Arribo a l’Hotel Monegal, on m’esperen en Josep Pintó i la Patrícia Miralles, que juntament amb altres pagesos i pageses del poble són els responsables que puguem tornar a gaudir de l’aroma, la textura i el sabor de les pomes ecològiques fetes a muntanya. Els miro als ulls i veig l’esperit viu de les persones que sempre pensen que hi ha esperança, que el futur es llaura a cada moment i que no vindrà mai ningú a treure’ns les castanyes del foc. “Volem viure aquí i volem que les properes generacions tinguin motius per quedar-s’hi”. Els impulsors de la poma de muntanya són persones valentes que confien en la vida als pobles petits, que quan somnien els visualitzen actius i que en el seu dia a dia es deixen la pell per allò que senten que és just. M’hi sento com a casa.
“Volem viure aquí i volem que les properes generacions tinguin motius per quedar-s’hi”
El cultiu de la poma a les zones de muntanya ha estat actiu fins que l’accelerat procés d’industrialització del sector agrari va prioritzar la quantitat davant la qualitat. Abans les pomes es feien a muntanya, ja que era l’hàbitat idoni perquè es desenvolupessin en condicions òptimes. És un cultiu que necessita fred i que requereix ambients d’alçada per tal d’obtenir pomes de primera qualitat. A partir dels anys seixanta la lògica dels cicles de la natura va quedar arraconada pel monopoli de la dels beneficis econòmics i el desenvolupament agroindustrial. “Amb bones dosis d’agroquímics les pomes es poden conrear a qualsevol lloc; si demanem a un pagès de la plana de Lleida quants tractaments a l’any fa als seus camps, quedaríem esgarrifats”. En Josep i la Patrícia són enginyers agrònoms i saben molt bé com es produeixen les pomes convencionals que acaben als prestatges de la gran distribució. Aquest fet els va esperonar a produir una poma bona, sense agroquímics i de proximitat.
El projecte de poma de muntanya neix d’una inquietud compartida amb altres veïns de Sant Llorenç de Morunys. Va ser l’any 2010 que van començar a donar voltes a la idea de plantar pomes; i dit i fet, l’any 2012 ja hi havia els primers arbres fruiters als camps del poble. Les persones impulsores van crear l’Associació Agrària Ecològica Poma de Muntanya per tal de portar a terme un projecte integral capaç de dinamitzar el territori sempre mantenint la fidelitat a l’entorn natural, la tradició pagesa i la salut de les persones. Van començar l’any 2012 set socis de Sant Llorenç de Morunys amb dues hectàrees conreades, i avui ja són dotze socis de diferents comarques de muntanya catalanes i unes catorze hectàrees conreades. “Al poble hi havia terres on feia quaranta anys que no s’hi plantava res; tot erm. Nosaltres hem volgut donar-hi vida real creant una activitat econòmica viable”. L’associació té per objectiu fomentar el conreu de la poma i facilitar-ne la gestió des de la producció fins a la venda del producte final, per així vetllar per la viabilitat de les finques noves que s’han començat a conrear.
La Patrícia i en Josep em parlen del conreu, del que sabien fa uns anys i de tot el que han après en els darrers. “El primer que vam fer va ser contractar un tècnic especialista en producció ecològica perquè ens ajudés a prendre decisions”, emfatitza en Josep. M’alegra saber que és l’Andreu Vila qui vetlla per una bona gestió tècnica dels camps. És vital que els projectes que es visualitzen a mitjà termini tinguin unes bones bases que els permetin avançar, i en aquest sentit estic convençuda que la de la producció la tenen en bones mans. “Nosaltres o érem ecològics o no érem; aquesta decisió va ser totalment ideològica”. Tots els productors de l’associació certifiquen les pomes amb el CCPAE. Aquest fet els uneix i al mateix temps els obre un mercat que actualment està en expansió i que reclama producte bo a preus justos. M’agrada quan en Josep i la Patrícia m’expliquen la seva aposta per una agricultura de vida i no de mort. “La producció convencional mata tot el que li molesta i només deixa el fruit que anirà al mercat; en l’ecològic mantenim la vida i l’equilibri entre els cultius, els insectes, les plagues, els ocells… és una agricultura de vida!”.
Per tal de treballar la identitat del producte i donar la possibilitat d’integrar com més persones millor, des de l’Associació Agrària Ecològica Poma de Muntanya han fet un plantejament obert basat en tres criteris: de muntanya, ecològica i local. Els dos primers són iguals per a tots els productors de poma que vulguin unir-se al projecte. El tercer és el que diferencia l’origen geogràfic de cada poma i de cada zona de producció. Comparteixen etiqueta i logotip, però cada zona té denominació específica. “Volem que tot el que pugui passar a més de set-cents metres hi passi. Com més productors siguem, més moviment crearem i més sentit tindrà la nostra aposta”. Amb aquesta claredat, en Josep obre les portes de bat a bat a totes les persones que vulguin produir d’una manera responsable i respectuosa pomes a les zones de muntanya.
Si voleu tastar les pomes de muntanya, les trobareu a diferents botigues locals de la zona del Solsonès, a algunes botigues ecològiques de Barcelona com Biospace o bé també les podeu encarregar enviant un correu a info@pomademuntanya.cat. Aquest any ja en queden molt poquetes, així i tot, afanyeu-vos que encara sou a temps de tastar-les!
Mirar enrere per anar més lluny
Una part de la pagesia del nostre país està recuperant l’essència dels nostres avis per garantir un futur esperançador per als nostres néts. En els últims anys, cada vegada més persones volen dedicar-se a conrear aliments amb un mirament profund per la cultura, la natura i la salut. Estem assistint a un ressorgiment de petites iniciatives que basen el seu model de viabilitat en el més comú dels sentits, mantenint en tot moment el respecte per l’entorn i les persones.
És la nova pagesia, la que conrea aliments a la vora de casa perquè ens arribin a taula amb les màximes garanties nutritives i organolèptiques, perquè es mantingui activa l’economia local basada en les petites empreses arrelades al territori, perquè es defensi una manera de viure cada vegada més vinculada al que els nostres avantpassats ens han llegat.
L’agroindústria ens ha volgut robar el dret fonamental a una alimentació sana i equilibrada. Sort que amb projectes com el de la poma de muntanya tenim l’opció de tornar a recuperar la sobirania del menjar de proximitat, sense agroquímics i ple de vitalitat. Participem del canvi i comprem els nostres aliments a la nova pagesia!
