El primer hort urbà
Les criatures també poden fer els seus primers passos com a pagesos a l’ampit de casa, al balcó o al terrat. El llibre La meva primera guia sobre l’hort urbà, escrit per Josep M. Vallès i publicat per La Galera, explica el pas a pas d’una manera amena i entenedora. Atenció als calendaris dels cultius i també als trucs per combatre les plagues i les malalties.
El primer pas és pensar on el posareu. Els creadors de la pàgina web www.horturba.com us recomanen que tingueu en compte dos factors fonamentals a l’hora de decidir-ne la ubicació: la llum i l’accés a l’aigua. “Com més llum tingui el balcó o terrat, més energia podran utilitzar les plantes per créixer i més possibilitats tindrà l’hort de produir molta collita”.
Per continuar, “regar l’hort és la feina que ens ocuparà més temps”, continuen explicant a HYPERLINK “http://www.horturba.com/” www.horturba.com. “És ideal disposar d’una aixeta al mateix balcó o terrat que ens permeti instal·lar un sistema de reg automàtic”. També es pot fer manualment, evidentment, però la recomanació és sobretot per a l’estiu, quan és necessari regar cada dia. “També podem preveure recuperar aigües pluvials per reutilitzar-les a l’hort”. Tan sols cal deixar unes galledes o uns recipients buits, perquè s’omplin de l’aigua de pluja.
Tercer pas: el substrat amb què omplim la torreta o el recipient on plantarem els cultius. La tria del substrat “és el factor més important per a l’èxit de l’hort al balcó, molt més important que el recipient”. A www.horturba.com, recomanen vigilar amb els substrats que s’acostumen a vendre als centres de jardineria, perquè no solen especificar tots els ingredients, i hi ha “el perill que s’hagin utilitzat en l’elaboració residus com els fangs de depuradora, que tenen un contingut elevat de metalls pesants”. A més, “l’adob que tenen sol ser químic i té una persistència només de dos o tres mesos”. Per tot plegat, una bona opció és fer un substrat propi. Quins són els components? “La fibra de coco, que prové de les parts vegetals del coco rebutjades durant el procés d’obtenció del coco”. També la “perlita i la vermiculita”, que són “argiles que s’han elevat a alta temperatura”. Quant als adobs, la recomanació és fer-ne servir d’orgànics, perquè “són ecològics, tenen tots els nutrients”, i, a més, els alliberen “progressivament”.
La setmana que ve parlarem del planter, de les llavors, de les associacions de cultius i de les conservacions de llavors.
