Arribo a Castellfollit de la Roca, on m’espera la Jana, que, conjuntament amb la Bea, en David, en Jon i la Sandra, va crear el juliol de 2012 la Saó, nom que indica el vincle amb la terra, amb el moment òptim per treballar-la, quan no és ni massa molla ni massa seca. La Saó és un projecte jove que neix de la fusió de dues experiències agràries en funcionament: Boixedes i Ecohorta. Dos projectes agroecològics de la Garrotxa que s’uneixen per millorar la qualitat de vida de les persones que hi treballen i per augmentar el grau d’eficiència en la gestió dels camps i de totes les tasques de distribució, comunicació i difusió. “Hi va haver un moment que ens vam adonar que estàvem replicant les mateixes feines i que, si ens ajuntàvem, la cosa tindria més sentit”. Una de les particularitats és que els camps que treballen són en tres zones diferents: la Vall de Bianya, la Vall d’en Bas i Oix. Aquest fet els permet identificar quins conreus funcionen millor en cada ubicació i especialitzar-los. “L’any passat vam sembrar tot un camp d’espàrrecs en unes terres on altres conreus no haurien funcionat tan bé”. Al mateix temps, tenir tres àrees de treball també suposa, de vegades, desplaçaments excessius.

El fet de ser cinc persones implicades des de l’arrel els permet planificar i organitzar els cultius per tal de poder oferir una varietat de producte més gran al llarg de l’any. A més, també formen part de la Xarxeta, una entitat que aglutina experiències agràries agroecològiques d’arreu de Catalunya que treballen conjuntament per compartir producte sota uns criteris que els uneix i identifica. Tot els aliments que es distribueixen a la Xarxeta són ecològics, de temporada i han estat conreats pels pagesos i les pageses que gestionen la seva experiència agrària. La Xarxeta fa anys que treballa per crear un grup actiu de producció que permeti oferir un ventall ampli d’opcions a les persones que consumeixen regularment aliments d’experiències agràries compromeses. “S’ha fet molta feina per organitzar-nos i tirar endavant des de l’autogestió, per compartir una producció de qualitat, col·laborar per aconseguir la viabilitat dels projectes, i a la vegada dur a terme una acció política, compromesa i conjunta des de la pagesia”. Han creat un segell participatiu de garantia que identifica les relacions de confiança entre la producció i el consum, al mateix temps que els permet fer un seguiment i avaluació interna dels projectes, ecològicament, socialment i econòmicament. La Saó també forma part de Tràmec, la xarxa de pagesia agroecològica de la Garrotxa.

“El que fem és per voluntat i convenciment; hi ha una part ideològica molt important que ens nodreix i alimenta”

Una altra de les particularitats de la Saó és que la temporada de bonança per a la major part de conreus és més curta que en altres parts de Catalunya. L’horta a la muntanya comença a donar fruits més tard, fet que no posa fàcil la feina de pagès. “Aquí la temporada és molt curta; a més, a l’estiu, quan hi ha més producte, és quan la gent també té verdures al seu hort”. A diferència d’altres comarques, a la Garrotxa, moltes persones ja tenen un hort d’autoconsum propi i, en plena temporada, opten per no comprar, ja que no ho necessiten. “Tenim molt clar que cal afinar la relació amb els nostres consumidors i consumidores locals”. Per resoldre aquestes discrepàncies es va plantejar crear un grup de treball, La Repereta, per no crear tensions i continuar fent feina plegats. A més, a la Garrotxa hi ha un moviment molt actiu tant de grups de consumidors com d’experiències agrícoles i ramaderes que treballen per produir aliments ecològics, saludables i compromesos.

Els productes de la Saó els trobareu els dilluns al mercat d’Olot i els dissabtes a la Canya. També us podeu fer socis d’una de les cooperatives de consum a les quals serveixen a la Garrotxa o al Ripollès, on també porten productes a dues botigues locals. La Jana explica que, al principi, van intentar treballar amb restaurants i menjadors escolars de la zona, però la idea no va prosperar. “Ens demanaven quantitats que no podíem servir i una regularitat que no podien assegurar”. És difícil trobar el punt d’equilibri entre el ritme de la terra i el de la restauració. És un camp en què hi ha molta feina per fer, tant de sensibilització com d’acostament per part dels dos mons, que, si ho fan, ben segur que en sortiran beneficiats.

Identifico en les paraules de la Jana la seva aposta per produir aliments amb contingut, que, a més de ser nutritius i saborosos, són un símbol de compromís amb les generacions futures. Conrear la terra és molt més que sembrar i collir, és creure que les nostres mans poden intervenir i transformar la realitat propera. “El que fem és per voluntat i convenciment; hi ha una part ideològica molt important que ens nodreix i alimenta”. Aquest és el sentit de la nova pagesia: treballar la terra, viure’n dignament i contribuir a deixar el món una mica millor del que el van trobar.

Per a més informació: www.lasao.pagesosagroecologics.com

 

La Repereta: nodrint les relacions de confiança

La Repera és un punt d’encontre entre experiències agràries agroecològiques i les persones que consumeixen aliments compromesos. Neix l’any 2008 en el marc de Fòrum Social Català amb l’objectiu de crear un espai de diàleg per millorar el coneixement de la realitat agroecològica catalana.

Segons ens explica la Jana, a la Garrotxa s’està començant a treballar per crear La Repereta, una trobada entre les cooperatives de consum de la comarca i les experiències agràries que les alimenten. L’objectiu és que sigui un espai per posar en comú tant els punts forts com els febles del consum local de productes ecològics directes del camp a la cistella.

Cada vegada hi ha més persones que opten tant per produir com per consumir aliments amb valors. Aquesta dinàmica nova fa que calgui crear llocs físics on les persones que s’hi senten involucrades es puguin trobar. El camí es fa a poc a poc, plegats i amb bona lletra!

Neus Monllor
Neus Monllor

Doctora en Geografia i Medi Ambient
Consultora a Arrels a Taula