És el repte de l’estiu. I el de tot l’any també. És una de les regles bàsiques que Michael Pollan escriu en el llibre Saber comer. 64 reglas básicas para aprender a comer bien, de l’editorial Debate.

Atenció als arguments segons els quals és millor menjar acompanyat: “Les persones amb tendència a menjar més del compte limiten el consum d’ingesta quan ho fan en companyia, malgrat que només sigui perquè no els ve de gust que algú els vegi com devoren”.

Més avantatges: quan mengem acompanyats, ho fem més a poc a poc, perquè “a la taula passen més coses a part de la ingesta d’aliments”. Justament per aquest motiu, Michael Pollan alerta que a la televisió trobem molts anuncis d’aliments pensats per animar-nos a menjar davant de la televisió. Per què? Perquè quan mengem sols, mengem més.

Esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com un pidolaire

La frase feta “Esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com un pidolaire” és certa, assegura l’autor del llibre Saber comer. “Menjar molt per sopar sembla poc saludable, malgrat que també és cert que la ciència no té proves concloents sobre aquest assumpte”.

La relació pot semblar lògica. “Com més activitat física facis després d’un menjar, més energia cremaran els teus músculs abans que s’emmagatzemi en forma de greix”. Tot i això, com remarca el periodista Michael Pollan, “hi ha estudis que asseguren que una caloria és una caloria i que no importa l’hora en què s’hagi consumit”.

Un altre argument per menjar amb més gent és que l’àpat, compartit, converteix el procés biològic de menjar “per alimentar el nostre organisme en un ritual familiar o comunitari”. El cinema ha mitificat la imatge de l’àpat en família amb un pare que s’aixeca i beneeix la taula pels aliments que es menjaran. Segurament no cal arribar a aquest extrem, però és la idea que, quan mengem plegats, és el moment d’explicar-nos històries, pensaments.

En aquest sentit, la cuinera Carme Ruscalleda sempre recomana que les famílies parlin del menjar durant l’àpat; és a dir, que facin una valoració dels plats que pares i fills devoren. És allò de dir: “Aquests macarrons són bons” o “Doncs jo trobo que hi falta tomàquet”, i així anar fent, perquè la cultura del menjar es forma menjant.

Finalment, cal dir que hi ha investigacions que han demostrat que les persones que mengen poc, si ho fan acompanyades, ingereixen racions més grans. Una de les causes podria ser que passen més estona assegudes. És l’altra cara de la moneda, però Michael Pollan deixa clar que hi ha altres arguments de pes per menjar en companyia.

Bon agost i fins al setembre. Ei, em convideu a sopar? Tot un article per arribar a aquesta pregunta.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista