“Un ecobanquet és una festa de celebració d’un casament amb alimentació ecològica per a tots els sentits”, diu la cuinera Lola Puig, del restaurant de Km0 El Fort d’Ullastret. La cuinera prepara el menjar amb consciència però també el presenta a taula de manera creativa, perquè, tal com repeteix, “és alimentació per a tots els sentits, inclòs el visual”. Per això, hi ha plats que els serveix emmarcats, com si fossin quadres.
La Lola Puig ho té en compte tot. De fet, la mateixa sala del restaurant El Fort ja respira creativitat, perquè en un racó hi ha una llar de foc que dóna calidesa i, en un altre, elements de la natura modelats pel vent i pel mar amb formes singulars, com ara unes pedres amb forma de cor. “Aquesta pedra”, diu mentre n’agafa una, “me la vaig trobar així a casa dels meus pares, i de sobte em vaig adonar que tenia ben bé una forma de cor perfilada que m’encantava”.
A l’hora de fer el banquet, tant pot ser que l’encàrrec que rebi sigui per menjar-lo al restaurant mateix o bé per fer-lo al lloc que li indiqui la parella. “L’any passat, vaig anar a Menorca per encarregar-me’n d’un”. Quan passa això, la cuinera el pensa amb els aliments dels productors de la zona. “A Menorca, vaig pensar el menjar tenint en compte el que es fa i es conrea a l’illa, i també seguint les receptes tradicionals”.
Per a la Lola Puig, un ecobanquet també és tenir mesura amb el menjar. “No vull dir que hi posaré poc menjar, sinó que no és la típica abundància o bacanal dels banquets convencionals, en què sempre sobra menjar”.
Amb la mateixa filosofia que l’ecobanquet, la cuinera d’Ullastret també fa batejos, comunions, comiats de solters o festes d’aniversari. “Últimament he fet festes d’aniversari vegetarianes, perquè m’ho han demanat explícitament malgrat que al meu restaurant jo serveixo carn i peix”, explica la Lola.
“Quan serveixo aquests àpats, en què he pensat fins a l’últim detall de la decoració, de la presentació dels plats i de les mateixes receptes, noto que la gent se sent acaronada, com si els hagués fet moixaines emocionals”, continua explicant.
Una altra moixaina emocional i reparadora és la dels ecopícnics. “Vaig a fer-los on els excursionistes em diuen que descansaran, en un tram concret de la seva travessia”. Ella els ho prepara tot, amb estollaves incloses, i els cuina menjars que es puguin agafar amb els dits. “Aquests plats, els faig pensant que després continuaran fent esport, i per tant, han de ser fàcils de pair”. En aquest sentit, els pastissos i les cassoletes de verdures són algunes de les receptes que hi acostumen a haver. “El menú el penso amb els aliments adequats segons l’esport que em diguin que fan i l’esforç que faran després de l’ecopícnic”.
Finalment, la Lola Puig és a punt de posar en marxa les estades per reeducar hàbits alimentaris. “Penso en malalts o en intoleràncies, que de sobte veuen que ja no poden menjar plats que normalment consumien”. Sembla com si no sabessin què menjar ni què cuinar quan no poden menjar carn, sucres o lactis, per posar alguns exemples d’aliments. Doncs, per a aquests casos, Puig està acabant de preparar unes estades d’una setmana en què les persones aprendran a cuinar altres plats. “La idea és que tornin a casa sabent cuinar mil i un plats nous sense els aliments prohibits”, conclou la cuinera.
