Avui tinc la sort d’explicar-vos de primera mà com es conrea i quin és l’origen d’alguns dels plàtans ecològics que mengem a Catalunya. Acompanyada del tècnic Ildefonso Acosta he pogut recórrer l’illa de Tenerife i conèixer una part dels agents que articulen la cadena de valor d’aquest conreu. He estat una afortunada de poder acompanyar, en la seva ruta setmanal de visites a diferents explotacions agràries familiars, una de les persones que més coneixement té sobre el conreu ecològic del plàtan.
La primera parada que fem és a la finca Valle Grande, a Arona, al sud de l’illa. Ens rep en Paco Ortega, un dels tres germans que gestionen i treballen a l’explotació familiar de plàtan. En Paco, a més de ser un amant de la terra és també metge naturista. La seva passió per entendre els sistemes en equilibri és el que el motiva a atendre, des de la mateixa mirada, tant els seus pacients com la finca de plàtan ecològic. “Són organismes vius en cerca de l’equilibri; la natura és sàvia i posa al nostre abast el que necessitem”. Valle Grande és una de les primeres finques de Tenerife que va fer el pas per abandonar el rebost dels químics. En Paco, des de la seva visió del món, va convèncer la família per apostar per una agricultura més saludable per a les persones i per a l’entorn, i va ser a final dels anys noranta quan van començar amb les tècniques de producció ecològica. Segons ens explica, va ser complicat perquè el model imperant era el monocultiu i la producció basada en l’aplicació d’agroquímics. Com a exemple de les seqüeles del model industrial, en Paco ens explica que recentment s’ha publicat un estudi de la Universitat de la Laguna que mostra con la incidència de casos de càncer a la zona és molt elevada pels monocultius del plàtan i del tomàquet industrial. “Hi ha un estudi que mostra com les dones que han treballat en finques agràries d’aquesta zona estan patint més processos cancerígens que la resta de la població”. Aquest fet acompanya la teoria que cal caminar cap a una agricultura més sana i respectuosa amb els sistemes ecològics, i anima que, mica en mica, es conreï una consciència més enfocada cap a la salut.
Entrem a la finca i quedo gratament sorpresa de la disposició del conreu i del seu maneig. Tot i ser en un hivernacle, tinc la sensació que em trobo en un bosc ordenat que dóna fruits i que viu en harmonia amb l’entorn. La cobertura del conreu és de roba i deixa passar l’aire, al mateix temps que el protegeix sobretot de les ventades, que és una de les amenaces més grans en aquesta zona. El plàtan és una planta sense tronc que no resisteix els temporals freqüents que hi ha en aquesta zona de l’illa. La planta comença a “parir” cap al mes de maig fins a l’agost. Durant aquests mesos, el plataner “pareix” una pinya plena de plàtans que pot arribar a pesar entre vint i quaranta quilos, en funció de la varietat. Aquest cicle permet que, a partir del mes d’octubre, es puguin anar collint els plàtans fins al mes de març. D’aquesta manera, la fruita no entra en competència amb altres fruites que tenen un cicle més centrat en la primavera i l’estiu. Així descobrim que la temporada dels plàtans és d’octubre a març, segons la zona i la varietat de la planta.
“Donem al sòl el que necessita des de la pròpia terra; no cal comprar productes químics de grans multinacionals”
Un dels secrets de la finca de Valle Grande, que és compartit amb totes les que l’Ildefonso assessora, és el “té”, un preparat a base de nutrients orgànics que aquest tècnic motivat ha desenvolupat en els últims anys. “Donem al sòl el que necessita des de la pròpia terra; no cal comprar productes químics de grans multinacionals”. L’Ildefonso té clar que cada pagès i cada pagesa ha de lluitar per la seva autonomia des de la gestió dels recursos propis. I quin és el recurs més preuat de la pagesia? La terra! L’Ildefonso ajuda les persones que es dediquen a conrear aliments a recuperar la salut del sòl on neixen i creixen les plantes que ens alimenten. Quedo gratament sorpresa del “té” o caldo de nutrients, com ho anomena en Paco Ortega, que recupera la qualitat del sòl i li atorga la capacitat autònoma de generació. Espectacular!
Després de gairebé dues hores de visita, ens desplacem a una altra finca, al municipi de Guía de Isora. Ens reben l’Ana i en Damián, una parella feliç d’haver descobert la màgia del conreu ecològic a base de nodrir d’una manera sana les plantes des del sòl. “Nosaltres estàvem a punt de plegar, totalment arruïnats fins que va apareix l’Ildefonso i ens va convèncer”. L’Ana ens explica que van passar uns anys molts durs en veure que els seus plataners morien i que l’única solució dels tècnics convencionals era aplicar productes fitosanitaris. “Quan va aparèixer l’Ildefonso no ens venia res i això ens va sorprendre”. El tècnic ecològic els oferia augmentar la qualitat del sòl per millorar el conreu i així sanar les plantes malaltes amb el caldo de nutrients. Al mateix temps els va convèncer que hi ha tractaments que es poden fer d’una manera tan senzilla com és netejar amb aigua les fulles del plataner. I ha estat així, des de l’honestedat i la senzillesa, com l’Ana i en Damián, han pogut recuperar les seves plantes i, a més, animar-se amb dues finques més. Com a curiositat, l’Ana ens explica que la seva gosseta no havia menjat mai plàtan convencional i que, des que fan ecològic, és el seu àpat preferit. Sembla un acudit, però trobo que és molt interessant veure com els animals també agraeixen un aliment saludable i lliure de verí.
Pel que fa a la comercialització dels plàtans ecològics, la gran majoria es distribueix des de les cooperatives convencionals que han obert una línia d’envasat amb el segell ecològic. Els plàtans de la família d’en Paco es venen a través de la cooperativa Europlatano, i els de l’Ana i en Damián, de la cooperativa Punta Blanca. Com aquestes, n’hi ha moltes altres, tant a Tenerife com a la resta de les Illes, que empaqueten els plàtans i els distribueixen per tot el món, principalment a Europa. Quan torneu a comprar plàtans ecològics mireu l’etiqueta a veure si podeu identificar-ne l’origen.
SEFEL: el caldo de nutrients que regenera la terra
SEFEL, Sistema d’Elaboració de Fertilitzant Ecològic Liquat, és el nom tècnic que rep el caldo de nutrients amb el qual l’Ildefonso Acosta Hernández treballa per nodrir el sòl de les finques ecològiques.
El caldo de nutrients s’elabora a partir de purí de porc o d’excrements d’altres animals, sèrum de llet, melassa, fruita, aigua oxigenada, calci ecològic a base d’algues marines, potassa i sulfat de zinc i de ferro. Amb aquests elements s’obtenen els tes de calci i de potassa que, després d’un procés aeròbic de fermentació, s’emmagatzemen en bidons.
Aquesta és l’alquímia que dóna autonomia a la pagesia per no dependre dels productes químics de les grans indústries. A més, és un descobriment que funciona per a qualsevol conreu i per a qualsevol zona del món. La idea principal és reciclar residus d’altres explotacions agràries i tornar-los a incorporar de nou als ecosistemes. Sincerament, tota una revolució!
