El menjar és una qüestió ètica, però no cal ser-ne fanàtic” 

Seguir els cinc criteris marcats pot ser tan difícil que ens pot arribar a portar a no menjar allò que ens agrada i que ens podem permetre. Singer i Mason ho expliquen d’una manera molt entenedora: “Quan les preocupacions ètiques s’amunteguen les unes sobre les altres i ens esforcem per assegurar-nos que les nostres compres no contribueixen al treball d’esclaus, a l’explotació dels animals, a la degradació de la terra, a la contaminació dels aiguamolls, a la despoblació rural, a pràctiques comercials injustes, a l’escalfament global ni a la destrucció de selves tropicals” és complicat.

De fet, els autors del llibre Com mengem arriben a qualificar la pràctica de no ser fanàtic amb la frase “L’exempció de París”, que vol dir que si un dia tenim la sort de ser en un restaurant elegant i mengem el que va en contra dels nostres principis, fem-ho sense fer-nos mal. “Un petit excés no us converteix en un monstre moral, i certament no significa que podríeu renunciar del tot als vostres principis”.

La frase que sento més entre la població amoïnada per l’alimentació és: “Al final, no podrem menjar res sa”. Com més informació tenim sobre els aliments, més dubtes sorgeixen sobre què mengem i què no mengem. A aquesta interrogació constant que es fan els consumidors, s’hi afegeix el fet que la indústria alimentària intenta enlluernar-nos amb eslògans com “tot natural” o “fresc de granja”. Aturem-nos un moment: un paquet envasat del supermercat que digui “tot natural” cau en una contradicció flagrant.

I què menjo? Menjar èticEn el llibre Com mengem. La importància ètica de les nostres decisions alimentàries, Peter Singer i Jim Mason esbossen cinc principis ètics que cal recordar a l’hora de preguntar-nos què hauríem de menjar.

Transparència: tenim dret a saber com es produeixen els aliments

Els consumidors hauríem de tenir tota la informació sobre el que comprem. La transparència és un “principi ètic important” i una defensa “contra les males pràctiques”.

Justícia: produir aliments no hauria d’imposar costos a tercers

“El preu del menjar hauria de reflectir el cost íntegre de la seva producció”. Només d’aquesta manera, el consumidor pot decidir si el vol pagar o no.

Humanitat: no està bé infligir un patiment considerable als animals per raons menors

“Hauríem de procurar evitar causar dolor o altres molèsties al bestiar”, diuen els autors.

Responsabilitat social: els treballadors haurien de tenir salaris i condicions laborals decents

“Els llocs de treball haurien de ser segurs, i els treballadors haurien de tenir dret a associar-se i a negociar col·lectivament, si ho desitgen”.

Necessitats: preservar la vida i la salut justifica més que altres desitjos

“L’autèntica necessitat d’un aliment, per sobreviure i nodrir-nos adequadament, anul·la consideracions menys urgents i justifica moltes coses que altrament serien incorrectes”.

A partir d’aquests cinc principis, els autors Singer i Mason recorden que, “als supermercats i a les botigues de comestibles corrents”, els aliments “provenen de la indústria alimentària convencional i no s’han produït d’una manera humana, sostenible ni respectuosa amb el medi ambient”.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert