Quan hi ha un diagnòstic de celiaquia, la primera recomanació que fa el metge és fer una alimentació sense gluten, així que buidem l’armari de la cuina i ens passegem pel passadís dels supermercats a la recerca de productes de dietètica envasats i etiquetats com a “gluten-free”.
És cert que la inflamació intestinal pot millorar, però les incomoditats del sistema digestiu, indigestions, migranyes i falta d’energia no se’n van del tot. I per què ens trobem malament si ja hem eliminat completament el gluten de l’alimentació? La veritat és que consumint productes sense gluten, com pans, pastissos, galetes, pastes, etc., canviem el blat per un altre tipus de cereals o llegums que poden crear una irritació similar a les parets intestinals, un dels quals, i dels més utilitzats a més, és el blat de moro.
L’ús del blat de moro s’està estenent àmpliament en moltíssims dels productes que fem servir o que consumim cada dia. Per exemple, com:
- Farina en la majoria dels aliments processats sense gluten.
- Edulcorant refinat (xarop de blat de moro d’alta fructosa) en molts productes envasats. Recordem l’efecte que té en el cos: intensifica la dolçor dels productes i altera el sentit del sabor i crea addicció i necessitat consumir més dolços, amb la qual cosa promou obesitat, diabetis, desequilibris hormonals…).
- Productes de cosmètica i medicaments.
- Xiclets i llaminadures.
- Envasos i vasos de plàstic.
Sí, ho sé… aquest cereal que fins ara era vist com a alternativa saludable, un ingredient inofensiu per a la salut, també pot ser responsable d’intestí permeable, inflamació i sobrecàrrega. Així que lamento dir que els tacos vegetals que ens preparem amb blat de moro no són tan inofensius com crèiem.
Llavors, quina relació té el blat de moro amb el gluten?
El blat de moro, aquest cereal que fins ara era vist com a alternativa saludable, un ingredient inofensiu per a la salut, també pot ser responsable d’intestí permeable, inflamació i sobrecàrrega.
Anem al gra. La majoria dels cereals contenen prolamines, una proteïnes que les plantes fan servir com a protecció contra els depredadors i que ens resulten molt difícils de digerir. Aquestes proteïnes irriten el sistema digestiu i inflamen les parets intestinals; i acaben permetent el pas a l’organisme d’aquestes molècules de proteïnes no suficientment digerides (no seccionades i reduïdes a aminoàcids). Aquesta permeabilitat de partícules de mida i constitució irreconeixibles per l’organisme és el que provoca un estat d’alerta que desencadena una reacció autoimmune que pot traduir-se en símptomes d’al·lèrgia, inflor generalitzada i alteracions gastrointestinals.
El 2012, el diari Plant Foods Human Nutrition va publicar un estudi que demostrava que algunes prolamines del blat de moro (zeïnes) contenen seqüències d’aminoàcids molt semblants a les del gluten del blat (gliadina), que són les responsables d’activar la reacció autoimmune que deriva a celiaquia. L’estudi afirmava que aquestes prolamines del blat de moro poden encaixar i enllaçar-se amb els mateixos receptors autoimmunològics que causen la celiaquia.
Blat de moro, conreu modificat genèticament
I, per si tot això no fos prou, el blat de moro és un dels conreus més transgènics després de la soja i l’oli de colza. Actualment, la Comissió Europea rep molta pressió per part de la multinacional agroquímica Pioneer Hi-Bred perquè aprovi el blat de moro 1507. Aquest tipus de blat de moro modificat genèticament li permet elaborar una substància tòxica per combatre el trepant, una de les plagues més comunes d’aquest conreu; alhora, aquesta mutació genètica també li permet tolerar el glufosinat, un herbicida de toxicitat aguda. Aquestes mutacions aporten més residus tòxics a la nostra alimentació, cada vegada més processada, i alteren la salut del tracte intestinal.
Per sorpresa, o no, Espanya és el país en el punt de mira de les empreses biotecnològiques com a candidata a conrear aquesta nova varietat de blat de moro.
Bibliografia:
1-Friends of the earth europe:https://www.tierra.org/spip/IMG/pdf/FoEE_briefing_GM_maize_1507_October_2013.pdf
2-PubMed.gov – Cabrera-Chávez F, Iametti S, Miriani M, de la Barca AM, Mamone G, Bonomi F. Maize Prolamins Resistant to Peptic-tryptic Digestion Maintain Immune-recognition by IgA from Some Celiac Disease Patients. Plant Foods Hum Nutr. 2012 Feb 2.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22298027
3-Gluten Free Society: http://www.glutenfreesociety.org/gluten-free-society-blog/is-corn-gluten-really-safe-for-those-with-gluten-sensitivity/
