Arribem a mig matí, quan en Xavier ja ha munyit les cabres i ha tingut temps per deixar la feina feta i poder xerrar una estona amb nosaltres. Ens explica que a finals dels anys setanta van decidir marxar de Barcelona per començar una nova vida al món rural, on poder viure del camp i del bestiar, i on tenir l’oportunitat de ser autosuficients. Quan van arribar a Puigcerver, l’any 1979, van trobar un poble abandonat que els oferia un espai idoni pel que en aquell moment estaven cercant. No eren fills de pagesos ni havien treballat mai la terra, així que van haver d’aprendre l’ofici de nou, amb la il·lusió i l’empenta que caracteritza les persones nouvingudes i amb el desavantatge dels pocs recursos que tenien en aquell moment. “Vam aprendre sobre la marxa, tot era nou per a nosaltres”.
En Xavier ens explica la dificultat amb què es troba una persona de fora quan arriba a un poble del Pirineu i es planteja viure de la terra. “Aquí et donen un marge d’uns anys per veure si estàs provant o si realment t’hi vols quedar, però un cop ja veuen que t’hi quedes, doncs ja no ets tan de fora. Nosaltres som pagesos i vivim aquí i ja som d’aquí”. Actualment, el formatge de Puigcerver és un dels ecològics de referència a Catalunya amb ramat propi. Amb unes 200 mares de raça murciana, es dediquen sobretot a la producció del formatge madurat de cabra tipus “Garrotxa” i també a l’elaboració del tupí, un formatge que es macera amb aiguardent, típic de les comarques de muntanya. Quan van començar venien el formatge sobretot a fires i a les botiges més properes de la Vall i dels pobles veïns. Avui el podem trobar a moltes botigues, sobretot ecològiques, a restaurants i també a moltes de les cooperatives de consum catalanes.
En Xavier ens explica que ells sempre han fet una producció ecològica i que va ser fa uns anys quan van decidir apostar pel segell i garantir als seus clients tota la traçabilitat del producte. D’aquesta manera poden garantir un formatge lliure de transgènics, additius, pesticides i antibiòtics, i que es distingeix per ser un aliment saludable i en consonància amb els cicles de la natura. “Nosaltres ja érem ecològics, sempre ha estat la nostra filosofia. El que vàrem fer amb el CCPAE va ser purament burocràtic”. El maneig que es fa a Puigcerver del ramat i del procés d’elaboració segueix la normativa ecològica pel que fa al formatge artesà amb ramat propi, en què, entre d’altres requisits, les cabres han de sortir a pasturar. Aquest fet és evident només entrar a la finca, on es poden apreciar les feixes i la fisonomia d’un paisatge ben cuidat. Com que són l’únic ramat del poble, les cabres tenen moltes hectàrees per on pasturar. “En aquest poble no hi ha sotabosc, està tot net… pots caminar per tot arreu!”.
“El futur el veig clar, sento que el temps ens dóna la raó i que una activitat com la nostra és sostenible i té sentit per a les generacions futures”
El futur de Puigcerver s’albira amb il·lusió. Fa uns set anys que el seu fill, l’Albert, després d’haver estudiant INEF a Barcelona, va decidir incorporar-se a l’explotació del pares i continuar fent formatge de cabra ecològic. Amb aquesta decisió familiar han ampliat l’obrador i han mecanitzat algunes feines que fins fa poc temps encara feien manualment. En Xavier està content i sent que és una manera que tot l’esforç que han fet amb la Pilar durant tots els anys d’engegar el projecte, serveixi per continuar l’activitat agrària i la manera de viure per la qual varen apostar fa més de trenta anys. “El futur el veig clar, sento que el temps ens dóna la raó i que una activitat com la nostra és sostenible i té sentit per a les generacions futures”.
Si voleu conèixer aquest petit poble del Pallars i com elaboren el formatge, us podeu adreçar a en Xavier i la Pilar a través de la seva web. I si voleu tastar el formatge de cabra i el tupí, us podeu acostar a alguna de les botigues ecològiques on el venen, les trobareu a la seva web, o bé demanar a la vostra botiga de confiança que us el porti.
Per a més informació: www.ecologicdepuigcerver.com
Els neorurals dels anys setanta: pioners de la nova pagesia actual
Un dels fenòmens rurals que es van donar als anys setanta va ser la fugida al camp de joves que cercaven una manera de viure i treballar en plena consonància amb la natura i el camp. A Catalunya el moviment neorural es va donar sobretot a la Garrotxa i al Pallars, zones que en aquell moment eren allunyades i on les persones nouvingudes trobaven l’oportunitat de començar de nou en pobles abandonats o en masies aïllades dels nuclis poblats.
Per molts d’aquells joves va ser una experiència de joventut que no va continuar, però sí que n’hi va haver que van poder arrelar els seus somnis i viure’n dignament. Aquestes experiències, com la de Puigcerver, són el preludi del que avui anomenem nova pagesia. Són les que van començar a plantejar un model agrari de cicle tancat, de venda directa i de producció en consonància amb l’entorn.
Els joves que avui s’incorporen a la pagesia estan molt més connectats al món, tant físicament com virtualment, fet que els acosta a un model més enxarxat i obert. Ja no trobem models agraris aïllats i autosuficients, la nova pagesia presenta una alternativa real per alimentar la població propera i crear vincles entre la pagesia i la ciutadania i això els situa clarament en el mapa alimentari actual.