Avui coneixerem una pagesa nouvinguda al sector agrari que ha aconseguit arrelar-se en un lloc nou i oferir-nos verdura ecològica d’una qualitat excel·lent. “Aquestes terres volcàniques són molt especials… donen a les hortalisses que conreem un gust suau i dolç; és realment sorprenent. De fet, els fesols de Santa Pau són tan coneguts gràcies al sabor que els dóna la terra volcànica”.
La Montserrat Miralles és filla de Sabadell i des de ben joveneta tenia el desig de treballar la terra i viure del seu cultiu. Mentre estudiava enginyeria agrícola a Barcelona anava definint el seu projecte agrari, que es comença a concretar l’any 1996 quan aterra a Santa Pau (Garrotxa) al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
La història de la Montserrat és la d’una persona que no té orígens agraris directes i que desitja ser pagesa. Ha nascut i s’ha criat en un entorn urbà, però la motiva l’ofici de pagesa: guanyar-se un sou venent menjar per a la gent. Fidel al seu desig, engega un projecte agrari a la comarca de la Garrotxa. Va començar la seva activitat amb les limitacions d’una persona nouvinguda al sector agrari, com són la dificultat per trobar terres de qualitat aptes per al conreu, el desconeixement de la zona, la poca pràctica agrària o la invisibilitat de les persones que arriben de nou. A aquests condicionants encara calia sumar-hi el fet de ser dona i de fer producció ecològica; dos trets poc comuns en la dinàmica agrària local de final del segle xx.
Actualment la Montserrat compagina les feines de l’hort amb les de l’obrador. L’any 2000 crea la marca “Can Maia” de conserves ecològiques, que li permet diversificar la seva activitat inicial de venda en fresc. Crea l’eslògan “De l’hort al pot”, amb el qual envasa només la seva hortalissa acabada de collir de l’hort. El resultat són unes conserves excel·lents que poden arribar a qualsevol de les taules que ho desitgin sense que es malmeti la qualitat del producte. La Montserrat ens ofereix les varietats locals que s’adapten més al territori i clima garrotxí, com ara els fesols de Santa Pau, les cebes, les patates, els naps negres, les cols, els espinacs, els porros, les carbasses o la mongeta tendra. “Vaig voler fer conserves de l’horta per tancar el cicle, volia fer en horta el mateix que el formatge de pastor o el vi de finca”.
Forma part de l’Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau, dels Artesans Alimentaris del Pirineu i de la Xarxa de Productors Agroecològics de la Garrotxa (Tràmec). Totes tres entitats estan formades per persones que produeixen i elaboren sota uns criteris de màxima qualitat i respecte per l’entorn. “Aquestes associacions em serveixen per aprendre i per compartir de l’experiència de totes les persones que creiem en la pagesia amb respecte pel que fem i per a qui ho fem”.
Quan li pregunto pel seu futur, la Montserrat mostra una barreja d’escepticisme i optimisme. Sent que el món de la producció ecològica està canviant i que cada vegada es valora més l’agricultura de proximitat, el contacte dels consumidors amb la pagesia i la qualitat del producte final. “Crec que els petits estem fent molt bona feina i ens anem guanyant cada vegada més un lloc en el territori i en el mercat”. Al mateix temps, la Montserrat també és conscient de les limitacions dels productors petits davant les decisions polítiques i les estratègies de les grans empreses agroalimentàries.
La Montserrat la trobareu a Santa Pau, a la finca de Can Maia. Per comprar els seus productes ho podeu fer o bé directament, o en diverses botiges d’aliments ecològics d’arreu de Catalunya, però principalment a les comarques de Girona i Barcelona. Busqueu-los i, si no els trobeu, sempre podeu suggerir al vostre establiment de confiança que tinguin productes de Can Maia!
Per a més informació: www.canmaia.com
Els obradors ecològics de petit format
Una de les vies que té la pagesia per donar valor afegit al seu producte és elaborar-lo en un petit obrador per així poder tancar el cercle des del camp fins a la taula.
A Catalunya tenim força exemples de persones que han fet aquest pas per obtenir formatges, iogurts, embotits, conserves, etc. Aquesta estratègia permet diversificar la producció de l’aliment fresc i al mateix temps oferir un producte amb nom i cognoms que identifica l’origen pagès. Elaborar també forma part d’una manera de complementar la renda agrària des de l’autonomia i els recursos propis.
En relació amb la normativa dels obradors petits hi ha des de fa anys una controvèrsia intensa per l’exigència burocràtica que suposa construir de nou un obrador que compleixi al 100% la normativa vigent. Per sort, la Generalitat de Catalunya està treballant en l’adaptació de la norma general perquè la pagesia que vulgui elaborar productes propis no hagi de complir la mateixa normativa que una gran indústria agroalimentària.
Per millorar l’oferta d’aliments ecològics locals és important que hi hagi obradors ecològics de petit format. La tendència d’una part de la pagesia és elaborar productes propis, però realment és necessari adaptar la normativa actual.