La Selvatana és la granja ecològica a la qual l’Anna i l’Alfons han dedicat tots els esforços dels darrers disset anys. Periodista i economista de formació, sempre havien volgut viure a la vora del camp amb aquella idea bucòlica de viure en el món rural i tenir una vida més tranquil·la. L’avi de l’Anna era el propietari de la granja de llet que durant els anys setanta va ser una de les més pioneres a Catalunya. Als anys noranta, quan el sector lleter no tenia gaire bones perspectives, l’Anna va veure l’oportunitat de caminar vers el que li emanava del cor. Va ser llavors quan amb l’Alfons van decidir que Campllong seria el seu nou lloc al món, i la ramaderia, la seva nova professió. “Jo de seguida em vaig enamorar de les vaques… després van venir anys molt durs d’anar aprenent a còpia de patacades”. L’any 1997 agafen les regnes de la granja de l’avi i comencen a estudiar com compaginar la viabilitat de l’activitat amb el somni d’una parella de ciutat que aterra al món rural.
Actualment a La Selvatana munyen unes cent vaques, fruit de la selecció que han anat fent al llarg dels anys de les seves pròpies mares; és a dir, totes han nascut a l’explotació. Aquest detall és molt important perquè és una de les maneres de controlar la qualitat del bestiar i les seves malalties. “Com que no mediquem, necessitem ser molt curosos amb el maneig de totes les parts del procés de producció”. També cuiden molt l’espai interior de la granja: preparen el llit de les vaques amb palla per tal que estiguin netes i eixutes, així com la sala de munyir, que també és un dels espais que s’esforcen per mantenir sempre impecable. Pel que fa a l’alimentació de les vaques, és sorprenent com tot el farratge i cereal que fan servir és produït a Catalunya. “No donem soja: no seríem ecològics consumint un producte que ve de l’altra punta del planeta”. Amb aquesta claredat, l’Anna m’explica la decisió conscient de no voler productes que no siguin locals. També reitera que és molt difícil trobar una fórmula adient per a les vaques amb els conreus de proximitat. “Ens vam trencar el cap amb el nutreòleg, però al final ho vam aconseguir”. Produeixen bona part del menjar en les vuitanta hectàrees de terra que conreen i el que els manca el compren, entre d’altres, a la Cooperativa de Salelles i als pagesos ecològics de Gallecs.
L’Anna m’explica amb detall totes les peripècies que van haver d’anar resolent, sobretot els primers anys. Quan van decidir que farien llet ecològica, perquè era la manera com ells entenien la relació amb la terra, només hi havia dues explotacions més certificades a Catalunya. Això volia dir que cap central lletera els recolliria la llet i que s’havien de buscar la vida per vendre el producte directament. “Si volíem que les vaques ens donessin de menjar, obligatòriament havíem de sortir a buscar-nos el nostre propi mercat”. Va ser llavors quan van començar a pensar que els menjadors escolars podrien ser uns bons clients. Si eren capaços de produir un iogurt bo a un preu just, segurament s’obririen moltes portes. “El repte era fer un iogurt que agradés a la canalla de l’escola. Després de moltes voltes hem arribat a tenir un producte molt bo, i n’estem orgullosos!”.
El iogurt ecològic de La Selvatana és suau, cremós i poc àcid. Quan el tastes, t’acabaries el pot sencer. A més, el procés d’elaboració manté moltes de les propietats nutritives pròpies d’un derivat làctic. El més important és que no s’hi afegeix cap additiu ni espessant, ni tampoc llet en pols; per tant, no conté gluten i és adient per a celíacs. Només hi ha la llet, els ferments propis (bulgàricus i termòfilus) i dos probiòtics afegits (bífidus i acidofulus). Amb aquesta combinació, La Selvatana aconsegueix un iogurt ecològic excel·lent ple de sabor i salut. Un altre tema important és que la llet és molt rica en omega-3 i omega-6. Les vaques pasturen a l’aire lliure i mengen verd fresc, que és el responsable que la seva llet contingui més àcids grassos que una de convencional de vaques estabulades. Si tasteu la llet fresca, també descobrireu un producte sorprenent!
“No volíem produir el iogurt dels diumenges”
La Selvatana és una granja totalment involucrada en el seu paper fonamental de productora d’aliments. L’Anna i l’Alfons viuen intensament la vivacitat de la seva finca des dels camps, passant pel bestiar i acabant a l’obrador. Són conscients que el resultat de la seva feina arriba a milers de llars, on persones compromeses s’alimentaran i gaudiran d’un bon iogurt o d’una bona llet. A més, m’encanta quan l’Anna diu que “no volíem produir el iogurt dels diumenges”, ja que treballen per produir a un preu assequible per a bona part de la població. Trobar el preu just, i no ajustat, del producte ecològic és un dels reptes actuals del model de producció i consum a Catalunya. Per aconseguir-ho, cal ser molt curosos amb totes les fases del procés de producció de l’aliment per ser conscient de les despeses i del cost per unitat que suposa a la persona que produeix. Sense un bon coneixement del funcionament econòmic de l’empresa és molt difícil establir un preu just per a un producte ecològic.
Si voleu tastar els seus productes, els trobareu a una bona colla dels restaurants catalans que treballen amb producte de proximitat. Demaneu iogurt ecològic quan prengueu les postres, i si no en tenen, suggeriu-los que comprin iogurt de La Selvatana, que reparteix a bona part de la província de Barcelona i Girona. I si en voleu comprar, segur que teniu alguna botiga o parada de mercat a la vora que en tingui. També els trobareu als supermercats Consum.
Per a més informació podeu trucar a l’Anna al telèfon 659 200 445 i també podeu consultar el Facebook de La Selvatana.
Alimentar els menjadors escolars: consciència i compromís
A Catalunya ja fa temps que la societat demana respostes a l’alimentació dels infants a les escoles. En la major part de centres escolars, la qualitat del menjar que es dóna cada dia és molt baixa, poc nutritiva i totalment deslligada de l’entorn. Grans empreses de càtering han acaparat el mercat de l’alimentació escolar sense cap mirament per una dieta saludable per als infants.
Sortosament, cada vegada hi ha més famílies i personal docent conscienciat que treballa per un canvi en l’alimentació a l’escola. Fruit del camí engegat fa uns deu anys, entre altres iniciatives, el 2013 neix l’Associació Menjadors Ecològics, que té l’objectiu de promoure la producció ecològica, els menjadors ecològics i de proximitat, com també l’educació alimentària i ambiental en l’àmbit català. Una aposta valenta per defensar una alimentació saludable a les escoles catalanes.
Experiències com la de La Selvatana posen de manifest el sorgiment d’una nova pagesia capaç d’alimentar la nostra societat i, en el cas concret dels menjadors escolars, de servir un producte bo, just i molt nutritiu. Des de cada petit racó del nostre país hem de reivindicar una alimentació íntegra per als infants. Les futures generacions es mereixen que vetllem per la seva font de salut principal: l’alimentació.
