xalet6Si em demanes si totes les carns són susceptibles de frau, la resposta és que sí”, diu Jesús Contreras, director de l’Observatori de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona. Així que tot el que ha passat amb les hamburgueses de vedella, també podria passar amb les de carn d’au. “Gràcies a les tecnologies alimentàries, les possibilitats de frau són més grans que antigament, perquè la tecnologia permet manipular tots els atributs sensorials mitjançant els quals es reconeixen els aliments: el sabor, el color, l’aroma, la textura, la forma”.

Donar gat per llebre és una pràctica antiga, que tant pot passar amb els aliments convencionals com amb els ecològics. “Sí, és així, malgrat que els circuits del menjar ecològic són més curts i hi ha altres prioritats per comercialitzar l’aliment”, afirma Silvio Elias, director de les botigues Veritas. En l’alimentació ecològica, el preu no és la prioritat, per tant, no hi ha tant la necessitat d’enganyar, de posar un aliment per un altre per abaratir-ne costos. Això, i el fet que se segueixin menys passos dins de la tecnologia alimentària, fa que el menjar ecològic sigui més honest. “Però, repeteixo, qui vol fer trampa tant en pot fer en el menjar convencional com en l’ecològic”.

El pollastre, concretament, és una de les carns que es pot prestar més fàcilment al frau alimentari. “El Brasil és un dels principals exportadors de pollastres, que a Catalunya es consumeixen incorporats com a ingredients en preparacions com delícies de pollastre (nuggets), lasanyes i altres”, diu Elias. Doncs bé, “quan vols comprar un pollastre al Brasil, et pregunten de quin preu el vols, i te n’ofereixen un ventall ampli, del més econòmic al més car”. Per què tenen tanta variació de preus? Perquè “els injecten aigua perquè els pollastres pesin més, es facin més grossos, i així siguin més econòmics”. Per això, “la carn de pollastre no ofereix més garantia que la de vedella”.

Com a consumidors, sobretot com a consumidors d’hamburgueses, “hem de fixar-nos en les etiquetes, fixar-nos que sigui de granges properes al lloc on vivim, que sigui preferiblement ecològic, i que ens piquin la carn i ens facin les hamburgueses davant nostre”. Si optem per les hamburgueses de pollastre, remarca el director de Veritas, “fixeu-vos en les potes de l’au”. Si les tenen rectes és perquè han caminat i corregut, han estat a l’aire lliure. Si les tenen tombades, vol dir que no han fet exercici, que han estat criats en condicions intensives. Una altra pista és el bec. Als pollastres ecològics no se’ls mutila el bec, mentre que als convencionals sí, perquè com que és un cultiu intensiu, s’acaben fent mal entre ells si no els el tallen.

Per la seva banda, la catedràtica de la Universitat Politècnica de València Dolors Raigon torna a recomanar al consumidor que compri aliments que sàpiga segur d’on provenen. “Hi ha altres fraus que no es poden denunciar perquè l’analítica i la seva difusió l’ha de fer l’autoritat competent”.

Mentrestant, el consumidor ha de recuperar el sentit comú. El pastor jubilat de l’Empordà Josep Ros comenta que ell només compra la carn de la parada del mercat de la qual en coneix perfectament el proveïdor. En Ros, que ha pasturat cabrits tota la seva vida, es fixa clarament en el color de la carn. “Si és brillant, molt brillant, ja no la compro perquè sé que li han posat additius”.

 

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista