La Susanna Boulton i en Ramon Bravo es van conèixer en un curs. En Ramon impartia un taller teòric i pràctic, de 8 hores, sobre els ingredients amb què es fan habitualment les cremes cosmètiques. Les explicacions acabaven amb la pràctica d’ensenyar a les alumnes que es fessin la seva pròpia cosmètica amb ingredients naturals. La Susanna Boulton hi assistia com a alumna, i aquella sessió li va interessar moltíssim, perquè ella havia treballat més de 15 anys amb empreses de cosmètica tradicional, de primeres marques del mercat, i també biològica.
Tot just la Susanna s’iniciava com a Cosmetic Personal Shopper, pel seu compte, com a autònoma. És a dir, havia decidit plegar de les empreses per a les quals havia treballat per convertir-se en assessora de cosmètica personal, però amb la línia biològica, perquè com a formadora de productes cosmètics “he estudiat les etiquetes perfectament, i m’indignen els ingredients químics amb què es fan, a més dels preus desorbitats”. Alguns dels components de les cremes que la Susanna denuncia són “els parabens (conservants); els olis minerals, derivats del petroli com la parafina; l’amoníac, que es fa servir com a decolorant (altera la pigmentació); els colorants com l’anilida; les fragàncies sintètiques (poden alterar el sistema hormonal); l’alumni (pot ser irritant; es troba també als desodorants), i encara n’hi ha més”, diu.
Per la seva banda, el Ramon, farmacèutic i naturòpata, havia passat per feines diferents, com ara una farmàcia, el departament químic d’una empresa de cables elèctrics, la construcció, fins arribar a la idea de crear la seva pròpia línia de cosmètica, de nom Femlebessel. A aquesta tasca es dedicava junt amb els tallers i a les classes com a professor de FP de l’assignatura Cosmetologia i Anàlisi Capilar en un institut de Barcelona. Ara bé, amb la crisi, el Ramon havia notat la davallada en vendes de la seva línia de cosmètica pròpia. Buscava una nova sortida professional.
La Susanna i el Ramon van congeniar professionalment, perquè es van adonar, que, cadascú pel seu camí, havien derivat a la idea de la cosmètica personal natural. Junts van pensar a iniciar una proposta singular, arriscada, però molt “honesta”, com asseguren tots dos. Es tracta d‘un assessorament personal, a casa. Primer, la Susanna fa l’estudi del tipus de pell de la persona (greixosa, mixta, seca, sensible, atòpica, acneica o reactiva), i també explica quin maquillatge bio li pot anar bé. Després el Ramon, tot partint de l’anàlisi de la Susanna, explica quins són els ingredients que poden anar bé per crear i aplicar-se una crema, però amb la idea que la persona interessada se la faci sola a casa.
Per exemple, si la persona té una pell mixta, caldrà elaborar una crema que no contingui gaire oli vegetal. Si la té seca, sí que n’haurà de contenir força. I si la té greixosa, gens. Si es necessita una crema antiarrugues o reafirmant, faran servir un oli essencial de Jara. I així anar fent.
Tots els ingredients es poden comprar en un herbolari, excepte un, un emulsionant, que s’ha d’adquirir a la farmàcia. L’emulsionant suposa un 5 o un 6% del total, i es necessita perquè l’oli i l’aigua, a més dels altres components naturals, s’ajuntin. “Aquest percentatge, petit, és el que permeten també les cremes bios, de manera que la nostra també s’hi acosta”, diu en Ramon. A més, la cosmètica és tan personalitzada, que les aromes es trien o es rebutgen segons els gustos de cadascú. Si algú li agrada més sentir l’olor de la magrana, per exemple, n’hi afegiran.
A part de trobar una sortida professional innovadora, la Susanna i el Ramon volen demostrar que tothom és capaç de fer-se la seva pròpia cosmètica, sana, i a un preu molt ajustat. Tal com es feia antigament. Cuidar les arrugues no ha de ser una qüestió de rics, sinó de saviesa natural. Ah! I també del fet de tenir una batedora casolana a mà, perquè tots dos elaboren les cremes cosmètiques amb una batedora. “Ara estem a punt d’adquirir una màquina alemanya que també fa el mateix procés, però fins ara ho hem fet amb l’estri tradicional de cuina, i el resultat és perfecte”, afirmen.
Aquí va la meva recepta del pà casolà: _750gr farina d’espelta ecològica _1tasseta de cafè-tallat d’oli de girasol _1sobre de llevadura ecològica _1,5 culleradeta de sal _6-7 nous picades amb el morter _350 ml d’aigua tèbia En un bol hi aboco la farina amb un forat al centre, hi afegeixo la sal, l’oli, les nous, el sobre de llevat i finalment l’aigua tèbia. amb una espatula o cullera de fusta ho barrejo fins que queda una massa ni massa aixuta ni massa pastosa. Deixo reposar 1,5 o 2 hores la massa tapada al mateix bol amb un drap de cuina humit (per deixar pujar la massa la primera vegada). Després del temps (com més temps millor), faig la primera amasada de 10 minuts. Deixo altre cop 20 minuts més reposar i després amasso 10 minuts més. Amb un ganivet, tallo la massa totalment amassada; faig les formes del pa que vull menjar i, a la safata del forn prèvimanet enfarinada, hi poso les porcions de pa que m’ha sortit. Deixo 20 minuts al forn a 190ºC, i BON PROFIT! I la pregunta d’aquesta setmana és ‘Cuineu amb moniatos, magranes i castanyes ecològics’? Participa fent “M’agrada” al Facebook de Mimasa i enviant la teva resposta al correu tgilbert@etselquemenges.cat
Guanya un lot de productes Mimasa
La guanyadora del lot de productes Mimasa és la Montserra Joan i Torra, que ens va fer arribar aquesta resposta: “Faig pa a casa i segueixo aquesta recepta que vull compartir amb vosaltres:
