La història de Cal Tomaso comença l’any 2006, quan en Domènec i la seva parella, l’Eva, decideixen fer un pas endavant i apostar per la ramaderia i la vida al camp. L’avi d’en Domènec tenia unes terres a Àger que havien quedat abandonades, i va ser llavors quan la jove parella va iniciar el camí agrari. En Domènec estava acabant els estudis d’enginyer tècnic agrícola i sempre havia volgut tenir un ramat i dedicar-se a aquest món, i l’Eva treballava a Balaguer, i també sentia la crida a acostar-se a un entorn més rural. Amb l’empenta de la joventut, tots dos va començar a tenir cura d’un ramat d’unes dues-centes ovelles de la raça xisqueta, i apostaven fermament per aixecar del no-res una explotació agrària exemplar.
Avui, Cal Tomaso és una realitat al peu del Montsec, on en Domènec i la seva família viuen dignament de l’activitat ramadera. Tenen un ramat de més de dos-centes mares xisquetes que pasturen amb una tècnica molt particular que en Domènec ha anat adaptant al llarg dels anys. “La idea és tenir un «ramat logístic», que dic jo, que depengui de nosaltres tan poc com sigui possible. Anem movent una malla electrificada perquè cada dia mengin una part del sembrat”. D’aquesta manera no cal que en Domènec surti cada dia a pasturar, cosa que li permet dedicar més temps a altres tasques, com per exemple la comercialització.
Els ramats en aquesta part de la Noguera fa temps que han anat minvant a causa de la pèrdua d’interès de molts joves per l’ofici de pastor. En Domènec ens explica la dificultat de ser nou i, a més, de començar des de zero una activitat que molts altres estan abandonant. “La idea és fer-ho diferent, fem ecològic, mantenim els camps i els boscos, i portem la carn directament als nostres clients”. Des de bon principi, en Domènec i l’Eva tenien molt clar que volien fer una gestió del ramat basada en criteris agroecològics, sense productes químics i sense estressar ni les mares ni els corders. Per fer-ho, han certificat tots els camps en ecològic per poder tenir el segell del CCPAE, i fan tantes millores com poden per anar tenint una explotació cada vegada més autònoma. “Amb el pas dels anys vas perdent pors, l’experiència et dóna més confiança i cada vegada fas les coses millor”.
“La idea és fer-ho diferent, fem ecològic, mantenim els camps i els boscos, i portem la carn directament als nostres clients”
Una de les coses que més amoïna en Domènec és la combinació de la família amb la dedicació al ramat. És pare de tres fills i les exigències de la ramaderia no sempre tenen en compte les necessitats familiars. “El que més em treu la son és compaginar família i ramat”. Per fer-ho ja ha desenvolupat la tècnica dels tancats amb malla, i a més ara està fent proves amb cinc vaques de raça bruna. Una de les idees que té al cap és tenir cada vegada més vaques, ja que, com que no el necessiten cada dia, li proporcionen més autonomia. De fet, el que ha aconseguit fins ara és reduir al màxim els temps mínims que necessiten les ovelles. “Els dies que he de marxar, amb una hora i mitja puc fer tota la feina imprescindible, i això em dóna molta llibertat”.
Actualment, el corder ecològic de Cal Tomaso el trobem a alguns restaurants de la zona, com ara Casa Mercè de Fontdepou o el Fogony de Sort, tots dos certificats amb el distintiu Km 0 de Slow Food. També distribueix a cooperatives de consum i a clients particulars. “A la gent li agrada molt la carn, és molt gustosa, són xais criats en llibertat que sempre estan amb la mare, i això es nota en la carn”.
Si voleu tastar-lo podeu acostar-vos a algun dels restaurants que ja el cuinen o demanar-li directament a ell per telèfon al número 685 90 86 38 o per correu electrònic a xisquetarevoltosa@gmail.com. Us el portarà directament a casa tallat com més us convingui!
Per a més informació: http://xaiverd.blogspot.com.es/
El projecte Grípia, una aposta ferma per l’ofici de pastor
En Domènec és professor a l’Escola de Pagesia i Activitat Pastoral, que va començar la cinquena edició el passat 25 de febrer al poble de Montenartró, al Pallars Sobirà. Aquest any té divuit alumnes d’arreu de Catalunya que volen aprendre l’ofici de pastor.
El projecte Grípia és una iniciativa de l’empresa Montanyanes i de l’associació Rurbans per fomentar el relleu generacional de les explotacions ramaderes catalanes. Per fer-ho, entre altres projectes, van iniciar l’any 2009 una formació teòrica i practica perquè persones sense orígens agraris directes poguessin aprendre l’ofici de pastor.
També és molt interessant destacar el projecte de l’Obrador Xisqueta, que també dinamitzen les mateixes entitats, a partir del qual estan pagant un preu just als ramaders per la llana de les ovelles xisquetes i, al mateix temps, estan recuperant l’artesania a partir del fet de treballar d’una manera molt professional i creativa la llana xisqueta. Us recomanem entrar a la seva pàgina web, en què trobareu el rostre de totes les explotacions ramaderes on compren la llana i el de les artesanes que fan autèntiques obres d’art.
