Quan parlava dels productes “gluten-free” em referia de manera genèrica a tots aquells productes que són processats i empaquetats i que presumeixen amb lletres ben grosses de ser “lliures de gluten”. El que apareix en lletra menuda, però, són tot un seguit d’ingredients afegits: farines refinades, sucres, olis i altres additius utilitzats per aconseguir la mateixa textura o sabor que el blat.
És obvi que el gluten s’ha d’eliminar definitivament de l’alimentació per acabar amb la malaltia celíaca i, de fet, hi ha estudis que demostren que una exposició aguda al gluten pot fer augmentar en un 70 % la permeabilitat intestinal i la inflamació durant un període de fins a 6 mesos. El que vull dir, però, és que hi ha altres substàncies que provoquen aquests mateixos símptomes, per tant, no n’hi ha prou a eliminar el gluten. Hem de considerar que molts dels productes comercials “gluten-free” estan elaborats amb:
Hi ha altres substàncies que provoquen els mateixos símptomes de la celiaquia, per tant, no n’hi ha prou a eliminar el gluten
- Farines refinades de cereals com el blat de moro –del qual ja vaig parlar en l’article anterior− o de civada, que en moltes ocasions és objecte de contaminació creuada en estar processada en fàbriques que tracten altres cereals. Els dos cereals també contenen prolamines −que són similars a la gliadina del blat−, l’avenina en el cas de la civada i la zeïna en el del blat de moro. Aquestes prolamines, en casos severs de celiaquia o hipersensibilitat al gluten, podrien dificultar-ne la digestió i causar irritabilitat intestinal.
- Soja (farina, lecitina, proteïna, llet de…). Aquest llegum, a part de ser el conreu transgènic número 1 (o, com a mínim, empatat amb el blat de moro), no està indicat en casos d’hipotiroïdisme, una altra malaltia autoimmune. Estudis mèdics han comprovat que una gran part de pacients celíacs també pateixen o són propensos a alteracions de la glàndula tiroides.
- Sucres refinats −com el sucre blanc de tota la vida o el xarop de blat de moro d’alta fructosa− que acidifiquen molt l’organisme, alteren la regulació de la insulina i els nivells de glucosa en sang i debiliten el sistema immunitari. A més, sabem que els sucres són l’aliment principal dels bacteris del nostre intestí i s’ha detectat que en casos de celiaquia es produeix una disbiosi o sobrecreixement bacterià en el tracte intestinal, causat pel mal estat de les vellositats situades en aquest punt. A causa d’això, els sucres no són absorbits, sinó que queden fluctuant a l’intestí i passen a ser aliment per als bacteris. Finalment, una altra condició que podríem relacionar amb la celiaquia és el risc de tenir candidiasi.
- Olis vegetals de llavors (olis de gira-sol, oli de colza, oli de soja…) que tenen una elevada concentració d’àcids omega-6. Aquest tipus d’àcids grassos són essencial per al cos però quan es troben en desequilibri amb els àcids grassos omega-3, es produeix un efecte proinflamatori a l’organisme i s’incrementa la permeabilitat intestinal. La ràtio correcta és del 4:1 o 1:1 (omega-6: omega-3) i malauradament aquesta relació en la mitjana de la població és del 20:1.
En definitiva, portar una alimentació rica en aquest tipus de productes no ens ajudarà a millorar la nostra salut, més aviat el contrari.
La meva recomanació en cas de tenir celiaquia o hipersensibilitat al gluten és optar per productes al menys manipulats i refinats possible i que de manera natural no continguin gluten.
Podríem, doncs, considerar aquestes pautes:
- Seguir una alimentació neta i molt abundant en aliments amb un valor nutricional alt, com ara els vegetals −sobretot de fulla verda−, les fruites de temporada, les llavors i la fruita seca (amb moderació).
- Consumir suplements o aliments probiòtics que ajudin a repoblar la flora intestinal amb bacteris “bons” per al nostre organisme, com ara els iogurts vegetals, quefir d’aigua, pickles i xucrut crudivegans, kimchi o te kombutxa.
- Incloure greixos saludables i rics en omega-3 als nostres plats, com llavors de chía, llavors de lli, llavors de cànem, nous i peix blau.
En cas de tenir celiaquia o hipersensibilitat al gluten el millor és optar per productes al menys manipulats i refinats possible i que de manera natural no continguin gluten.
- El consum de cereals sense gluten el vigilarem i el moderarem segons la nostra tolerància i de com estigui de malmesa la nostra mucosa intestinal, ja que poden irritar igualment les parets de l’intestí. Els més recomanables són els cereals i pseudocereals suaus com ara el mill, l’amarant, el fajol, l’arròs integral i la quinoa.
- Si s’opta per consumir productes d’origen animal, optarem principalment pel peix i l’ou, i reduirem el consum de carns, sobretot la vermella, ja que és la que té una composició molecular més complexa per ser digerida i és l’opció que sol estar acompanyada de més toxines, a causa del seu contingut en greixos.
- Evitarem productes processats i irritants com ara el cafè, les begudes gasoses i l’alcohol.
Tampoc vull descartar del tot aquells productes lliures de gluten, elaborats de manera casolana o artesana (galetes, pa, bases de pizza) i amb consciència de salut. Aquells productes que tenen pocs ingredients i que, a més, els pocs que porten els sabem identificar. Sabem de què estem parlant, no són uns “E-“ o altres substàncies químiques que no sabem ni pronunciar. Si en consumim esporàdicament no serà cap trasbals.
Així doncs, la clau està en seguir una alimentació neta, lliure de toxines i tan natural com sigui possible, seguint el concepte “de la terra al plat”.
Bibliografia:
1- Fasano, A. Zonulin and its regulation of intestinal barrier function: the biological door to inflammation, autoimmunity, and cancer. Physiol Rev. 2011 Jan; 91(1):151-75
2- The Weston A. Price Fundation: http://www.westonaprice.org/soy-alert/
3- United States Department of Agriculture. “Genetically Engineered Crops in the United States”. Jorge Fernandez-Cornejo, Seth Wechsler, Mike Livingston, and Lorraine Mitchell. Economic Research Report, number 162. February 2014
