La síndrome de l’intestí irritable (SII) –abans anomenat còlon irritable o colopatia funcional– és un trastorn funcional digestiu caracteritzat per dolors abdominals associats a trastorns crònics del trànsit intestinal. Aquesta malaltia afecta entre el 10 i el 20% de la població occidental; el doble de dones que d’homes.
Segons els nous criteris diagnòstics de Roma IV, la síndrome de l’intestí irritable es defineix com un dolor abdominal recurrent –com a mínim un cop per setmana, en els darrers tres mesos– associat, almenys, a dos dels criteris següents:
- Defecació
- Canvi en la freqüència de les deposicions
- Canvi en la consistència de les femtes
Per poder definir correctament de quin tipus de SII es tracta cal aplicar l’escala de Bristol, una taula visual d’ús en medicina dissenyada per classificar la femta segons la forma i agrupant-la en set tipus diferents.
- Tipus 1-3: Predomini de restrenyiment
- Tipus 4: Femta normal
- Tipus 5-7: Predomini de diarrea o alternança restrenyiment/diarrea (escala d’inflamació)
Segons l’escala podem definir correctament si es tracta d’un cas de:
- SII-Restrenyiment: > ¼ part de les deposicions tenen femtes amb forma tipus 1 o 2, i menys d’una quarta part, femtes amb forma 6 o 7.
- SII-Diarrea: > ¼ part de les deposicions tenen femtes amb forma tipus 6 o 7, i menys d’una quarta part, femtes amb forma 1 o 2.
- SII-Alternança: > ¼ part de les deposicions tenen femtes amb forma tipus 1 o 2 i > ¼ part de les femtes amb forma tipus 6 o 7.
Fisiopatologia de la SII
La fisiopatologia de la SII, complexa i multifactorial, és cada cop més detallada.
En els darrers anys s’han assenyalat nous mecanismes implicats en aquesta patologia: la hipersensibilitat visceral, una microinflamació dels teixits i una implicació de l’eix intestí-cervell.
