Als països amb pocs recursos, en canvi, la causa de l’anèmia ferropènica sol ser un dèficit de ferro en la dieta i la desnutrició en general.

Doctor shows information on blackboard: anemiaEn la nostra societat, la falta de ferro és deguda fonamentalment a dues grans causes: una de relacionada amb les pèrdues, i una altra, amb l’absorció d’aquest mineral.

Les causes més comunes relacionades amb les pèrdues de sang són:

  • Menstruacions abundants, freqüents i/o prolongades en dones en edat fèrtil.
  • Hemorràgies internes (úlceres pèptiques, varius esofàgiques, processos tumorals, etc.). A més, l’ús prolongat d’aspirina, ibuprofè i d’altres pot causar sagnat gastrointestinal.

Les causes més comunes relacionades amb la mala absorció són:

  • Malaltia intestinal que impedeix l’absorció correcta del ferro: celiaquia, malaltia inflamatòria intestinal, diarrees cròniques, etc.
  • La ingesta habitual d’antiàcids.
  • Una alteració del control hepàtic de l’absorció del ferro, que pot ser provocat per un estat inflamatori o infecciós sistèmic i/o un excés de tòxics en l’organisme.

Per solucionar una anèmia ferropènica, primer cal identificar la causa i tractar-la. És un tema complex sobre el qual ens limitem a donar algunes orientacions generals per a casos molt comuns:

  • Per tractar la pèrdua excessiva de sang durant la menstruació de la dona, es recomana començar per una depuració hepàtica, així com per regular l’evacuació intestinal (restrenyiment/diarrea). Tant el fetge com l’intestí són els encarregats de desfer-se dels estrògens circulants, l’excés dels quals es considera la causa més freqüent d’hemorràgies menstruals.

A més, després de tractar la causa, prendre alguns complements alimentaris, com el concentrat de verd d’alfals i l’oligoteràpia catalítica, pot ajudar a resoldre aquest tipus de casos de manera eficaç.

  • Per tractar l’estat inflamatori general de l’organisme que hi ha subjacent en la major part dels casos d’anèmia, és molt important evitar o limitar aliments proinflamatoris com sucres i cereals refinats, lactis, blat i, en general, els aliments processats. A més, es poden prendre algunes ajudes antiinflamatòries com la cúrcuma (1 cullerada de postres al dia amb l’àpat, en cru) i un bon complement d’omega-3 de peix (manipulat en fred i sense metalls pesats). Les algues espirulina també són útils en anèmies, ja que tenen un efecte antiinflamatori i se suggereix que ajuden a la formació dels glòbuls vermells (concretament el grup hemo) perquè contenen clorofil·la.
  • Si hi ha qualsevol problema digestiu, és prioritari intentar solucionar-ho. En aquest cas, caldria fer un tractament individualitzat segons el problema.
  • Si la persona pren medicació, cal veure si és potencialment perjudicial per a l’absorció del ferro i estudiar amb ajuda d’un terapeuta si es pot deixar.

Qui controla l’absorció del ferro?

L’absorció del ferro a l’intestí prim està molt regulada, ja que en excés és altament tòxic i no hi ha vies d’eliminació actives. El control de l’absorció del ferro va a càrrec de l’hepcidina, una hormona que allibera el fetge i viatja fins a l’intestí per enviar un senyal. Com més hepcidina, menys absorció; i com menys hepcidina, més absorció. Hi ha factors, com les reserves corporals elevades de ferro i els estats infecciosos i/o inflamatoris sistèmics, que estimulen l’alliberament d’hepcidina i fan que disminueixin l’absorció intestinal del ferro [1, 2].

Això es tradueix en un fet molt senzill. L’organisme regula la quantitat de ferro que necessita; si ja en té prou, n’absorbeix menys i, en canvi, si en té poc, n’absorbeix més. A més, s’adapta a les situacions especials com l’embaràs, la lactància o el creixement, en què l’augment de la demanda de ferro fa que creixi l’absorció. Per això, quan hi ha un dèficit de ferro, i la causa no és evident (hemorràgies, diarrees…), cal sospitar que pot estar provocat per un estat inflamatori sistèmic present en la majoria de patologies cròniques, com l’osteoartritis, les malalties autoimmunes, l’obesitat o la diabetis tipus 2.

En general s’absorbeix poca quantitat de ferro dels aliments; s’estima que un 10%.

El ferro de la carn s’absorbeix millor?

En general s’absorbeix poca quantitat de ferro dels aliments; s’estima que un 10%.

Sempre s’ha dit que el ferro de la carn (el ferro hemo) s’absorbeix en un percentatge més alt que el ferro inorgànic, present de manera abundant en els vegetals. Però la realitat és que, mengem el que mengem, un organisme sa en regula l’absorció. De fet, les persones vegetarianes o les veganes, no tenen més anèmia ferropènica que les que no ho són [3]. Per tant, aquest no és el problema.

Una altra cosa ben diferent passa quan es comparen les reserves corporals de ferro, mesurades en les analítiques pels nivells d’un tipus de proteïna, la ferritina. Les persones que fan dietes vegetarianes o veganes tenen nivells més baixos de ferritina que les no porten aquest tipus de dietes; això ens indica que tenen menys reserves de ferro [3]. El motiu sembla relacionat amb la ingesta baixa de proteïnes quan es fan dietes vegetarianes o veganes mal estructurades. Amb poques reserves de ferro, es redueix la capacitat de fer front a la disminució sanguínia de ferro (produïda per qualsevol causa) i augmenta el risc de fer anèmies importants.

Alguns consells per a l’anèmia en persones vegetarianes/veganes

1559393Encara que hem vist que la falta de ferro en la dieta no és el problema, és cert que el ferro inorgànic (el que més abunda en els aliments d’origen vegetal) té un desavantatge respecte de l’hemo (el de la carn o el peix): pot baixar l’absorció per factors diversos. Per això, les persones vegetarianes, veganes o simplement les que consumeixen poca carn i/o peix i han d’obtenir una part important de ferro dels vegetals, han de seguir les recomanacions següents:

  • No prendre cafè i/o te habitualment després de menjar. Els polifenols que hi ha en aquestes begudes formen un complex amb el ferro dels aliments consumits en el mateix àpat, i en dificulten l’absorció [4].
  • No prendre segó de cereals amb els àpats principals, ja que té una gran quantitat d’àcid fític, que pot reduir l’absorció del ferro [5]. El segó de blat o de civada es fan servir molt per alleujar el restrenyiment; sempre s’han de prendre fora dels àpats.
  • Consumir de manera habitual alguns aliments rics en ferro: llavors (especialment les de sèsam, però també les de carabassa, chía o lli), civada, llenties o tempeh (derivat fermentat de soja).
  • Acompanyar els aliments rics en ferro amb algun aliment ric en vitamina C (al mateix àpat): pebrot, bròcoli, col, kiwi o cítrics. Aquesta combinació pot augmentar l’absorció de ferro fins a sis vegades en persones amb reserves baixes d’aquest mineral [4].
  • Quan es prenguin aliments rics en ferro, acompanyar-los amb xucrut, llimona, umeboshi o un iogurt de cabra bona qualitat. Alguns àcids orgànics presents en aquests aliments com el làctic o el cítric, ajuden a absorbir el ferro [4].

19_CRUCIFERAS OBBIO FOODCom més ferro, millor?

Amb el ferro passa com amb molts elements, tant el dèficit com l’excés ens donen problemes. No hi ha mecanismes per eliminar ferro de manera activa i, l’excés és altament tòxic, raó per la qual l’absorció està molt controlada. L’excés de ferro genera un augment de reaccions oxidatives. De fet, es pot anar emmagatzemant en teixits diferents i causar disfuncions, per exemple: al fetge (cirrosi, hepatomegàlia), al pàncrees (diabetis), a les gònades (impotència)…

Per tant, més ferro no és millor.

En la pràctica

Davant una anèmia ferropènica ben diagnosticada, en primer lloc, s’haurien d’esbrinar les causes que l’han produït (hemorràgies, problemes digestius, toxicitat…) i tractar de solucionar-les amb ajuda d’un terapeuta. Paral·lelament, fer una alimentació sana amb aliments sense processar i de bona qualitat i, si no es pren carn o peix o se’n menja en poca quantitat, seguir les recomanacions citades. Si l’estat anèmic és greu, pot convenir prendre temporalment suplements de ferro, però sense oblidar les recomanacions i consells descrits en aquest article i sobretot sent conscients que es tracta d’un tractament simptomàtic.

Bibliografia

[1] Knutson MD. Iron-sensing proteins that regulate hepcidin and enteric iron absorption. Annu Rev Nutr. 2010 Aug 21;30:149-71

[2] Anderson GJ, Frazer DM, McLaren GD. Iron absorption and metabolism. Curr Opin Gastroenterol. 2009 Mar;25(2):129-35.

[3] American Dietetic Association. Position of the American Dietetic Association: Vegetarian Diets. J Am Diet Assoc. 2009; 109:1266-1282

[4] Saunders AV, Craig WJ, Baines SK, Posen JS. Iron and vegetarian diets. MJA Open 2012; 1 Suppl 2: 11-16.

[5] Schlemmer U, Frølich W, Prieto RM, Grases F. Phytate in foods and significance for humans: food sources, intake, processing, bioavailability, protective role and analysis. Mol Nutr Food Res. 2009 Sep;53 Suppl 2:S330-75.

 

olga_cuevasOlga Cuevas

Doctora en bioquímica, especialista en alimentació i salut. Directora de l’IFPS Roger de Llúria, a Barcelona. Autora del llibre El equilibrio a través de la alimentación i coautora de Tratamientos naturales al alcance de todos.

 

lucia-redondo-120Lucía Redondo

Nutricionista. Màster en nutrició i metabolisme. Màster en condicionants genètics i nutricionals en el desenvolupament. Experta en nutrició ortomolecular i medicina tradicional xinesa. Professora i coordinadora del cicle formatiu de dietètica en l’IFPS Roger de Llúria. Coautora del llibre Tratamientos naturales al alcance de todos.