir uns requisits, entre d’altres, “l’expedició d’un certificat sanitari”. O “el control de metalls pesants, contaminants, residus de plaguicides i medicaments veterinaris”. I un cop complerts els requisits, encara han de fer un pas més: un veterinari oficial autoritzat l’examina als punts d’inspecció en fronteres (PIF), on els peixos són sotmesos a un control sanitari. L’ACSA explica com és aquest examen: “Documental, d’identitat, i a vegades, físic, d’acord amb el que estableix la Directiva 97/78/CCE.  Si durant el control es detecta una partida que no compleix la legislació comunitària sobre els aliments per a animals i els productes alimentaris, és destruïda o retornada”.

Malgrat aquestes explicacions, tant l’ACSA com el Ministeri de Sanitat i Consum saben que sovint es parla de la contaminació del peix gat del Mekong. Per això, els dos organismes en van reforçar les anàlisis, “i no es va detectar la presència de perills que suposessin un risc per a la salut” ni per a adults ni tampoc per a grups vulnerables, com ara la població infantil. El 2010 van tornar a fer les anàlisis, i “les mostres analitzades presentaven resultats microbiològics i de metalls pesants conformes a la normativa vigent”.

Per la seva banda, el catedràtic de Nutrició de la Universitat de Barcelona Abel Mariné explica  que la New Economics Foundation i l’Ocean 2012, organització que lluita per la modificació de la política pesquera europea, va mostrar que “la població de l’Estat s’hauria quedat sense peix a primers de maig del 2010, si es proveís solament del que s’obté en aigües comunitàries, ja que Europa només aporta un terç del peix que consumeix”. Per això, “els països desenvolupats que són deficitaris en les captures de peix surten a pescar arreu del món i exploten, amb tecnologies potents, recursos de països pobres que es veuen privats dels peixos de més qualitat”.

“Això no pot seguir, si no volem esgotar del tot els recursos pesquers”, diu el mateix catedràtic. La solució? “El peix de piscifactoria, la producció del qual ha de créixer, si volem que n’hi hagi prou per a tothom de manera sostenible. A més, ben cultivat, té el mateix valor nutritiu que el peix salvatge”, conclou Mariné. Altres especialistes, però, com el doctor Jorge Pérez-Calvo, sostenen que l’alimentació dels peixos de piscifactoria no és la més adequada i que això té conseqüències directes sobre la nostra salut.

També cal dir que organitzacions com l’Slow Food aposten pel consum de productes de proximitat per un motiu d’ecologia del producte. Si a prop de casa teva es pesca peix blanc, per què en vas a buscar un que ha fet la volta per mig món abans d’arribar al teu plat?

 

Si en voleu més informació:

http://www.msc.es/gabinetePrensa/notaPrensa/desarrolloNotaPrensa.jsp?id=1397

http://www.aesa.msc.es/SIAC-WEB/pregunta.do?reqCode=retrieve&bean.id=201

 

Trinitat Gilbert

Trinitat Gilbert
Periodista