Ens rep la Núria, i el primer que ens explica és que el nom d’El Rave Negre neix arran d’identificar-se amb una varietat antiga de tubercle, amb la raresa del que és recuperat i amb l’esperit de retorn al camp.
La història d’El Rave Negre comença fa quatre anys quan la Núria fa pràctiques al Consorci de Gallecs. És llavors quan li entren les ganes de treballar la terra i d’aportar el seu gra de sorra per millorar el món. “Per mi és una manera de participar activament en un canvi; productivament també hi ha coses a fer… i l’alimentació és el primer pas i el més bàsic”. En pocs mesos troba els companys de viatge i també un espai d’uns mil metres quadrats on comença a fer una mica d’hort. Va ser en aquell moment que va néixer el col·lectiu El Rave Negre: gent jove amb ganes d’engegar un projecte agroecològic nou. Cap d’ells tenia orígens familiars agraris; coneixien el camp des de l’estudi teòric, però els faltava la part pràctica. Aquesta mancança la van suplir amb el contacte directe amb un pagès ecològic de la zona, l’Isidre. Segons ens explica la Núria, sense els consells, l’acompanyament i el suport d’aquest pagès veterà, no se n’haurien sortit tan bé. “Ningú com un pagès et pot aconsellar; ell coneix el terreny i sap com es comporta en cada època de l’any”. La llavor que van sembrar l’abril de 2008 ha germinat, a poc a poc, i ha donat un fruit excel·lent que els permet treballar actualment gairebé dues hectàrees d’horta ecològica.
“Per mi és una manera de participar activament en un canvi; productivament també hi ha coses a fer… i l’alimentació és el primer pas i el més bàsic”
Aquest serà el quart estiu als camps d’El Rave Negre. El col·lectiu ha evolucionat amb el pas del temps; en alguns moments hi ha hagut fins a cinc persones implicades, i actualment en són dues. L’última incorporació al projecte ha estat la Joana, una geògrafa amb vocació pagesa que se suma a l’empenta de la Núria. Veiem els camps actius i preparats per alimentar els quasi cent cistellaires a qui reparteixen cada setmana. La comercialització dels productes la fan a partir d’una cistella tancada en què inclouen el que tenen en cada època de l’any. Els qui confien en El Rave Negre ja saben que no sempre es trobaran el mateix i que, cada estació, tindran productes diferents.
El Rave Negre manté un diàleg constant amb els cistellaires. Organitzen quatre activitats l’any, i comparteixen des del balanç econòmic anual fins a una calçotada al mes de febrer. A la primavera també fan un dia de plantació de plantes aromàtiques als marges dels camps i una jornada de portes obertes. Per a la Núria i la Joana és bàsic donar a conèixer la importància d’una alimentació sana a partir d’una activitat pagesa coherent i respectuosa amb l’entorn. “Volem explicar-los què fem i com ho fem, ens agrada que estiguin vinculats a l’hort com a espai físic i com a lloc d’on surt el menjar que els arriba amb la cistella cada setmana”.
La Núria veu el seu futur personal amb incertesa. No sap si El Rave Negre serà el seu niu durant molts anys o si bé tindrà una data de caducitat. El que sí que té clar és que ara per ara hi és, li agrada i en gaudeix. “Sempre estic aprenent: has d’innovar, imaginar… equivocar-te, i tornar a començar; no t’avorreixes mai!”. També ens explica les dificultats de ser dona, de plantejar-se la maternitat i també de fer compatible la vida al camp amb el pas dels anys. De moment, el que ens arriba de la Núria és la vitalitat d’una dona jove, amb ganes d’aportar una mirada crítica des de la pràctica agroecològica quotidiana que la defineix com a pagesa.
Si voleu conèixer l’experiència agroecològica us podeu acostar a Gallecs, i si esteu interessats a fer-vos cistellaires poseu-vos en contacte amb la Núria o amb la Joana a través del seu web.
Per a més informació: http://ravenegre.wordpress.com
La nova pagesia porta nom de dona
Quan caminem pels camps catalans, cada vegada trobem més joves nouvinguts al sector agrari que decideixen fer del camp la seva activitat professional i la seva manera de viure. Anys enrere sentíem el discurs reiteratiu i pessimista que la pagesia no té futur i que ser pagès no té cap sentit.
Actualment, som cada vegada més conscients de la necessitat de recuperar una pagesia autònoma, lliure i convençuda del que vol dir alimentar la població local d’una manera saludable. Aquest ressorgiment del camp ens porta a parlar d’una nova pagesia emergent que viu i sent l’activitat agrària com un camí digne i de rellevància social.
En aquest escenari nou, el paper de la dona es referma i torna a agafar molta força. La Núria i la Joana són un exemple clar de la nova energia amb nom de dona que està conreant els camps catalans. Cada vegada veurem més joves i més dones que treballen la terra i que ens proporcionen el menjar: una imatge que ens acosta a la tan necessària sobirania alimentària.
