La lluna plena afecta l’agricultura i l’home. M. Acosta
“En Rudolf Steiner va parlar d’agricultura sense haver-s’hi dedicat mai”, m’explica Marcos Acosta, al restaurant que dirigeix, el NONONO. En Marcos és estudiós d’antropologia i antropòsof. Fa classes d’antroposofia al centre Merry Life Barcelona.
Així doncs, com pot ser que a principis del segle XX Steiner aconsellés els pagesos, que els digués com havien de plantar i com no? Doncs, “perquè les lleis espirituals són aplicables a qualsevol activitat humana, i, per tant, també a l’agricultura biodinàmica“.
Steiner sabia que la lluna controla les lleis de la procreació i la reproducció. Quan hi ha lluna plena, hi ha marees. “Segur que has sentit a parlar de la influència de tallar-se els cabells i les ungles quan hi ha lluna plena?”. També influeix en l’ovulació de la dona. I en l’agricultura, el mateix. “Les capes d’una ceba demostren si a l’hivern proper tindrem un hivern fred o no. Si en té més capes, serà un hivern fred”. El fruit anticipa el que passarà, perquè tot està pensat segons uns paràmetres universals. “El fred mai no és arbitrari”.
Un altre exemple. La pastagana pren una o altra forma segons la clemència del temps. Si ha fet molt de fred, s’ha endinsat més a la terra. Si ha fet més calor, s’ha obert més. “I sempre és així sempre que no estiguin modificades genèticament, perquè llavors sempre tenen la mateixa forma”.
Dit amb altres paraules, els fruits tenen una memòria vital còsmica, que repercuteixen a la consciència humana. Per això, “és tan important que tots sapiguem la traçabilitat dels aliments que mengem, perquè ens afecten”, assegura Acosta.
L’oposició a la biodinàmica serien els transgènics, que alteren la consciència de l’ésser humà. “Pensa que als anys 70 s’assegurava que els aliments transgènics havien de salvar el món de la fam, i ara n’hi ha més que mai”.
A Europa, actualment comença a consolidar-se l’agricultura biodinàmica. “Quan practiques la biodinàmica, obres un canal de llum entre el cel i la terra”, que t’afecta en tot el que fas a la vida. “Jo mateix”, continua explicant Marcos Acosta, “tinc un hort, Can Gallina, per salvar el món”. “No per l’egoisme de voler menjar millor, perquè això no seria ecologia; jo vull aportar un canvi, i per això tinc un restaurant amb un menú de 13€ amb aliments sostenibles, biodinàmics i ecològics”. Mentrestant, a la DO Penedès, Josep Mitjans i Teresa Nin, de Caves Loxarel, estan convençuts de l’agricultura biodinàmica, perquè “la biodinàmica encara transmet més el territori al vi”, afirmen. I convençuts hi estan des que fa 8 anys van començar a dedicar-s’hi.
Es desfan explicant el vi blanc monovarietal de xarel·lo, que han fermentat en àmfores. L’àmfora, de fang i argila, és porosa, i, per tant, deixa respirar el vi. “Un altre avantatge és que l’àmfora no afegeix res al vi”.
Per a en Josep Mitjans i la Teresa Nin, la biodinàmica els ha suposat pujar un esglaó dins de l’agricultura ecològica que practicaven des de feia 15 anys.
En un tast que la mateixa DO Penedès va organitzar durant el Temps de Vi, a Vilanova i la Geltrú, un dels vins representatius de la varietat va ser justament un biodinàmic, en Porcellanic, embotellat amb porcellana i amb etiqueta de fusta.
“De la biodinàmica només s’ha difós que s’enterren banyes d’ovelles farcides amb flors de camamilla o cranis de vaca”, intervé de nou en Marcos Acosta, però va molt més enllà, perquè la biodinàmica treballa per aconseguir un món millor.
Sortegem un lot de productes Mimasa entre tots els participants
Per participar en el concurs de l’exclusiu lot de productes de Mimasa, heu de respondre aquesta pregunta:
Heu begut mai un vi biodinàmic? Us ha agradat?
La guanyadora del concurs de les preguntes formulades el mes de maig és: Rosalia Ferrer. Podeu enviar les respostes a les noves preguntes a: tgilbert@etselquemenges.cat
