Passa sovint. Les mans de les criatures semblen fetes amb un forat enmig. O dos. O tres. Els doneu el menjar, i els cau a terra. Llavors, et trobes que hi ha pares que recullen l’aliment, el bufen i els el tornen a donar. N’hi ha uns altres que el recullen i que el llencen perquè ha caigut a terra i ja no és bo. Què s’ha de fer? Què és correcte?
Als Estats Units d’Amèrica (EUA), els pares compten els segons que el menjar ha estat en contacte amb el terra. Un, dos, tres, quatre i cinc. Si només n’hi ha estat cinc, cap problema, la criatura se’l pot menjar sense pensar que l’aliment s’ha arrebossat de mil i un bacteris.
Ara bé, si el pobre menjar ha aterrat a terra durant més de cinc segons, ja no es pot menjar. “És la teoria dels cinc segons” diu el periodista Antonio Ortí. Va néixer als EUA i ha arribat a Catalunya i a l’Estat, però, atenció, “és una teoria falsa”.
Faig la consulta a l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA). I la resposta és clara. “S’hi ha d’aplicar el sentit comú”, diu Victòria Castell. “Si a la criatura li ha caigut una galeta al menjador de casa, i el terra és net, doncs no passa res”. Ara bé, si li cau al carrer, “millor rebutjar-ho, perquè a casa sabem si el terra és net o no, però, d’un carrer, no en coneixem la història higiènica”. Tant se val els segons que s’hi hagi estat, a terra.
M’adreço a la Universitat Autònoma de Barcelona. La catedràtica d’Higiene i Inspecció dels Aliments Maria Teresa Mora especifica que els pares s’han de fixar com és el terra de casa. “Si hi ha petjades i aigua trepitjada, si també hi tenen animals que s’hi han passejat, llavors alerta”.
Si el que ha caigut és un aliment humit, com els embotits, la carn o el peix, caldrà recollir-lo i esbandir-lo amb aigua potable. En canvi, si el que ha caigut és un aliment sec, com una galeta o un tros de pa, potser bufant n’hi haurà prou, sempre que s’hagi comprovat que el terra no és gaire brut i que no s’hi ha quedat brutícia enganxada.
“Entenc que la por és pels bacteris, però cal dir que els bacteris són pertot arreu, i que n’hi ha de bons, que ingerim, com són els que hi ha als iogurts, al pa, a la cervesa, al formatge. És a dir, als menjars fermentats o fets amb bacteris i llevats”. Ara bé, hi ha bacteris que poden causar una gastroenteritis o un mal de panxa, que són els que hi pot haver amb la contaminació fecal. “Si el menjar ha estat trepitjat per unes sabates que havien estat en femers o en aigües residuals, es poden propagar els bacteris fecals, que són els que fan mals de ventre”.
Així doncs, si a la criatura li cau el menjar a terra, primer sentit comú. Després, observar terra i menjar. Si és una galeta o pa (aliment sec) i la superfície és neta perquè és el terra de casa, per exemple, o perquè és un terra que no és brut, es bufa i a continuar menjant. Si és un tros d’embotit o un altre aliment humit, i el terra és brut o enganxós, no cal llençar-lo. Segons la catedràtica d’Higiene i d’Inspecció dels Aliments, es pot salvar gràcies a un bon raig d’aigua potable. Ara bé, en un terra de carrer, on no sabem què hi ha passat ni si és gaire net o brut, l’ACSA recomana prudència absoluta i, davant del dubte, no tornar a oferir l’aliment.
De menjar, no en llencem gens ni mica
De les pastanagues només en mengem una part, l’altra, les fulles, la desaprofitem. I el mateix passa amb les carxofes, els porros, els alls tendres o fins i tot amb les fulles verdes dels enciams, les escaroles i les fulles exteriors dels bròquils i coliflors. D’altra banda, els plats de pasta, els arrossos o els llegums que han sobrat també tenen altres utilitats reconvertits en plats nous. La Irene Gelpí, autora del llibre A la cuina, tot s’aprofita (Columna) dóna els trucs per cuinar-ho tot i no llençar res.
Quan teniu l’escarola i l’enciam a les mans, què en feu, de les primeres fulles verdes? Les llenceu? “Quina llàstima perquè són les fulles a les quals més ha tocat el sol, les que tenen més calci i més ferro, i a més són molt bones sofregides, en truites, com a verdura, posades a l’olla per fer brou o convertides en crema”, detalla la Irene Gelpí, dietista i nutricionista. Menjades crues són amargants, sí, és cert, però no per això s’han de llençar directament, perquè hi ha diversos plats que les fan sublims. La crema d’enciam és fàcil de preparar. Bulliu les primeres fulles amb aigua mineral, tritureu-les, i afegiu-hi uns dauets del formatge que us agradi. Ja teniu un primer plat nutritiu. Com el podeu condimentar? Amb sal, sí, però la Irene proposa una altra idea. Quan hàgiu pelat els carbassons, no en llenceu les peles; fiqueu-les al forn fins que quedin cruixents. Després, assequeu-les a la finestra de la cuina o en un lloc adequat. Quan siguin seques, tritureu-les fins que es converteixin en farina. Ja teniu una mena de sal de carbassó molt perfumada, ideal per a les amanides o per a les cremes o per als plats que vulgueu.
