[destacat estil=”fons-gris”]

Un exercici: ensenyar-lo a mocar-se

Un exercici que els pares poden fer a casa és ensenyar-los a mocar-se, sobretot quan els nens estan preparats per extreure aire cap a fora. A partir dels dos anys, o potser abans, es pot anar preparant la criatura per mocar-se. Un dels passos podria ser ensenyar-los a ensumar flors (procés contrari a mocar-se) i després treure l’aire pel nas amb la boca tancada. “A la mateixa banyera, també els podem ensenyar a bufar aire pel nas, amb la boca tancada per dir-los que així faran bombolletes a l’aigua, com si fos un joc”, explica la metge foniatra i logopeda de la Vall d’Hebron de Barcelona Lídia Rigual. El perquè de saber-se mocar és important: si el nas no està tapat, l’oïda estarà ben ventilada i, per tant, no es crearan otitis seroses, que són les que provoquen mala audició i, fins i tot, retards en la parla, perquè si el nen no distingeix bé els sons és molt probable que no acabi parlant bé. A més, “el fet que la criatura tingui el nas tapat també provoca que respiri per la boca. Aquella boca tindrà tendència a estar oberta, la llengua sortirà cap endavant, i quedarà tova igual que les galtes i els llavis. Tot plegat, pot fer que el nen tingui problemes a l’hora d’empassar el menjar, perquè menjarà amb un moviment de succió, com els nadons”.

[/destacat]

Sembla la frase d’un eslògan polític, però no ho és. És la batalla de molts pares durant gran part de l’any. Aquells mocs verds, enganxosos, regalimosos, que s’inflen com bombolles, que impedeixen una bona respiració, que molesten els nens, que potser els acaben traient la gana i tot.

Aquests mocs són els dolents, i els que provoquen que es profereixin desitjos com “volem nassos lliures de mocs”. N’hi ha d’altres, els bons, que no cal foragitar. Són els mocs que no es noten, que gairebé no es veuen, i que tenen una funció molt important a la cavitat nasal, perquè la protegeixen de la pols i d’altres pol·lucions, perquè el nas és com un aspirador que tot ho aspira, però amb el greuge que no s’hi pot prémer el botó de ‘stop’, perquè sempre està en funcionament. Per això és important que algú, els mocs bons, facin la funció de guardians.

Però, i els mocs dolents? Com els extraiem? El doctor Miquel Pros sosté una teoria, falcada per un llibre, ‘Mocs fora’, per un consultori, per un balneari i per centenars de petits pacients, que el visiten amb el nas farcit d’enemics verds i en surten amb el nas buit. Com ho aconsegueix? Amb aigua de mar, que “té accions terapèutiques, antiinflamatòries, antibiòtiques, immunoestimulants, i, sobretot, mucolítiques, perquè desfà els mocs dolents”, explica el doctor Pros.

Però amb l’aigua de mar, no n’hi ha prou. De fet, el balneari amb aigua de mar de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès són un pas més del tractament que aplica el doctor Miquel Pros quan rep la visita d’un nen amb el nas farcit de mocs. “Els altres passos són rectificar els hàbits alimentaris per eliminar la llet de vaca, la brioxeria industrial, sobretot la confeccionada amb farina blanca, i introduir les fruites i les verdures. I establir unes estrictes normes higièniques, que passen per rentar-se el nas amb un esprai d’aigua de mar autèntica, i també rentar-se les orelles amb aigua de mar veritable”. A l’hora de rentar les orelles, el doctor Pros recomana que la criatura no surti al carrer amb les orelles humides, perquè “pot agafar una  otitis”. Les orelles s’han d’assecar amb una tovallola calenta o amb el palmell de la mà, que faci de ventosa, perquè aquesta és la manera més efectiva d’aconseguir que es mobilitzi  el moc que hi pugui haver incrustat.

Així doncs, un altre pas seria visitar el balneari respiratori amb aigua de mar. És un balneari de dia, en el qual els pacients no fan estades nocturnes, i que disposa d’una aparatologia que aplica l’aigua de mar de diferents maneres: freda, calenda, doll, vapor. “Si la criatura té otitis, el tractament serà vapor d’aigua de mar. Si hi ha bronquiolitis o bronquitis, el tractament serà vapor a la boca, que el podrem posar amb una pipeta o amb una mascareta, per aconseguir una vaporització més fina. Si té una faringitis, la millor solució serà una dutxa faríngia amb aigua de mar, de manera que l’aigua sortirà disparada al coll”.

Seguint el mètode de treball d’aquest especialista en mocs, els diccionaris potser hauran d’eliminar la paraula “mocallós” o “mocós” com tradicionalment s’acaben dient als nens amb la candela penjant. Sigui com sigui, el cas és que la presència de mucositat estancada en la cavitat nasal és la responsable de “més de 40 malalties respiratòries, des de petits constipats fins a broncopneumònia”. Per això una òptima salut respiratòria i general necessita tenir els nassos lliures de mocs (dolents).

Per a més informació: www.doctorpros.com

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert